Dos documentals sobre la situació de Grècia amb motiu de les eleccions legislatives del diumenge 25 de gener.


EMISSIÓ: dimecres 21 de gener.

"Àgora, de la democràcia al mercat"


Premi al Millor Projecte en el FIPA Industry 2014




L’àgora era la plaça pública a l’antiga Grècia, un lloc de reunió, una assemblea de ciutadans actius i el centre de la ciutat per a la vida política, econòmica, esportiva, artística i espiritual. Era, en definitiva, el cor de la democràcia. A la Grècia moderna, la paraula Àgora ha perdut aquell sentit original i avui designa només el lloc on es duen a terme les transaccions comercials. Després d’uns anys amb el país immers en una greu tempesta econòmica que arrossega la vida dels grecs, és una paraula predominant en la seva realitat quotidiana.



Grècia, símbol de la civilització europea a causa de la seva herència antiga, experimenta avui unes condicions pròpies de la postguerra com pocs ciutadans europeus preveien afrontar de nou: persones sense llar, menjadors populars, desocupació, pobresa, inestabilitat social, conflictes violents i pujada de l’extrema dreta. El somni de la prosperitat de les últimes quatre dècades s’ha ensorrat fins a convertir-se en un malson i l’escenari polític ha fet un tomb que ha situat la formació Syriza i el seu líder, Alexis Tsipras, al capdavant dels sondejos de les eleccions anticipades del pròxim diumenge, 25 de gener.

Iorgos Avgeropoulos, periodista i documentalista grec de fama internacional, és un testimoni directe de la caiguda de Grècia. Després de tretze anys continuats de dedicació a temes globals, ha tornat a posar el focus en la seva terra natal per enregistrar el desenvolupament de la crisi des del seu inici, tot fent un seguiment de l’impacte progressiu en la vida de la gent senzilla.



El documental “Àgora, de la democràcia al mercat” és un acurat testimoni de les protestes populars als carrers, del desenvolupament dels moviments de solidaritat i de l’ascens del feixisme, alhora que busca la resposta de les personalitats polítiques més importants del seu país, d’una banda, i dels analistes i prenedors de decisions clau de l’escena política internacional, de l’altra.

Dirigit per Iorgos Avgeropoulos i coproduït per Small Planet i WDR & AJA.


“Patision Blues, el mirall de la crisi grega”


Un documental del “Sense ficció” produït per laQuimera.


Avança molt lentament. Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental que estrena “Sense ficció” pren com a símbol i punt de partida, l’avinguda Patision - dels primers carrers de l’Atenes moderna - i en fa un blues. Una cançó trista per parlar de la crisi, però també del desig de superar-la. A partir d’històries personals i oferint-nos un punt de vista pròxim, català i grec, el documental conviu amb la gent d’aquest carrer per descobrir-nos una realitat en la qual, en gran mesura, ens podem emmirallar. A més, el documental ens ofereix el testimoni d’un moment únic, emotiu, que es va viure ara fa uns mesos amb l’inici del desmantellament de la televisió pública del país.



Llarga, recta i plena de botigues, l’avinguda Patision sempre ha estat un lloc freqüentat per la classe mitjana. El seu equivalent a Barcelona podria ser la Gran Via. El documental “Patision Blues” està fet d’històries personals al voltant d’aquest eix: veïns, botiguers, treballadors, voluntaris. Però, per sobre de tot, destaca el retrat creuat de dos joves que encaren el futur amb el cor dividit entre Grècia i Catalunya. La Míriam és osonenca i va arribar a Atenes ja fa dos anys. És una privilegiada perquè té feina, encara que treballi del que mai havia imaginat. Amb la seva parella grega intenta capejar les adversitats del dia a dia.



L’Alexandros és un grec amb moltes ganes de fer coses que, cansat de la falta d’oportunitats, decideix fer el salt. Coneix Catalunya. Hi ha estat diverses vegades. Tot sol ha après l’idioma i els costums. Ara aterra a Barcelona, però sense bitllet de tornada.

La Míriam i l’Alexandros viuen les dues realitats i ens ajuden en la comparació. Però “Patision Blues” és, sobretot, un relat coral. Petros Márkaris és l’escriptor més conegut de Grècia i veí de l’avinguda Patision. Doblement autoritzat ens ajuda a explicar les causes que han portat el país arran de l’abisme i apunta com sortir-ne.



La descomposició de l’estat del benestar grec també és present en el documental d’una manera excepcional: l’equip de rodatge comparteix amb els treballadors de la radiotelevisió pública, ERT, el precís moment en què el govern decideix tallar sobtadament l’emissió i començar a desmantellar-ne el servei.

“Patision Blues” també parla de la decepció de la gent, de la fragilitat de les institucions, de la protesta, del populisme fàcil i del perill que representen el feixisme i les solucions antidemocràtiques. Els ulls d’Europa estan posats sobre Grècia. El país on va néixer la democràcia, el primer on va esclatar la crisi, podria ser també el primer a trobar la manera de sortir-ne?

El programa “Sense ficció” va estrenar “Patision Blues” el 29 d’octubre de 2013.

Dirigit per Josep Serra i Jordi Vilar.