"INTRAMURS"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'abril, a les 22.45, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


L’existència dura, inapel·lable, del mur que separa Israel dels territoris palestins ocupats de Cisjordània amaga els conflictes, les contradiccions, que condueixen a la fractura de la societat israeliana.


null

A Intramurs, el periodista Joan Roura ens proposa un recorregut per la geografia i la història d’Israel. L’activista israelià pels drets humans, Sergio Yahni, l’acompanya en aquest viatge. Plegats reflexionen sobre com el mur que separa Israel dels territoris palestins ha contribuït al tancament i a la fragmentació de la societat israeliana.


null null

La primera fractura és ètnica. Un 20% dels israelians són àrabs palestins, supervivents geogràfics de la Naqba, la Catàstrofe. Són veïns palestins que han perdut la terra, ciutadans de segona. Però hi ha altres fronteres internes, murs dissimulats entre comunitats jueves. És el cas dels mizrahi, els jueus procedents de països musulmans, i els asquenazites, els d’origen europeu, majoritaris a Israel. També de la difícil integració de l’estereotipada comunitat jueva russa, arribada durant la dècada dels 90 del segle XX després del desmembrament de la Unió Soviètica. Sense oblidar el creixent xoc entre els jueus laics i els religiosos i l’auge dels haredim, els practicants ultraortodoxos del judaisme, que cada cop són més a Israel.

Israelians i palestins. Mizrahi i asquenazites. Laics i ultraortodoxos. Sionistes i antisionistes. Tot i viure en un conflicte intern permanent, Israel es manté unit gràcies a un enemic comú. El que manté junts els israelians és el mur que els aïlla dels palestins. Però és també un mur ètnic, social i religiós que evidencia la fractura social d’aquest Israel Intramurs.

Dirigit per Joan Roura

INTRAMURS a festivals cinematogràfics:

Intramurs ha estat presentat a varis festivals cinematogràfics arreu del mon. Fins ara ha sigut escollit i projectat al 2n Indian World Film Festival a l’Índia. La pròxima projecció serà al Nice International Film Festival a França al mes de maig. També està seleccionat per ser inclòs en la programació mensual de maig en el AroundFilmFestival a Amsterdam.




"L'OCUPACIÓ DE LA MENT AMERICANA"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'abril, a les 23.40, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


Per què el govern d’Israel, faci el que faci, ataqui a qui ataqui, bombardegi a qui bombardegi, té sempre el suport del govern dels Estats Units i d’una part majoritària de l’opinió pública nord-americana?




Durant els últims anys, l’actual ocupació militar de territori palestí i les repetides invasions de la Franja de Gaza han desencadenat una resposta contundent contra les polítiques israelianes pràcticament arreu del món, tret dels Estats Units.




Aquest documental analitza com el govern israelià, el govern dels Estats Units i el lobby proisraelià han unit forces, sovint amb motius molt diferents, per determinar la cobertura mediàtica americana del conflicte a favor d’Israel.

El gran punt d’inflexió va tenir lloc després de l’ocupació israeliana del Líban el 1982, un conflicte en què Israel perdia clarament la batalla del relat. Dos anys després de la invasió, el Congrés Jueu Americà va patrocinar un congrés a Jerusalem per idear una estratègia oficial de relacions públiques, coneguda en hebreu com a Hasbara. Entre els participants hi havia executius de les relacions públiques i la publicitat, especialistes dels mitjans de comunicació, periodistes i líders dels grups jueus més importants.

L'executiu publicitari que treballava a Israel, Martin Fenton, ho va dir amb uns termes molt directes: "Propaganda no és una paraulota", va dir. "Accepteu-ho. Juguem al joc de canviar la mentalitat de la gent, de fer-la pensar d'una altra manera. Per aconseguir-ho necessitem la propaganda."

Amb el pas del temps, han aparegut diverses organitzacions de relacions públiques ben finançades a dins dels Estats Units que ajuden Israel a justificar les seves polítiques, especialment l'ocupació i els assentaments, basant-se en la seguretat. Un d'aquests grups és el Projecte Israel. L’eslògan clau és “terrorisme, no territoris”. L’objectiu és esborrar completament del mapa les reivindicacions històriques del poble palestí i passar a parlar de “terrorisme” i “del dret d’Israel a la pròpia defensa”. Es tracta de “treure” de la ment de l’opinió pública nord-americana qualsevol referència a la violació de drets fonamentals del poble palestí per part d’Israel i “ocupar-la” amb el binomi pretesament sinònim palestí-terrorisme jihadista”.

No obstant això, a causa d’internet i a l'impacte de certes informacions a les xarxes socials, al govern israelià i als grups pro israelians els resulta més difícil gestionar la percepció nord-americana del conflicte. El gran interrogant és si es poden mantenir a llarg termini aquests canvis i quin impacte podrien tenir en el govern nord-americà i en el suport mediàtic d'Israel en el conflicte.

Dirigit per Loretta Alper and Jeremy Earp