EMISSIÓ: Dimecres 14 de juny, a les 22.45 i 23.45, al 33 i internet

El 2001, la locutora de ràdio Obaidah Zytoon celebra amb els seus amics als carrers de Síria la Primavera Àrab. Amb el temps, els seus somnis d’esperança i llibertat donaran pas a la repressió, la guerra, l'emigració forçada i l'extremisme. Després de “L’espectacle de la guerra”, “60 minuts” reemet “Els guardians”, un treball dirigit per Dror Moreh nominat a la millor pel·lícula documental als Oscars 2013. Per primera vegada, sis excaps de l’agència de seguretat israeliana Shin Bet parlaven públicament sobre l’ocupació israeliana.




“L’ESPECTACLE DE LA GUERRA” (“THE WAR SHOW”)


EMISSIÓ: Dimecres 14 de juny, a les 22.45, al 33, i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

De la revolució a la guerra a Síria en set passos


El març del 2011 Obaidah Zytoon, locutora de ràdio, i una colla d'amics surten al carrer a manifestar-se contra el règim opressor del president sirià Bashar al-Assad. Sabent que la Primavera Àrab canviarà per sempre el seu país, aquest grup d'artistes i activistes comença a gravar la seva vida i els esdeveniments que viu Síria. La resposta violenta del règim aboca el país a una cruenta guerra civil, i la brutalitat, la presó i la mort posa a prova les seves esperances d'un futur millor.




Obaidah Zytoon i els seus amics van treballar amb el director danès veterà Andreas Dalsgaard per donar forma, narrar, i editar anys de metratge amb una narrativa personal. “L’espectacle de la guerra” (“The Whar Show”), subtitulat "De la revolució a la guerra en set passos," destaca respecta a altres pel·lícules sobre Síria en molts sentits. En lloc d'insistir en escenes de vessament de sang, se centra en el que la revolució significava per a la gent comuna. La majoria dels amics de Zytoon no són agitadors polítics. Ells comparteixen aspiracions similars als joves de tot el món: alliberar-se de les restriccions de la religió i la repressió.






Però els somnis de revolució es converteixen en la realitat d’una guerra civil. Zytoon es veu obligada a marxar d’Homs al seu poble natal, Zabadani, prop del Líban, i al nord de Síria, on coneix rebels que estan lluitant que testimonien l’ascens de l’extremisme.

Dividida en set capítols (Revolta, Supressió, Resistència, Setge, Records, Fronts i Extremisme), la pel·lícula segueix durant anys la trajectòria d’Obaidah Zytoon i els seus amics, unes vides estroncades per la guerra i amenaçades per la violència, la presó, l’exili, la tortura i la mort.

Podeu veure el tràiler aquí.



Festivals
TIFF, Toronto International Film Festival, 2016
Giornate degli Autori Venice Days, 2016
IDFA, International Documentary Film Festival Amsterdam, 2016


Més informació
Web: http://www.thewarshow.com/


Dirigit per Andreas Dalsgaard i Obaidah Zytoon.





“ELS GUARDIANS” (“THE GATEKEEPERS”)

EMISSIÓ: Dimecres 14 de juny, a les 23.45, al 33, i 7 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)


· Festival de Cinema de Nova York (2012)
· IDFA (2012)
· Festival Internacional de Cinema de Toronto (2012)
· Sundance (2013)
· Nominat com a Millor Documental als Oscar 2013



Per primera vegada, sis excaps de l’agència de seguretat israeliana Shin Bet parlen públicament, i reflexionen, sobre les decisions i accions que han pres i dut a terme. Tots ells aporten llum a les ombres i als clarobscurs que, durant gairebé quatre dècades, han envoltat la qüestió de l’ocupació israeliana.





De les forces de seguretat israelianes – l’exèrcit, el Mossad i el Shin Bet – aquest últim és l'agència de seguretat encarregada de defensar internament Israel del terrorisme, l'espionatge i la filtració de secrets d'estat. Amb el lema “Protector invisible”, des de la Guerra dels Sis Dies, el 1967, el Shin Bet dirigeix la intel•ligència israeliana als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània, convertint-se en la que és, segurament, la més activa i més secreta de les forces de seguretat d’Israel. La tasca principal que ha fet ha estat controlar l’hostilitat de la població ocupada, en temps de calma i en temps de revolta.

Els caps del Shin Bet són dels pocs que participen en la presa de decisions de seguretat nacional. Ho fan treballant de manera molt pròxima amb el primer ministre israelià i són dipositaris de la confiança de les elits polítiques del país. Són els únics membres de l'organització amb identitat pública. No els havien entrevistat mai sobre la seva feina. Ara parlen sense embuts sobre aspectes com la moralitat de les tortures, de les detencions i dels assassinats comesos. Les seves confessions s’il·lustren amb imatges d’arxiu i animacions sobre la base de fotografies dels diversos esdeveniments.
Possiblement la població ha estat més protegida. Però, amb les seves accions, el Shin Bet ha contribuït que el país s’acosti a la pau? Ha estat operatiu combatre la violència amb violència?

Dirigit per Dror Moreh.