"L'OFICINA 39"


EMISSIÓ: dilluns 5 de novembre, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


Com pot ser que Corea del Nord, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'un enorme arsenal nuclear? La resposta: l'Oficina 39.




Cinc mesos després de la cimera històrica entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, que ha generat al menys un nou clima de diàleg amb Occident, ens acostem a un aspecte molt desconegut d'aquest país, dividit des de l'any 1953 i rèmora de la divisió en blocs del món.




Corea del Nord ha acabat formant part, d'una manera clandestina, del club d'estats que tenen armes nuclears. L'anunci fet pel règim de Pyongyang de renunciar al seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions que li ha imposat la comunitat internacional va ser la base de la cimera del 12 de juny a l'illa de Sentosa i tenia com a objectiu desescalar el conflicte amb Washington i impedir una guerra.

Però, com pot ser que aquest país, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'aquest arsenal?

Des dels anys 70, centenars de treballadors han estat enviats a l'estranger per fer diners que serveixin als interessos dels líders nord-coreans i amenaçant les seves famílies si s'escapaven o parlaven massa.

L'Oficina 39, una suposada organització secreta nordcoreana, seria l'encarregada de buscar les maneres de mantenir els fons obtinguts, en divises estrangeres, per a la dinastia Kim.

Segons algunes fonts, aquesta organització manté al voltant de 5.000 milions de dòlars en aquests fons.
El reportatge investiga sobre l'existència de l'Oficina 39 i les seves pràctiques en diversos països i en tots els àmbits de l'economia, des de les empreses legals fins a l'economia submergida i, fins i tot, en el crim organitzat.

Un reportatge de Marjolaine GRAPPE

Premi Albert Londres Prize






"UNA CAUSA NOBEL"


EMISSIÓ: dilluns 5 de novembre a les 23.50, al 33.


Guanyador del premi Prix Europa 2015


Una producció de Nordic World AS.



El 2010, el Comitè del Premi Nobel va decidir atorgar el Nobel de la Pau al dissident xinès Liu Xiabao. Això va comportar un refredament total de les relacions de Noruega amb la Xina. Les autoritats xineses consideren Xiabao un criminal i en els cinc anys posteriors no hi va haver cap contacte polític entre els dos països. El Comitè del Nobel assegura que és un organisme independent del govern noruec, però els seus cinc membres són expolítics noruecs, està presidit pel primer ministre i el Parlament és qui decideix qui n’és membre.

Amb molta discreció, les autoritats noruegues han maniobrat per fer la pau amb la Xina, però la primavera del 2014 el comitè deixava caure una nova bomba: convidava el Dalai Lama, enemic de l’estat xinès, a celebrar el premi de la Pau que havia rebut el 1994. El govern noruec es va negar a rebre’l.



"Una causa Nobel” (“A Nobel cause”) segueix, de manera enginyosa, les intrigues polítiques entre bastidors a Noruega a partir de la visita del líder tibetà, convidat per un dels organismes més prestigiosos del món. I es pregunta si el govern s’arrisca a un empitjorament de les relacions amb la Xina, fins a quin punt està disposat a arribar per estovar les relacions amb la superpotència asiàtica i quin efecte tenen les decisions del comitè en la política exterior del país.

Dirigit per Inger Sunde.