"UBIQÜITAT"


EMISSIÓ: el dilluns 28 d’octubre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Internet ja pot connectar a qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però hi ha qui no pot suportar la radiació electromagnètica de les xarxes sense fils que ens envolten. Senten el pols del món sense fil sobre els seus cossos. Són com els canaris a la mina de carbó? els més sensibles que ens alerten que alguna cosa no va bé?




Arreu del món, empreses de tecnologia i proveïdors de telefonia estan ampliant les seves xarxes digitals. Internet es converteix en omnipresent, capaç de connectar-ho tot. Però hi ha persones sensibles a la radiació electromagnètica. Senten al seu cos els impulsos invisibles dels routers Wi-Fi, dels telèfons intel·ligents i de les torres de telefonia mòbil i es veuen obligats a fugir del món connectat.


null null

Però, a mesura que les xarxes digitals s’expandeixin, ara amb la imminent posada en marxa del 5G, hi haurà algun lloc al planeta lliure d’aquestes radiacions?

A “Ubiquity” (“Ubiqüitat”), el director Bregtje van der Haak ens mostra la vida de tres exiliats digitals. Presenta una perspectiva força diferent de la publicitat brillant per a telèfons i dispositius intel·ligents. Com es veu el món a través dels ulls d’algú amb sensibilitat electromagnètica? com sonen els polsos invisibles? On trobaran refugi, a mesura que la xarxa mundial de torres per a cel·lulars i múltiples dispositius tanqui del tot? Al documental “Ubiquity”, la radiació electromagnètica esdevé dolorosament audible i tangible.

“Amb aquest documental – diu el seu director Bregtje van der Haak - vull explorar l’impacte de les noves tecnologies sense fils i connectivitat omnipresent amb internet. Qui controla el poder de les empreses de tecnologia que estan canviant tan profundament el nostre món? I hi ha alguna cosa com "el dret a romandre fora de línia"? "-

Dirigit per Bregtje van der Haak


"AL.LÈRGIES PLANETÀRIES: DE QUI ÉS LA CULPA?"


EMISSIÓ: el dilluns 28 d’octubre de 2019, a les 23.55, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Quins són els factors responsables de l’augment de les al·lèrgies al món?





Als països industrialitzats, la nostra manera de viure ha canviat més en 30 anys que en diversos mil·lennis. Mentre que la nostra esperança de vida s'ha més que doblat als països desenvolupats, el nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat allà on la vida diària s'ha urbanitzat. El nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat per set i prop d'un 40% de la població presenta manifestacions al·lèrgiques. Les reaccions més freqüents són: rinitis, conjuntivitis, asma o èczema. Majoritàriament les al·lèrgies són benignes, d'altres poden ser mortals.

Què és l’al·lèrgia? Com s’expliquen els seus mecanismes, encara envoltats de misteris? El documental explora les diferents hipòtesis a través dels darrers experiments científics. A mesura que la manera de viure canvia i que l’hàbitat s’urbanitza, les al·lèrgies augmenten.

L’herència genètica és un factor de predisposició. Si els pares no són al·lèrgics, el fill només té un 15% de probabilitats de desenvolupar al·lèrgia. Però si un dels dos pares sí que ho és, augmenten a un 40% i si tots dos ho són, a un 80%. És una malaltia multigènica, en què entren en joc nombrosos factors, incloent-hi molts factors genètics.




Les al·lèrgies es manifesten per mitjà de malalties diferents. L'asma n'és una. L'Organització Mundial de la Salut calcula que hi ha 300 milions d'asmàtics al món i, només a França, l’asma provoca 63.000 dies d'hospitalització l'any. Els estudis científics han mostrat que els pics de contaminació estan relacionats amb més hospitalitzacions, consultes i tractament de crisis. Però, encara que no hi hagi pics, a les ciutats estem exposats a una contaminació crònica que pot tenir repercussions sobre l’aparell respiratori. D’una banda, hi ha la contaminació exterior causada per la contaminació dels automòbils, l'ozó, les partícules del gasoil, i, de l’altra, la contaminació interior relacionada amb els compostos orgànics volàtils que hi ha a les coles, els vernissos, a les coses que portem a la tintoreria o el tabac. Avui se sap, per exemple, que el que agreuja les al·lèrgies i l'asma són les partícules nocives del gasoil. En canvi, als llocs sense industrialitzar ni urbanitzar, com l’Àfrica o les comunitats amish dels Estats Units, hi ha moltes menys al·lèrgies.

El documental fa preguntes sobre les conseqüències d’aquests trastorns en la nostra salut, presenta els resultats de les últimes investigacions sobre aquest tema i també explica les noves vies terapèutiques per alleujar els malalts.

En podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Piérrick Hordé i Véronique Berthonneau.