Estrena dimecres 5 de desembre
El perquè de la pobresa / Why poverty?

Com podem alimentar tots els habitants del planeta?

El 75% dels habitants de Mali són pagesos, però grans potències econòmiques estrangeres necessitades de terres cultivables com ara la Xina i l’Aràbia Saudita estan començant a llogar molts quilòmetres quadrats d’aquest país africà per transformar-les en explotacions agrícoles. Molts camperols malians són contraris a aquests projectes. Els veuen com una manifestació més de l’imperialisme. Amb el cop d’estat militar que hi ha hagut recentment al país, molts d’aquests inversors estrangers han marxat de Mali, però podran combatre l’escassetat d’aliments i alliberar-se de la pobresa amb els seus propis mitjans, els malians?



“Em vols vendre la felicitat i jo et dic que no te la compro. Me la tornes a oferir i et torno a dir que no. Véns una tercera vegada i et dic: ‘I si organitzem aquest negoci a casa teva? Perquè això que m’ofereixes et farà feliç a tu, no a mi’”. Kassoum, camperol malià.

Hi ha prou menjar per a tots els seus habitants, al món? L’any 2008, el sistema de producció i de distribució d’aliments del conjunt del planeta va començar a fallar. Davant l’amenaça de la fam, alguns estats rics van decidir llogar o comprar grans territoris fèrtils de països del Tercer Món. La majoria d’aquestes enormes explotacions estrangeres s’han creat a l’Àfrica, on hi ha el 60% de la terra cultivable del planeta, i en moltes ocasions han suposat l’expulsió dels seus camps de famílies de pagesos molt modestos que n’havien viscut durant generacions. “És evident que moltes guerres civils i altres conflictes socials són fruit de la lluita per la terra, i sobretot a l’Àfrica”, observa l’economista Liz Alden Wily, que ha estudiat les tensions que generen aquestes noves grans explotacions agrícoles.

Un dels països que espera beneficiar-se de les inversions estrangeres en terra cultivable és Mali. Dos terços del seu territori són de desert, però, a les riberes del riu Níger, el sòl és molt fèrtil. Aquesta regió, naturalment, alimenta tots els malians, i hi treballen famílies d’agricultors que s’han dedicat a aquesta activitat des de fa generacions. “Hi ha qui només té una hectàrea de terra, però per ell és un tresor. Si la treballa bé, pot alimentar tota la família durant cinc o sis mesos, i amb això en tenen prou per tirar endavant. I si li prenen aquesta hectàrea de terra, es queda sense res”, explica un d’aquests camperols.



Però no tots els malians es conformen amb el futur incert que significa una activitat tan modesta. Un altre agricultor, Massa Sanogo, diu: “Fa divuit anys que les collites no milloren. Per això hem decidit deixar de plantar mill i fer alguna altra cosa amb els camps. Volem canviar de vida”.




I el magnat del sucre nord-americà Mima Nedelcovych vol ser el catalitzador d’aquest canvi a través de Sosumar, que seria una societat de 600 milions de dòlars de capital inicial formada per la seva empresa, el govern de Mali i el gegant sud-africà Illovo Sugar. El projecte consistirà a llogar 200 quilòmetres quadrats de terra de gran qualitat on hi haurà una plantació i una fàbrica. Nedelcovych, a diferència d’alguns dels seus rivals comercials, creu que la participació de la població de la regió serà crucial per a l’èxit de la iniciativa. “Hi ha inversors que volen, simplement, apoderar-se de la terra i mecanitzar-ho tot sense tenir en compte els petits agricultors de la regió. Un projecte així neix mort”. Sosumar, en canvi, vol convertir els camperols malians en socis, amb la perspectiva de passar a mitjà de termini de petits productors comercials a grans productors comercials.

La proposta de Nedelcovych polaritza les opinions entre milers de famílies de pagesos. Hi ha tants entusiastes defensors com vehements detractors de Sosumar. Els que veuen la hipotètica plantació com un petit imperi neocolonialista comencen a organitzar-se al voltant del carismàtic Ibrahima Coulibaly, el president del Sindicat d’Agricultors de Mali, que diu: “Fer campanyes no és suficient. El govern no canviarà de plans fins que perdi la batalla als tribunals”.



Davant els obstacles burocràtics, l’oposició d’alguns camperols i els problemes de liquiditat, a Sosumar li costa posar en marxa el projecte, que acaba ensorrant-se amb el cop d’estat militar del 21 de març del 2012. Nedelcovych, llavors, es fixa en Nigèria, un país que busca activament grans empresaris de l’agricultura estrangers, perquè vol deixar de dependre totalment del petroli com a font d’ingressos. I els camperols malians, que altres inversors més agressius encara no han aconseguit desplaçar, es tornen a trobar sols davant les dificultats, com sempre. Coulibaly, en el fons, se n’alegra. “Per als nostres polítics, els únics models són Europa i els Estats Units. No n’hi ha cap altre. En lloc de buscar maneres efectives de desenvolupar l’Àfrica, ens volen imposar models que no encaixaran mai amb la nostra realitat”, diu.

El realitzador Hugo Berkeley mira de donar-nos una perspectiva més equilibrada. Afirma que el món actual necessita estratègies que combinin la conservació de les pràctiques agrícoles tradicionals amb un capitalisme innovador. I afegeix: “És el que deien que oferien aquests estrangers, però no sabrem mai si tenien bones intencions, perquè l’experiment no va arribar a arrencar. El cop d’estat ha sigut una gran tragèdia per als malians”.



Dades:

-Als països subdesenvolupats hi ha un total de 500 milions de petites explotacions agrícoles que alimenten gairebé 2.000 milions de persones, un terç de la humanitat.

-L’any 2009, a l’Àfrica es van llogar o vendre 60 milions d’hectàrees de terra cultivable, l’extensió aproximada de França.

-Quan les potències colonials en van marxar, l’Àfrica era autosuficient en matèria alimentària. Entre el 1966 i el 1970, el continent va exportar 1,3 milions de tones d’aliments anuals. Avui, importa el 25% dels que consumeix.

www.tv3.cat/why-poverty
www.whypoverty.net