"EL MÓN SEGONS XI JINPING"


EMISSIÓ: dilluns 10 de juny, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Xi Jinping és el president de la Xina. I per a tota la vida. La seva missió cabdal, on concentra la major part de les seves energies com a màxim dirigent, és la de convertir la Xina en la pròxima màxima superpotència mundial.




Les activitats polítiques del seu pare i la Revolució Cultural, una formidable maquinària de repressió contra els “enemics” del partit entre el 1966 i el 1977, el van situar al marge de la societat xinesa, desterrat al camp amb la seva família, quan encara era només un nen.


null null

De fet, la Xina és ja, ara, en certs aspectes, el país més poderós de la Terra. La seva producció és la base de l'economia mundial; el seu exèrcit està creixent al ritme més ràpid de qualsevol nació i Xi Jinping vol fixar el ritme i el to dels afers mundials durant les pròximes dècades.

El 2017, Xi Jinping es va convertir en part de la constitució, un honor que cap màxim dirigent xinès va tenir des del president Mao.

“El món segons Xi Jinping” ens mostra l’agenda pública i secreta de la nova Xina, un maridatge entre dictadura i revolució tecnològica i desenvolupament a gran escala. L’ambició del dirigent xinès va més enllà: la construcció d’una comunitat d’interessos a escala global i la reforma del sistema de governança mundial.

Dirigit per Louise Muller



"LA REVOLUCIÓ DE L'ALTRUISME"


EMISSIÓ: dilluns 10 de juny 2019, a les 23.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Durant moltes generacions hem cregut que l’home es mou per un cruel interès propi. En paraules de Richard Dawkins –que va escriure el best-seller “El gen egoista”- “naixem egoistes”. Però durant la dècada passada, aquesta idea ha estat cada cop més refutada. Noves investigacions en el camp de la ciència política, la psicologia, la sociologia i l’economia experimental estan forçant a repensar les accions humanes i la seva motivació.





Hi ha poderoses raons biològiques per creure que els grups de cooperació poden lluitar contra l’egoisme. Els nens petits mostren un comportament altruista quan amb només un any són capaços de conformar i comprometre’s amb un objectiu comú amb els adults. Hi ha incomptables exemples de comportaments desinteressats a la natura. Lleones que alleten cadells d’altres lleones, ocells que arrisquen la vida per avisar la bandada que s’aproxima un falcó o ratolins que passen gana abans que ho facin uns altres ratolins ferits.

En molts casos hi ha un imperatiu biològic per cooperar, especialment entre els individus que estan estretament relacionats i quan la supervivència del grup és més important que la de l’individu. La cooperació, juntament amb la mutació i la selecció, podria ser el tercer component de la història de l’evolució de Darwin.




Però si l’altruisme és intrínsec a l’home i podem beneficiar-nos d’actuar d’una manera desinteressada, llavors hauria de ser possible una societat estructurada al voltant de l’altruisme. L’escriptor de best-sellers Matthieu Ricard és el pioner d’un nou moviment que propugna la cooperació per afrontar els reptes globals. Els seus treballs s’ensenyen a l’Escola de Negocis de Harvard i ha influenciat molta gent, com el màxim directiu de Mars o l’economista Jeffrey Sachs.

“La veu de l’altruisme” analitza les raons científiques que hi ha darrere de la crida a una societat més solidària i cooperativa, l’aposta d’un grup d’investigadors, entre els quals hi ha primatòlegs, economistes, neurocientífics, psicòlegs... i un monjo budista.


Dirigit per Sylvie Gilman i Thierry de Lestrade.