29/03/2018: "El preu real"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EL PREU REAL


EMISSIÓ: dimecres 11 d'abril, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Una reflexió sobre el món de la moda de baix cost “fast fashion” occidental i allò que hi ha al darrere: l’explotació i el maltractament de milions de persones en països del Tercer Món.




La moda sí que incomoda. I molt. Això és el que va descobrir el documentalista Andrew Morgan un matí en què fullejava “The New York Times”. La foto de la portada li va cridar l’atenció: dos nens de Bangladesh caminaven davant d'un mur gegant, cobert de missatges de reclam per a persones desaparegudes. El 24 d'abril del 2013, l'edifici de vuit pisos Rana Plaza, als afores de Dacca, la capital, es va ensorrar sobre els empleats de la fàbrica tèxtil que allotjava i que produïa peces per a una trentena de marques occidentals. Van morir al voltant de 1.100 persones i més de 2.000 van resultar ferides.





Des d'aquell moment, Morgan va començar a preguntar-se d'on venia la seva roba i a interessar-se pels perjudicis socials, econòmics, ambientals i psicològics que provoca la moda, una indústria que cada any genera més de 2,5 bilions de dòlars. El resultat de tota aquesta preocupació pel fenomen –conegut com a 'fast fashion' (moda presta)– és aquest documental , “The True Cost” (El preu real), presentat i rebut amb un gran impacte al Festival de Canes en l‘edició del 2015.

"Avui dia estem confeccionant més roba, consumint més, usant més recursos i pagant menys que en qualsevol altra època. Alhora, hi ha uns estralls ambientals insostenibles i un rècord d'accidents laborals a les fàbriques", resumeix el director. De fet, tot i que la tragèdia de Rana Plaza ha estat la més greu, no és l’única. Els pitjors 3 desastres de la indústria de la moda van passar en el mateix any, i les víctimes mortals van superar les 1.500.

Paradoxalment, l'any següent (2014) va ser el més beneficiós de la història per a aquest sector.
En els anys 60, els Estats Units produïen el 95 per cent de la roba que consumia. Avui, el 97 per cent s'encarrega a països en desenvolupament, com Bangladesh, Cambodja, el Vietnam o el Brasil.

Cap indústria depèn més de la mà d'obra que la moda. Un de cada sis treballadors està relacionat d'alguna manera amb aquest sector i es calcula que al món hi ha uns 40 milions d'obrers del tèxtil, el 85 per cent dels quals són dones. Bona part d'aquestes persones són
menors d'edat, cobren 2 dòlars al dia, treballen en condicions perilloses, són oprimits, maltractats o fins i tot ferits.

Dirigit per Andrew Morgan
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ISRAEL: ELS HOMES DE NEGRE


EMISSIÓ: dimecres 4 d'abril, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


La societat laica israeliana i les seves institucions democràtiques, sota l'amenaça de l'enorme poder i influència creixent dels ultraortodoxos.




Ja són indispensables per a la formació de governs i aprofiten el seu poder per estendre, fins on poden, els seus principis d'ortodòxia religiosa, que xoquen frontalment contra l'estat democràtic i l'amplíssima societat laica israeliana.




El març del 2014, centenars de milers d'homes vestits de negre van inundar els carrers de Jerusalem. Eren jueus ultraortodoxos. Resaven i es manifestaven contra el govern, que els volia obligar a fer el servei militar. Els ultraortodoxos n'havien estat exempts des de sempre. Van aconseguir una exempció durant sis anys més.

És un dels exemples de la pressió i influència que es capaç d'exercir aquesta comunitat, que ja representa un milió d'habitants dels vuit que té Israel. El seu creixement demogràfic és molt ràpid: les dones es casen molt joves i tenen entre 5 i 10 fills com a mitjana.

L'equip d’Israel: els homes de negre aconsegueix de manera excepcional entrar en aquesta comunitat, que fa passar les lleis de Déu per sobre de les de la democràcia i que, per a molts, ja és una amenaça per a tot el país. Ara un dels seus ministres controla el dret de família, el matrimoni i el divorci: tots els ciutadans jueus, laics o no, depenen de la seva jurisdicció.

"Si l'Estat fa servir la força, els ultraortodoxos també farem servir la força. I qui guanyarà? Ja ho veurem." assegura l'ultraortodox Yonatan Steinberger, conscient del desafiament actual a la societat israeliana. De la seva mà, coneixerem més bé la seva comunitat i com, edifici a edifici, barri a barri, es van estenen per tot el país. Allà on s'agrupen, la convivència amb els ciutadans laics es fa insuportable. Aquets acaben emigrant a d'altres barris o ciutats. Veiem l'exemple de la localitat de Beit Shemesh amb Eli, un taxista: quan era petit hi vivien 20.000 laics. Avui, 80.000 ultraortodoxos s'han apoderat completament de la ciutat i dels barris perifèrics.

És difícil, però hi ha qui aconsegueix fugir d'aquesta comunitat hermètica i asfixiant. Sentim el testimoni impressionant d'un d'ells, Yehuda, que ens revela els condicionants més íntims de la vida ultraortodoxa jueva.

Dirigit per Bethsabée Zarka
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'ARÀBIA SAUDITA, AL DESCOBERT"


EMISSIÓ: dimecres 28 de març, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Activistes que es juguen la vida mostren la cara oculta d'un dels països més secrets i intransigents del planeta.


null


L'Aràbia Saudita és un dels principals aliats d'Occident. El petroli i el seu rol geoestratègic passen per sobre de qualsevol consideració basada en la defensa dels drets humans. Aquesta aliança econòmica i militar comença a trontollar pel paper que jugar la monarquia saudita en l'exportació de la visió més rigorista i intolerant de l'Islam. Una proposta confessional, la wahhabita, que també està a l'origen dels substrat ideològic de grups terroristes com Al Qaeda o Estat Islàmic.




Ryad, per la forta pressió internacional, ha decidit combatre militarment Daesh, Estat Islàmic, però, alhora, comparteix si no els mètodes sí la visió més intransigent de l'islam. Ara, Ryad, encapçala una nova creuada militar contra el xiisme al Iemen.

"Penso que la ideologia que prové d'allà representa una amenaça molt real per a nosaltres. Moralment, ens hauríem de plantar. Crec que ara toca pagar el preu del que s'ha fet", diu en el reportatge Jonathan Shaw, ajudant del cap de l'Estat Major britànic.

El reportatge "L'Aràbia Saudita, al descobert" ens mostra precisament allò que "moralment" és insostenible: decapitacions públiques d'opositors o de condemnats per delictes penals, persecució sistemàtica de blogaires i d'opositors, un règim d'opressió asfixiant per a les dones, la difusió entre els infants del rigor islàmic més intolerant basat en l'odi a "l'infidel".

De la mà d'activistes que es juguen la vida, amb càmeres ocultes, accedim a l'Aràbia Saudita oculta i amagada, impossible de mostrar pels mitjans de comunicació per la més estricta censura i secretisme imposat per la monarquia saudita. L'exdirector de Política Islàmica de la CIA assegura que, si els saudites no afronten la seva responsabilitat, "encara que derrotem Estat Islàmic, sortirà una altra organització terrorista que potser tindrà un altre nom, però que continuarà tenint aquesta ideologia que prové de l'Aràbia Saudita".

Dirigit per James Jones
.

09/03/2018: "L'àngel de Nanjing"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'ÀNGEL DE NANJING"


EMISSIÓ: dimecres 21 de març, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Un home, Chen Si, mira de dissuadir els suïcides des d'un dels punts més crítics del món: el pont de Nanjing sobre el riu Iangtsé.




El pont de Nanjing sobre el riu Iangtsé és un dels més coneguts de la Xina. Però també és un dels llocs del món des d'on se suïcida més gent. Cada any, a la Xina, es treuen la vida prop de 300.000 persones, una tercera part dels suïcidis de tot el món. Tothom a Nanjing sap que el seu pont és un dels llocs més crítics. També Chen Si, un treballador d'una empresa de logística.




Fa 11 anys, després de veure per televisió les constants notícies sobre gent a punt de llançar-se al riu i sobre les víctimes mortals, va decidir fer-hi alguna cosa. El 19 de setembre de 2003, sense cap preparació psicològica especial, va aconseguir convèncer una persona que no es tirés al riu Iangtsé. Des de llavors, cada cap de setmana i amb el seu lema "res és impossible, quan Déu tanca una porta obre una finestra" mira de dissuadir possibles suïcides.

En tots aquests anys, Chen Si ha salvat de la desesperació unes 300 persones. Però només ho pot fer els caps de setmana, la seva feina no li deixa cap més alternativa. Per això viu amb especial commoció i amb un cert sentit de culpabilitat les notícies sobre suïcidis des del pont entre setmana. Chen Si reconeix que, sovint, el seu estat d'ànim frega la depressió. De vegades es refugia en l'alcohol. Però no defalleix: mira de convèncer la gent que ajorni la seva dramàtica decisió i que confiïn en ell. Sempre amb la seva motocicleta, porta els suïcides a un local que ha llogat a la ciutat i que ha batejat amb el nom d'"El centre de les ànimes". Allà, també amb l'ajuda d'estudiants de psicologia de Nanjing, aporta "els primers auxilis" a l'ànima dels desesperats.

Les càmeres segueixen l'activitat frenètica de Chen Si al pont i el retraten a la seva vida particular. Però també recullen les seves reflexions sobre el patiment humà. I sobre un fet que sembla prou inqüestionable: el creixement econòmic brutal de la Xina les últimes dècades i sense control en molts aspectes, ha deixat al marge centenars de milers de persones que no poden superar el ritme d'extrema competitivitat de la societat. L'escletxa entre rics i pobres --entre els que s'han pogut beneficiar d'aquest creixement i els que s'han quedat enrere-- cada cop és més ampla.

Dirigit per Jordan Horowitz i Frank Ferendo

Premis

Big Apple Film Festival 2015
Millor documental

Catalina Film Festival 2015
Millos documental

Chagrin Documentary Film Festival 2015
Millor documental

Impact Docs Awards 2016
Premi “Award of Merit”

John Paul II International Film Festival 2015
Guanyador “Reel Rose Award”

Long Island International Film Expo 2015
Millor documental

New Jersey International Festival 2015
Millor documental

Phoenix Film Festival 2015
Millor documental

Rhode Island International Film Festival 2015
"Helping Hand" International Humanitarian Award

Roving Eye International Film Festival 2015
Millor documental

Santa Monica Independent Film Festival 2015
Millor documental
.

02/03/2018: "Perseguir l'asil"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"PERSEGUIR L'ASIL"


EMISSIÓ: dimecres 14 de març, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

La denúncia del tracte cruel i inhumà d'Austràlia als sol·licitants d'asil i als refugiats, posant de relleu l'impacte humà, polític, financer i moral de la política del govern actual i dels anteriors.




Els sol·licitants d'asil de tot el món segueixen arriscant les seves vides embarcant-se en vaixells en condicions extremadament perilloses a la recerca d’un port segur, d’una vida millor. Però, què passa quan la destinació és tan poc acollidora com alguns dels perills que afronten durant la travessia?





Austràlia ha implantat algunes de les lleis d'immigració més dures del món, i aquest documental d'Eva Orner mostra el brutal impacte d'aquestes polítiques: els sol·licitants d'asil són detinguts, maltractats i traslladats a illes sovint completament aïllades i els mantenen en una espècie de llimbs jurídics, de vegades durant anys.

“Perseguir l’asil” incorpora imatges absolutament impactants de les instal·lacions de detenció australianes mai vistes abans, obtingudes per fonts anònimes amb càmeres ocultes. Revelen la desesperació dels detinguts i el sentiment d'impotència del personal contractat per supervisar-los.

A mesura que surten a la llum informes d'abusos sexuals i físics, es plantegen més preguntes sobre el govern actual d’un país on els seus líders han elegit la detenció en comptes de demostrar un mínim de compassió i priven els desesperats dels seus drets humans bàsics.

Dirigit per Eva Orner
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"ARMÈNIA, HISTÒRIA D'UN GENOCIDI"


EMISSIÓ: dimecres 7 de març, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Entre l’abril del 1915 i el juliol del 1917, més d’un milió d’armenis de l’Anatòlia turca van ser deportats i massacrats.




Va ser el primer genocidi d’un segle que en va veure uns quants. Per fer sortir a la llum aquesta pàgina esgarrifosa de la història de Turquia, dues persones d’orígens molt diferents parlen del seu passat familiar: són el net d’un botxí i la neta d’una víctima. Ara tots dos treballen junts perquè es conegui i es reconegui la veritat.




1915: l'Imperi otomà es submergeix en la Gran Guerra: provocarà la seva caiguda. En aquest context històric particular, més d'un milió d'armenis són massacrats pels turcs. Aquest és el primer genocidi d'un segle que, malauradament, en veurà més.

A Turquia, la seva evocació sempre ha estat negada. L'ús de la paraula "genocidi" referint-se a la massacre armènia està prohibit. No obstant això, al cor mateix de la societat turca hi ha veus que ja reclamen obertament la imperiosa necessitat de la veritat.

Per explicar aquesta sagnant pàgina de la història amb motiu del seu centenari, el documental segueix dos personatges emblemàtics, un turc i un armeni de Turquia. Hasan Cemal, periodista i intel·lectual, és el net de Cemal Pasha, un dels tres planificadors del genocidi. El seu viatge personal el va portar a rebel·lar-se contra la història oficial i a donar suport a la causa armènia. Fethiye Cetin, advocat i activista de drets humans, va descobrir com a adult la neta d'un supervivent del genocidi adoptat per una família turca, els anomenats "restes de l’'espasa'. Treballa per restaurar la memòria de Turquia.

A través d'ells, aquest documental barreja la història "gran" i "petita", entre la crònica familiar i la destinació nacional, entre Història i memòria.

Dirigit per Nicolas Jallot


.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'OCUPACIÓ DE LA MENT AMERICANA"


EMISSIÓ: dimecres 28 de febrer, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Per què el govern d’Israel, faci el que faci, ataqui a qui ataqui, bombardegi a qui bombardegi, té sempre el suport del govern dels Estats Units i d’una part majoritària de l’opinió pública nord-americana?




Durant els últims anys, l’actual ocupació militar de territori palestí i les repetides invasions de la Franja de Gaza han desencadenat una resposta contundent contra les polítiques israelianes pràcticament arreu del món, tret dels Estats Units.




Aquest documental analitza com el govern israelià, el govern dels Estats Units i el lobby proisraelià han unit forces, sovint amb motius molt diferents, per determinar la cobertura mediàtica americana del conflicte a favor d’Israel.

El gran punt d’inflexió va tenir lloc després de l’ocupació israeliana del Líban el 1982, un conflicte en què Israel perdia clarament la batalla del relat. Dos anys després de la invasió, el Congrés Jueu Americà va patrocinar un congrés a Jerusalem per idear una estratègia oficial de relacions públiques, coneguda en hebreu com a Hasbara. Entre els participants hi havia executius de les relacions públiques i la publicitat, especialistes dels mitjans de comunicació, periodistes i líders dels grups jueus més importants.

L'executiu publicitari que treballava a Israel, Martin Fenton, ho va dir amb uns termes molt directes: "Propaganda no és una paraulota", va dir. "Accepteu-ho. Juguem al joc de canviar la mentalitat de la gent, de fer-la pensar d'una altra manera. Per aconseguir-ho necessitem la propaganda."

Amb el pas del temps, han aparegut diverses organitzacions de relacions públiques ben finançades a dins dels Estats Units que ajuden Israel a justificar les seves polítiques, especialment l'ocupació i els assentaments, basant-se en la seguretat. Un d'aquests grups és el Projecte Israel. L’eslògan clau és “terrorisme, no territoris”. L’objectiu és esborrar completament del mapa les reivindicacions històriques del poble palestí i passar a parlar de “terrorisme” i “del dret d’Israel a la pròpia defensa”. Es tracta de “treure” de la ment de l’opinió pública nord-americana qualsevol referència a la violació de drets fonamentals del poble palestí per part d’Israel i “ocupar-la” amb el binomi pretesament sinònim palestí-terrorisme jihadista”.

No obstant això, a causa d’internet i a l'impacte de certes informacions a les xarxes socials, al govern israelià i als grups pro israelians els resulta més difícil gestionar la percepció nord-americana del conflicte. El gran interrogant és si es poden mantenir a llarg termini aquests canvis i quin impacte podrien tenir en el govern nord-americà i en el suport mediàtic d'Israel en el conflicte.

Dirigit per Loretta Alper and Jeremy Earp
.

13/02/2018: "L'Infiltrat"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'INFILTRAT"


EMISSIÓ: dimecres 21 de febrer, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Un document excepcional: el relat d'un periodista que s'infiltra en una cèl·lula jihadista que vol atemptar a França.




Franca va caure en estat de xoc pels atemptats terroristes a la sala Bataclan, a l’estadi de França i a les terrasses de París, el novembre de 2015, i, posteriorment, per la massacre de Niça, el juliol de 2016.
Un sentiment compartit l’estiu passat per Barcelona amb l’atac mortífer a las Ramblas i l’intent frustrat de Cambrils.



Ara, quan fa sis mesos de l’atac a la capital catalana, "60 minuts" ofereix un document excepcional, enormement arriscat per a l'autor, i de gran valor: el testimoni filmat d'un periodista de religió musulmana, òbviament anònim, que aconsegueix introduir-se en una cèl·lula islamista que vol atemptar a París.

L'objectiu: tractar d'explicar des de dins què pensen, què senten i com actuen aquells que han acumulat una dosi d'odi tan elevat que els empeny a buscar la manera de provocar víctimes civils, com més millor. Un reportatge realitzat durant l'atemptat contra la sala Bataclan i les terrasses de París per una altra cèl·lula jihadista, d'inspiració i connexions d'elements basats a Bèlgica, i abans de la massacre de Niça.

"Als musulmans que s'han quedat enrere, fins quan dormireu?" interpel·la un dels jihadistes als musulmans que no segueixen les seves tesis.

"Per mi, els de Daesh no tan sols són uns assassins. Els considero culpables d'haver pervertit l'islam pacífic del meu pare, culpables de les mirades de desconfiança que rebo al metro", diu el periodista autor del reportatge.

I continua: "Els primers simpatitzants de Daesh no els vaig anar a buscar a les mesquites, sinó a Facebook. Em vaig inventar un perfil. Vaig haver de tenir en compte uns quants detalls. Els lleons que rugeixen els agraden molt; i també els fotomuntatges que representen la fi del món, l'última batalla entre els jihadistes i els americans en un poble de Síria. Entro en uns quants grups de Facebook que fan apologia d'Estat Islàmic. Un és aquest. És en francès i ho diu ben clar: 'Un llibre que guia i una espasa que socorre.' Aviat em responen desenes d'amics. Entre ells hi ha un jove que és més actiu que els altres. Es fa dir Abu Ossama, en homenatge a Bin Laden. Em convida a fer servir una aplicació de missatgeria que jo no coneixia: Telegram."

El reporter, armat amb una càmera minúscula, va trobant-se amb els membres d'una cèl·lula que espera rebre instruccions. I són aquestes: "Es pot triar un lloc on hi hagi molta gent: locals nocturns de París o un cabaret, llocs de perversió freqüentats per infidels fastigosos. Caldria un o dos kamikazes a l'interior. Quan sigui dins, que s'esperi que estigui ben ple i que passi a l'acció. Llavors, els germans que estiguin armats a fora mataran la resta de la carn impura i s'amagaran fins que arribi la policia i els militars. Llavors caldran dos kamikazes armats i disparem a mort, germans."

Per raons de seguretat, el reportatge està firmat amb noms falsos:

Dirigit per Marc Amone /Saïd Ramzy
.

06/02/2018: "Els que van dir "no"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"ELS QUE VAN DIR "NO"


EMISSIÓ: dimecres 14 de febrer, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Després de dècades de silenci sobre una de les pitjors repressions de la història de l’Iran, supervivents i familiars de les víctimes volen justícia.




Immediatament després de la revolució islàmica de 1979, el nou règim iranià va consolidar el seu poder a través de l'eliminació massiva d'opositors: a la dècada de 1980, milers de presoners polítics van ser torturats i assassinats en secret.




Els autors no van ser processats mai i avui ocupen càrrecs governamentals d'alt rang.

Més de 25 anys després, a l'octubre de 2012, el Tribunal de l’Iran, constituït pels supervivents i familiars de les víctimes, es va reunir a la Haia per investigar-ne les execucions.





Aquesta cort internacional no va tenir cap poder legal ni executiu, però sí que es va fixar com a principal objectiu identificar i investigar què va passar per denunciar-ho públicament davant del món.
Durant tres dies, els supervivents i els membres de famílies de víctimes -inclòs el cineasta Nami Sarvestani, l’autor d’aquest documental- n’ofereixen el testimoni. Les sessions del Tribunal de l’Iran es van emetre en directe.

Des de Suècia, un activista anomenat Iraj segueix les sessions del tribunal: és un dels supervivents que mira de cicatritzar les ferides del seu sofriment, igual que un altre testimoni, Mehdi, que col·labora amb la mecànica interna del tribunal.

Iraj encara somia de poder confrontar els autors amb els seus crims. Ha dedicat tota la seva vida a la lluita per la justícia en aquest cas. La recerca d'Iraj i de Sarvestani de proves a l'Iran s’intercalen amb els testimonis punyents a la sala del tribunal. Uns supervivents que descriuen en detall els horrors de la seva captivitat. Prevaldrà algun dia la justícia?, es pregunta l’autor de “Els que van dir ‘no’”.

Dirigit per Nima Sarvestani


Festivals i premis

IDFA 2014
Watch Docs HRFF Warsaw 2014
Docpoint IDF Helsinki 2015
Tempo IDF Stockholm 2015 (nominated for the Tempo Documentary Award)
One World HRFF Prague 2015 (Václav Havel Award)
Movies That Matter FF Den Haag 2015 (Camera Justicia Award)
Documentarist IDF Istanbul 2015
DocsDF Mexico 2015
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA BIBLIOTECA HUMANA"

EMISSIÓ: dimecres 7 de febrer, a les 23.00, al 33, tot el període (GEO blocat a Espanya)

Com a la ficció distòpica “Farenheit 451, de Ray Bradbury, “La biblioteca humana” és una iniciativa contra la intolerància que converteix persones en llibres.




Després de les últimes eleccions generals a l'octubre del 2015, Polònia ha fet un gir cap a l'ultraconservadorisme. Ha sorgit un Parlament sense representació d'esquerres.
El partit Llei i Justícia va guanyar les eleccions per majoria absoluta amb un programa que promou una Polònia unitària i pura.




Des d’aquella cita electoral, proliferen les manifestacions dels seguidors dels partits de dretes demanant una Polònia lliure d'immigrants i criticant les polítiques europees sobre refugiats.
En aquest entorn, estan sorgint iniciatives populars i ONGs que lluiten per una Polònia més tolerant i multicultural.

Una d'aquestes iniciatives és la Biblioteca Humana de Wroclaw, una proposta educativa que converteix persones en llibres, llibres vius amb un denominador comú: la discriminació. El lector que prengui “prestat” un d'aquests llibres descobrirà històries de minories socials o de persones que per la seva raça, condició sexual o religió han estat apartades de la societat o assenyalades.

En un país poc acostumat a la diversitat, aquesta biblioteca és una oportunitat per lluitar contra la discriminació.

La biblioteca humana, una experiència contra la violència creada el 1993 a Copenhaguen, va ser una iniciativa d’“Europa Transit”, un programa actiu contra la intolerància dins el marc de la capitalitat cultural europea Donostia-San Sebastián 2016.

Dirigit per: Xuban Intxausti
.

Anterior Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.