"EL BASTARD"


EMISSIÓ: dilluns 11 de febrer, a les 22.50, al 33 i 30 dies a Internet


Un relat commovedor ple de connotacions racials, familiars i de desig de pertinença.




Abandonat pel seu pare, holandès, quan va néixer, a Etiòpia, Daniel va haver de ser criat únicament per la seva mare, etíop. Sense la presència del pare, i perseguit constantment a causa de la seva pell pàl·lida, Daniel se sent rebutjat i, amb els anys, entra en la marginació i en la delinqüència.




“Ets un fill bastard” li diuen constantment des que era tan sols un nen.

Mentre és a la presó i condemnat a mort per assassinat a Addis Abeba, Daniel s'assabenta que el seu pare és l’holandès Joop Hoek. I entra en contacte amb la família.

Michiel Hoel, l’altre fill de Joop i, per tant, germà de Daniel, queda estupefacte. Però viatja immediatament a Etiòpia, entra a la presó d’Addis Abeba i es troba amb Daniel. La sorpresa i la felicitat mútua és immensa. Però li diu clarament:

- Germà, t’he d’explicar una cosa... Soc aquí perquè vaig matar algú.

Michiel costeja la seva defensa jurídica i aconsegueix que Daniel surti de la presó.

I té lloc la reunificació familiar a Holanda.

De cop, els fantasmes del passat tornen i impregnen una relació extremadament difícil. El pare, Joop Hoel, es confessa davant la càmera: va conèixer la mare de Daniel a Etiòpia quan ell treballava en una fàbrica de sucre muntada per una companyia holandesa. Va mantenir amb ella una relació de dos anys. Després, va marxar per tornar a la Universitat a Holanda i mai més va voler saber res d’aquella dona etíop.

La integració de Daniel en la seva “nova família” és difícil, i la història d’ell i del seu pare transcorre per camins inesperats. I nosaltres en som testimonis.

Una història absolutament inspiradora.

Dirigit per Floris-Jan van Luyn



"QUÈ MENJAREM QUAN SIGUEM DEU MIL MILIONS?"


EMISSIÓ: dimecres 11 de febrer, a les 23.43, al 33 i 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Es calcula que, al llarg d'aquest segle, la població mundial arribarà als deu mil milions de persones, i això suposarà un problema alimentari de conseqüències difícils de predir.






Per anticipar-se a aquesta situació, a diferents llocs del món es treballa per trobar maneres per alimentar una població tan nombrosa. Des de la manipulació genètica dels aliments fins al retorn a una agricultura respectuosa amb el medi, totes les possibilitats estan obertes a l'hora d'afrontar aquest repte tan important, un dels més greus que ha hagut de superar mai la humanitat.

En aquest reportatge veurem diferents propostes que van apareixent a diferents llocs del món, des dels països més rics fins als països en desenvolupament.
La població mundial no para de créixer, i els recursos del planeta cada cop són més valuosos. Potser en el futur no ens podem permetre el luxe de ser tan primmirats i ens veurem obligats a menjar llagostes, grills o cucs, com fan a Tailàndia. Avui en dia, els agricultors tenen cada cop menys terres i menys aigua a la seva disposició. En aquestes condicions, ¿seran capaços de produir les quantitats de menjar necessàries en el futur per alimentar a tothom?

¿O potser la ciència ens proporcionarà noves fonts d'aliment per poder satisfer una població en expansió? Actualment, la distribució de la producció d'aliments al món és molt desigual. Ja avui en dia, un de cada tres habitants del planeta no es pot permetre l'aliment necessari i acaba passant gana o desnodrit. ¿Com s'ho farà l'agricultura per alimentar-nos a tots quan, a mitjans del segle XXI, la població mundial arribi als deu mil milions d'habitants?

La indústria agroquímica diu que té la solució. A molts llocs del món, la producció de llavors està en mans de grans empreses multinacionals. N'hi ha deu que controlen les tres quartes parts del mercat mundial.

Dirigit per Valentin Thurn