"L'INTERROGATORI"


EMISSIÓ: el dilluns 4 de novembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Un estudi recent d'una xarxa d'advocats dels Estats Units que actua contra els errors judicials en aquell país, demostra que un terç de les persones que van ser declarades finalment innocents en els judicis, o en la revisió posterior dels seus casos després d’anys de condemna, s'havien declarat culpables en el seu pas per comissaria.


null


Als EUA, entre els anys 60 i fins a finals dels 90, en milers de comissaries de policia es va fer servir la tècnica Ride, un mètode d'interrogatori desenvolupat per John Ride, un policia a qui el preocupava la falta de garanties dels detinguts, que firmaven les declaracions després d'haver estat sotmesos a tortures.


null null

Però el resultat de l'aplicació del seu mètode no va suposar una millora de les condicions dels detinguts i dels seus drets. Això s'ha sabut perquè, els últims anys, han aflorat prop d'un miler de casos d'autoinculpacions que van ser extretes després de dies d'uns interrogatoris en què els detinguts eren sotmesos a una forta pressió psicològica, en què els policies els deien mentides i feien servir proves falses o inexistents, perquè acabessin reconeixent uns crims que no havien comès.

El reportatge "L'interrogatori" dona a conèixer un d'aquests casos, el de Lamarr Monson, un petit traficant de drogues de Detroit, que el 1996 va ser acusat de la mort de Cristina Brown, una nena de 12 anys, consumidora, i que, com ell, venia drogues. Un cop detingut com a sospitós, a Lamarr el van convèncer de declarar-se culpable, després de dir-li que tenien un munt de proves contra ell, però, de fet, no hi havia res de res. Tot i així, el van jutjar i el van declarar culpable d'assassinat amb una única prova: la seva declaració. Va ser condemnat a 50 anys de presó.

Això el 1997, però el 2017, l'aparició d'un testimoni que va assegurar saber qui era el veritable assassí de Cristina i una nova investigació, va obligar a revisar aquest cas i va demostrar una mala praxi policial i els artificis que es van fer servir per provar la seva culpabilitat. En la nova vista que es va fer, el jutge el va deixar en llibertat, després d'haver estat, injustament, 20 anys a la presó. Aquest és només un dels molts casos que s'estan donant a conèixer públicament als Estats Units i que posen en qüestió actuacions policials que atempten contra els drets humans, i que han deixat un rastre de dolor i d'injustícia que cap indemnització podrà reparar mai.

Dirigit per Laurent Richard


“ERDOGAN, L’EMBRIAGUESA DEL PODER”


EMISSIÓ: Dilluns 4 de novembre de 2019, a les 23.50, al 33, i 30 dies a internet


Retrat del president de Turquia des que va començar en la política


Aquesta producció analitza el recorregut personal i polític de Recep Tayyip Erdogan des que va començar en la política turca, quan es va convertir en alcalde d'Istanbul, fins a ocupar la presidència de la República. Els testimonis parlen dels canvis de rumb i de les estratègies que ha utilitzat Erdogan des del principi amb l'objectiu de fer realitat el seu somni, convertir-se en el nou pare de la nació turca.

Erdogan va arribar al poder com el candidat anticorrupció, desafiant el vell ordre i defensant uns llaços més estrets amb la Unió Europea. Però ara sembla que personifica el concepte de l’autoritarisme turc. L’intent de cop d’estat del 15 de juliol del 2016 li va permetre consolidar el seu poder i silenciar qualsevol oposició.



Gilles Cayatte, realitzador de més de 50 llargmetratges documentals per a les grans cadenes franceses, europees i americanes, guanyador d’un premi BAFTA al millor documental per “Sarajevo, chronique d’une rue assiégée” (1994) i una nominació als Premis Emmy per “La tragedie de la navette Columbia” (2009), dirigeix aquest retrat del president Erdogan amb Guillaume Perrier, expert en la política de Turquia.

El documental “Erdogan, l’embriaguesa del poder” (“Erdogan, The Making of a Sultan” / “Erdogan, l’ivresse du pouvoir”) inclou una entrevista exclusiva amb Fethullah Gülen, l’home acusat d’instigar el cop d’estat, i el testimoni dels partidaris i adversaris d’Erdogan. Una anàlisi profunda de la “democràcia despòtica” que Erdogan està construint a Turquia.

Podeu veure el tràiler aquí


Dirigit per Gilles Cayatte i Guillaume Perrier.