"LA CÀRREGA DE LA PAU"

EMISSIÓ: dimecres 11 d’octubre, a les 23.00, al 33 i 30 dies a Internet (geolocalitzat a Espanya)


La història de la primera dona a Guatemala elegida fiscal general i la seva batalla contra la impunitat i pel processament per genocidi d’antics dirigents del país.







Guatemala viu en un estat de violència permanent. Només el 2% dels casos d’assassinat s’han resolt. La immensa majoria de crims de la dictadura militar dels anys 80 encara els envolta la impunitat total. La societat ha perdut l’esperança i la fe en la justícia. És en aquest context que Claudia Paz y Paz, nomenada fiscal general del país el 2010, mira de canviar l’espiral de corrupció, violència i impunitat.

L’antic dictador Ríos Montt ha estat condemnat per genocidi. És el cas que Claudia ha pogut exposar per mostrar a tot el país que les coses poden canviar. Però pot ser capaç de deixar un llegat a partir del qual el país pugui construir un futur en pau?

“La càrrega de la pau”, a partir d’un accés privilegiat a la figura de la fiscal general, a la seva carrera professional i compromís ètic, ens mostra el perfil actual de Guatemala. La seva obstinació, però, té un elevat preu: les nombroses amenaces que rep i una dotzena de guardaespatlles que li recorden diàriament els perills que l’assetgen.


Director: Joey Boink




“UCRAÏNA NO ÉS UN BORDELL”

EMISSIÓ: dimecres 11 d’octubre, a les 23.55, al 33 i 7 dies a Internet (geolocalitzat a Espanya)


La història del moviment feminista en “topless” Femen





El moviment feminista en “topless” d’Ucraïna Femen ha suscitat un cert frenesí en els mitjans europeus. Indignades per la imatge de les dones ucraïneses al món, bé sigui com a núvies en venda o bé com a objecte de turisme sexual, les joves integrants de Femen mostren els seus pits en senyal de protesta.

El documental “Ucraïna no és un bordell” ofereix una mirada interior de l’organització feminista més provocadora del món. El moviment va començar en els carrers nevats i plens de corrupció de la Ucraïna postsoviètica i la guerra nua de Femen contra el patriarcat ha anat guanyant impuls internacional. No obstant això, abans que puguin agafar el món per sorpresa, aquestes dones audaces i maques han de fer front, en primer lloc, a les seves pròpies contradiccions com una organització feminista “excitant”.

La directora australiana Kitty Green va tenir la primera notícia de Femen en un diari sensacionalista que va recollir de terra d’un tren a Melbourne (Austràlia). La notícia estava il·lustrada amb una foto d’una noia jove amb mitges de malla, amb una ratlla negre i molt gruixuda als ulls i amb un cartell fet a mà amb la llegenda següent: “Ucraïna no és un bordell”. La imatge li va semblar molt “contradictòria”, una barreja de “força i ingenuïtat”. Va deixar la seva feina a l’ABC (Australian Broadcasting Corporation), va fer les maletes i va anar a veure la seva àvia ucraïnesa.

Després d’un mes fotografiant el poble de l’àvia i enregistrant entrevistes amb altres membres de la família, quan es dirigia a Kíev, en el camí de tornada, va saber que Femen havia convocat una protesta l’endemà mateix a la font de la plaça de la Independència. I allà, entre el rebombori dels mitjans i dels curiosos, va seguir aquelles noies i va veure com eren arrossegades a puntades de peus i a crits.

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Venècia del 2013.

Dirigit per Nadia El Fani i Caroline Fourest