"TERRORISME: LA GUERRA INFINITA"


EMISSIÓ: dilluns 20 de maig, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Aquest segon episodi sobre “la guerra contra el terror” explica com la decisió dels Estats Units de no aplicar la Convenció de Ginebra a combatents capturats ha fet fracassar aquesta guerra, ha alimentat insurreccions i contribuït a la propagació del conflicte i la seva transformació en una guerra permanent.


null

La guerra a l'Afganistan va tenir una altra conseqüència no desitjada: de sobte, la indefinició que envolta el terme “terrorisme” va tenir ramificacions concretes. Saber qui era un terrorista i quin marc legal calia abordar es van convertir en qüestions clau, amb una gran influència en el conflicte.


null null

A partir d'aquí, el destí de la "guerra contra el terrorisme" ja no depenia només de les lluites sobre el terreny, sinó també de les definicions legals desenvolupades a Washington.
La tortura, els "llocs negres" i les "extradicions" són alguns exemples de noves tàctiques nord-americanes. Inicialment, aquestes tàctiques formaven part d’un programa secret de la CIA, però ràpidament es van desenvolupar dins de tot l’exèrcit nord-americà, des de l’Afganistan fins a Guantánamo i després a l’Iraq, amb conseqüències desastroses.

Els experts militars nord-americans creuen que Guantánamo i Abu Ghraib van ser fonamentals per alimentar la insurrecció i la seva propagació a l'Iraq i en altres llocs.

Una guerra que es va iniciar el 2001 com a campanya contra Al-Qaida es va transformar 18 anys després en una guerra mundial permanent, amb assassinats dirigits, operacions de combat encapçalades directament pels occidentals o mitjançant intermediaris a l'Orient Mitjà, a l’Àsia Oriental i a l’Àfrica.

Aquest conflicte i les respostes terroristes als nostres països han contribuït a la desestabilització de l’ordre polític mundial i de les nostres pròpies democràcies, en nom dels quals es va llançar la guerra.

Dirigit per Ilan Ziv


"L'EMMA VOL VIURE"

EMISSIÓ: dimecres 20 de maig, a les 23.40, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


L'Emma Caris, una jove estudiant holandesa, tenia, des de l'adolescència, un dels trastorns alimentaris més greus: l'anorèxia. Amb només 18 anys, va començar a filmar la seva pròpia lluita contra aquesta malaltia.




En fer-ho, l'Emma ja intuïa que la seva pel·lícula acabaria d'una d'aquestes dues maneres: o bé aconseguiria recuperar-se del seu estat d'extrema feblesa, o bé l'anorèxia la portaria a la mort.




En el documental sentirem l'Emma, però també la seva família, les amigues, els metges i els terapeutes que la van tractar, reflexionant sobre la seva vida i mort.

A Catalunya, segons dades oficials, hi ha 28.000 joves d'entre 12 i 24 anys que tenen un trastorn de tipus alimentari. Això significa un 6% de la població d'aquesta franja d'edat, tot i que si hi afegim altres conductes de risc, com ara auto-imposar-se una dieta o vomitar expressament, s'arriba fins a l'11%. Tot i que un 5% dels afectats acaba morint, com el cas de l'Emma, el 70% es tracta i es recupera.

Quan el reportatge "L'Emma vol viure" es va passar a la televisió holandesa, va tenir un gran impacte, sobretot entre el públic adolescent, i va propiciar molts debats als instituts i en els mitjans de comunicació i, fins i tot va impulsar alguns canvis en el sistema sanitari.

Tot i la seva duresa "L'Emma vol viure" pot contribuir a la conscienciació de la gravetat dels trastorns alimentaris i fer arribar el missatge que la protagonista va voler fer arribar: trieu viure mentre pugueu.

Dirigit per Jessica Villerius