Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"GRÀCIES, PATRÓ!"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'octubre, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Qui no ha somiat alguna vegada amb venjar-se del seu cap? François Ruffin, el Robin Hood del segle XXI, té una sola idea al cap: desvetllar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l'home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. Una comèdia plena de suspens, emoció i fins i tot espionatge.






A Jocelyne i Serge Klur, res no els va bé: la seva empresa fabricava roba de Kenzo (Grup LVMH), prop de Valenciennes, però ha estat deslocalitzada i traslladada a Polònia. La parella està a l'atur, crivellada pels deutes i a punt de perdre la casa. Llavors François Ruffin, fundador del diari alternatiu Fakir, truca a la porta, i els diu que els salvarà.

El que ens explica Ruffin, amb totes les tècniques de les pel·lícules que et fan creure que veus una història fictícia però que és absolutament real, és un dels grans mals d'Europa: la seva renúncia a ser una regió industrial. La visió a curt termini de Arnault i similars ha estat traslladar la producció als països de l'Est d'Europa. Ja no a la Xina, que està més lluny i hi ha costos de transport, sinó a països de la UE com Polònia i Bulgària.

El documental "Gràcies patró!" (Merci, patron!") va arribar a les sales de cinema precedit d'una llegenda: es va projectar per primera vegada a la Plaça de la República de París l'abril de 2016 i es va convertir en un referent dels indignats francesos, que aquell mateix dia van decidir no tornar a casa seva i convertir-se en assemblea, el que es va denominar com la Nuit Debout, la nit de quedar-se dempeus. Va ser l'expressió de la decepció profunda pel mandat del president socialista François Hollande.

Dirigit per François Ruffin


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ROBOTS


EMISSIÓ: dilluns 15 d'octubre, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.






Els dissenyadors i fabricants de robots defensen que són uns supertreballadors infatigables, que són dòcils i incomparablement més eficients que els humans, i asseguren que, d'aquí al 2025, els robots podrien causar l'eliminació de 250 milions de llocs de treball al món.

Davant d'aquest panorama, sorgeix una pregunta: quin futur espera les persones que perden els seus llocs de treball? Un exemple de les conseqüències de la implantació de la intel·ligència artificial és el cas nord-americà. En aquest país, entre el 1990 i el 2007, 670.000 treballadors del sector industrial van perdre les seves feines a causa de la robotització de les plantes i en 20 anys no s'ha regenerat pràcticament cap nou lloc de treball per a aquests treballadors.

Alguns experts asseguren que els obrers humans tenen els dies comptats. En canvi, per altres, la robotització haurà de comportar una formació diferent destinada a les noves ocupacions que sorgiran i asseguren que la creació de nous llocs de treball està garantida, un debat, aquest, encara avui sense conclusions definitives.

Dirigit per Martin Mischi i Vincent Lepreux
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EL SILENCI DELS FUSELLS


EMISSIÓ: dilluns 8 d'octubre, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Anatomia del difícil procés de pau a Colòmbia entre el govern del llavors president José Manuel Santos i la guerrilla de les FARC. Quatre anys d'investigació periodística al servei d'una reconciliació, després de més de 50 anys de combats, que pot actuar com a model de negociació de conflictes amb postures aparentment irreconciliables.




Dos enemics irreconcialiables s'asseuen en una taula per negociar. El procés de pau de Colòmbia explicat amb un accés inèdit als protagonistes de les negociacions i amb un material d'arxiu excepcional.




Quatre anys de tenses reunions que culminen en un acord històric després de dècades de violència.

Per un costat, escoltem la visió de José Manuel Santos, en aquell moment president de Colòmbia i premi Nobel de la Pau. Per l'altre, Timochenko, el líder de la guerrila de les FARC. La directora, Natalia Orozco, mostra els arguments de les dues parts i impregna caràcter propi a una narració marcada per les seves reflexions. Mai abans havíem pogut veure les interioritats d'una negociació tan fràgil i que, contra tot pronòstic, supera les amenaces constants de trencament del diàleg.

Paticipació en festivals

- Pel·lícula Inaugural, 57 Festival Internacional de Cine de Cartagena de Indias –FICCI-, Colombia, 2017.
- Competencia Oficial Cine Colombiano, 57 Festival Internacional de Cine de Cartagena de Indias –FICCI-, Colombia, 2017.
- Secció Découvertes Fiction, 29 Cinelátino – Rencontres de Toulouse, Francia, 2017.
- Selecció Oficial, 3 Panorama Colombia - Festival de Cine Colombiano de Berlín, Alemania, 2017.
- Selecció Oficial, 4th Annual Georgetown Latin American Film Festival, EE.UU., 2017.
- Selecció Oficial Latitud, DocsBarcelona, España, 2017.
- Selecció Oficial, Festival Cine Vivo, Australia, 2017.
- Competencia de Documentales Latinoamericanos, 17 Festival de Derechos Humanos, Argentina, 2017.
- Selecció Oficial, DocMontevideo, Uruguay, 2017.
- Selecció Oficial, Competencia Panorama Continental Documental, 1 Festival Internacional de Cine de América, México, 2017.
- Selecció Oficial, Festival de Lima, Perú, 2017.
- Festival Biarritz Amérique Latine, Francia, 2017.
- Selecció Oficial, 12 Sydney Latino Film Festival, Australia, 2017.
- Competencia Oficial, DocMX, México, 2017.
- Selecció Oficial, Festival de Cine y Cultura Latinamerika i Fokus, Suecia, 2017.
- Selecció Oficial, 19 Festival Filmar en América Latina, Suiza, 2017.

Dirigit per Natalia Orozco


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
SATUDARAH, UNA SOLA SANG


EMISSIÓ: dimecres 20 de juny, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


Un documental íntim sobre Saturadah, una organització de “motards” internacional molt violenta associada a activitats delictives




Creada a Holanda, s’ha establert a 18 països, entre els quals hi ha Espanya




Satudarah és l’organització de motoristes més violenta i temuda dels Països Baixos. El nom vol dir “una sola sang”: “satu” vol dir “un” i “darah”, “sang”. Fundada a Moordrecht el 1990, la banda ha passat de tenir una base humil a convertir-se en una xarxa internacional establerta amb 76 seccions a 18 països, entre els quals hi ha Alemanya, Dinamarca, Indonèsia i Espanya, i que es vincula als negocis del tràfic de drogues, el contraban d’armes i la prostitució.

No és fàcil tenir accés a una banda d’aquestes característiques. Aquest va ser el repte dels cineastes guardonats amb un Emmy i un BAFTA Joost van der Valk i Mags Gavan, els quals van aconseguir un accés privilegiat al club per filmar el seu funcionament i la seva vida quotidiana.

El documental filma no només la violència que caracteritza els seus membres, sinó també la seva fragilitat. Confessions de crims, reunions de negocis, judicis o escorcolls de la policia contrasten amb moments íntims d’alguns dels seus membres amb la família o visitant al cementiri la tomba d’un familiar. El film retrata amb detall la litúrgia que acompanya la cohesió dels membres de la banda, els ascensos i els càstigs. Rituals que traspuen violència alternada amb germanor entre els membres del grup. L’enorme sentiment de pertinença que els uneix amb Satudarah s’aferma des del principi mitjançant un jurament de sang en què es comprometen a “fer qualsevol cosa que em demani Satudarah”. En Mickey, després de fer el jurament, assegura a la càmera que “faria el que fos” i que fins i tot “moriria pel club. Al mil per cent”.

“El fiscal em va dir, literalment: "Quan el veig, senyor Meerts, un calfred em recorre l'espinada. Vostè és un perill per la societat i per aquesta comunitat”, recorda en Bared, després d’explicar a càmera que va buidar el carregador de la seva arma sobre un home. Va complir condemna a la presó, un lloc d’anada i tornada freqüent entre els membres del club.
“Satudarah, una sola sang” exposa l’aterradora realitat d’una de les organitzacions criminals més notòries d’Europa.

Nominacions
Millor llargmetratge documental, Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos


Festivals
Nederlands Film Festival, Països Baixos
Visions du Réel, Suïssa
FIPA, Biarritz International Film Festival
Madrid International Film Festival
DOC Cévennes, Festival international de Lasalle, França


Dirigit per Joost van der Valk i Mags Gavan.
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ELS NENS PERDUTS DEL CALIFAT


EMISSIÓ: dimecres 13 de juny, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya).



null


Des que, el juny del 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.




Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

La periodista de l'agència Capa Sofía Amara en va trobar uns quants a l'Iraq i en el reportatge expliquen la seva vida de joves soldats reclutats forçosament, traumatitzats per la violència dels actes que van cometre.

El reportatge "Els nens perduts del Califat" recull testimonis esfereïdors i sorprenents de com ISIS tracta els nens que recluta per força, entre l'esclavitud i l'explotació sexual. Venudes o intercanviades, les nenes alimenten un mercat d'esclaves al cor de l'autoanomenat califat.

La resistència fa temps que intenta salvar aquests menors presoners, abans que sigui massa tard. La periodista Sofia Amara segueix les seves operacions d'infiltració i mostra com recuperen aquests jihadistes a la força.

La pregunta que ningú gosa respondre és: què passarà amb aquesta generació perduda? S'han de tractar els nens soldats com a víctimes o com a botxins? Serà possible tornar a recuperar aquests nens perduts del califat?

Dirigit per Sofia Amara


.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
PANTALLES ADDICTIVES


EMISSIÓ: dimecres 6 de juny, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


Una epidèmia silenciosa i perillosa – les pantalles de mòbils i de tauletes - amenaça els nens en els primers anys de les seves vides, de 0 a 3 anys.






Els experts avisen que l'ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i del son en els més petits. A França, la doctora Anne-Lise Ducanda, responsable de PMI (Protecció Maternal i Infantil), ha creat un col·lectiu amb altres professionals de la salut, pediatres, logopedes i psicòlegs, per fer reaccionar les autoritats.

Exigeixen anar més enllà dels seus estudis de camp i prendre mesures i advertir dels efectes de la sobreexposició dels infants a les pantalles, com es fa amb les addiccions a l'alcohol, el tabac i les drogues.

I l'addicció a les pantalles no només afecta els més petits. Cada cop hi ha més adults addictes a la dopamina que ens proporciona les recompenses que rebem de les xarxes socials.

Fins i tot alguns dels principals líders de la industria de les xarxes socials, com un dels cofundadors de Facebook, reconeixen que aquesta xarxa social es basa en el funcionament del cervell i en particular en els circuits neurals de la recompensa. Aquesta recompensa proporciona una dosi de dopamina, la coneguda com “l'hormona de la felicitat", al cervell.

Experts en addicions comparen el mòbil amb una veritable bomba de dopamina que, a mesura que rebem un "m'agrada" o alguna recompensa semblant, produeix una descàrrega d'aquesta substància que ens satisfà. En definitiva, des de ben petits estem consumint aplicacions que s'han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Dirigit per Paul Moreira i Adèle Flaux
.

18/05/2018: "L'Emma vol viure"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
L'EMMA VOL VIURE


EMISSIÓ: dimecres 30 de maig, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


L'Emma Caris, una jove estudiant holandesa, tenia, des de l'adolescència, un dels trastorns alimentaris més greus: l'anorèxia. Amb només 18 anys, va començar a filmar la seva pròpia lluita contra aquesta malaltia.




En fer-ho, l'Emma ja intuïa que la seva pel·lícula acabaria d'una d'aquestes dues maneres: o bé aconseguiria recuperar-se del seu estat d'extrema feblesa, o bé l'anorèxia la portaria a la mort.




En el documental sentirem l'Emma, però també la seva família, les amigues, els metges i els terapeutes que la van tractar, reflexionant sobre la seva vida i mort.

A Catalunya, segons dades oficials, hi ha 28.000 joves d'entre 12 i 24 anys que tenen un trastorn de tipus alimentari. Això significa un 6% de la població d'aquesta franja d'edat, tot i que si hi afegim altres conductes de risc, com ara auto-imposar-se una dieta o vomitar expressament, s'arriba fins a l'11%. Tot i que un 5% dels afectats acaba morint, com el cas de l'Emma, el 70% es tracta i es recupera.

Quan el reportatge "L'Emma vol viure" es va passar a la televisió holandesa, va tenir un gran impacte, sobretot entre el públic adolescent, i va propiciar molts debats als instituts i en els mitjans de comunicació i, fins i tot va impulsar alguns canvis en el sistema sanitari.

Tot i la seva duresa "L'Emma vol viure" pot contribuir a la conscienciació de la gravetat dels trastorns alimentaris i fer arribar el missatge que la protagonista va voler fer arribar: trieu viure mentre pugueu.

Dirigit per Jessica Villerius
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
LA FESTA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA


EMISSIÓ: dimecres 23 de maig, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


La gran festa organitzada pel xa de l’Iran, Reza Pahlavi, l’octubre de 1971 per commemorar el 2.500 aniversari de la monarquia persa va ser el principi de la fi del seu règim.




El 1971, el xa de l'Iran, l'autoproclamat "rei de reis", va celebrar el 2.500 aniversari de la monarquia persa organitzant la festa més famosa i més imponent de la història.




Reza Pahlavi hi va destinar grans recursos, el diner no era cap problema: es va construir un aeroport internacional i 80 quilòmetres d'autopista per arribar al lloc del desert, a les antigues ruïnes de Persèpolis, on se celebrava l’esdeveniment.

Durant més d'un any, es va crear un oasi esplèndid ple de boscos, flors, fonts i es van importar d’Europa 50.000 ocells cantaires. Fins i tot un dels més cèlebres restaurants del món, el Maxim's de París, va haver de tancar durant dues setmanes per atendre les comandes del xa.
A les dones convidades se’ls va oferir una caixa forta, tot un búnquer, per a les seves joies, i els avions militars iranians anaven i venien de París amb 150 tones d'equips de cuina.

Tot - excepte el caviar - va ser traslladat des de França per al gran esdeveniment que commemorava la història persa.
Però la festa volia ser alguna cosa més: per al xa, personalment, l’afirmació de la seva glòria absolutista. Internacionalment, l’objectiu era aconseguir situar el país en l’esfera de les grans nacions del món.

Internament, la realitat va ser ben diferent. Els historiadors coincideixen que aquesta festa extravagant i grandiloqüent, en un país amb grans bosses de pobresa, va ser l'inici de la cadena d'esdeveniments que van culminar en la revolució islàmica de l’aiatol·là Khomeini i en l’exili del mateix xa i de la seva família.

Dirigit per Hassan Amini
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
RÚSSIA: LES DONES DELS OLIGARQUES


EMISSIÓ: dimecres 16 de maig, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


El somni de casar-se amb multimilionaris es pot convertir en un horrible malson. Aquesta és la història d’algunes dones dels oligarques russos.






A l'era soviètica, la població russa vivia en una economia de constant escassetat. Sota el model socialista que imperava al país, l'estat ho controlava tot i distribuïa tots els béns i productes. Però la Unió Soviètica es va enfonsar, i tot el que era propietat de l'estat es va malvendre, com va passar en alguna de les repúbliques constituents, entre les quals la nova Rússia. De cop i volta, els diners es van convertir en la preocupació número u.




A conseqüència de les lluites per apoderar-se d'una part de l'estat soviètic, es va desfermar el caos. Aquella guerra brutal va portar a la creació d'una nova classe: la dels oligarques russos. Era un club dominat per homes, com ho havia estat l'antic politburó, on joves sense escrúpols es podien fer rics de manera immediata. La majoria d'aquests homes ja s'havien casat durant l'era soviètica. Les seves esposes, abans condemnades a treballar per partida doble a casa i a la feina, estaven encantades de deixar que els seus marits guanyessin tots els diners.

Aquestes dones feien costat als marits en tots els seus negocis i disputes, fins i tot corrent el risc de quedar-se viudes. Com a contrapartida, van tenir una vida plena de luxes. Eren clientes habituals de centres turístics de primera categoria, salons de bellesa i botigues d'alta costura. Però, es clar, ni els tractaments més exquisits poden frenar els estralls del pas dels anys. I era estrany que el matrimoni d'un oligarca sobrevisqués.

El documental segueix les històries de tres dones: Natalia, l’ex esposa del multimilionari Vladimir Potanin (l'home més ric de Rússia), Alena, l'ex esposa i copropietària rica de 'Red Stars', un important estudi de gravació a Rússia, i Maria, que vol fer realitat el seu somni de Ventafocs convertint-se algun dia en l'esposa d'un milionari.

Dirigit per Alexander Gentelev



.

27/04/2018: "Adeu, cotxe"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ADEU, COTXE


EMISSIÓ: dimecres 9 de maig, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


Des de fa uns anys, els joves mostren cada cop menys interès per conduir i tenir cotxe. Però aquest és només un dels factors que impulsen el gran canvi en què està immers el món del transport.




N’hi ha d’altres, com l’ús creixent de l’electrònica en els vehicles, que serà decisiu per llançar els primers cotxes completament autònoms, com el que prepara Google. O l’aparició de cotxes elèctrics, com els últims models de Tesla, que seran claus en la lluita contra el canvi climàtic. I el naixement de plataformes com Uber i RideAmigos, entre altres, que suposen una revolució pel que fa a la manera com ens movem per les ciutats.




L'amor d'Amèrica per l'automòbil disminueix. Les generacions més joves ja no se senten lligades als cotxes tradicionals. La indústria de l’automòbil està començant a reconèixer aquesta tendència, i els seus executius estan desesperats per trobar solucions fora per continuar sent viables.

Per als joves, els cotxes ja no tenen un paper primordial de cara a l’estatus social. En gran part, altres tecnologies, com ara els telèfons intel·ligents, han assumit aquest paper. La necessitat de la propietat del cotxe ha estat substituïda per l'ús del transport públic i dels serveis d'ús compartit com Uber.
No és tant el “triomf de la consciència ecològica” com el fet que la majoria de joves simplement la troben una decisió més econòmica i pràctica que s'adapta millor a la seva forma de vida. No hi ha més trànsit, ni més despeses innecessàries, ni frustracions d'aparcament.

Com planifiquen aquest canvi les empreses automobilístiques? Els seus primers passos comencen a aparèixer al mercat. Els centres de recerca automotriu es mouen des de la capital del sector automobilístic de Detroit fins a Silicon Valley. Igual que tants altres productes fermament establerts que han lluitat per mantenir-se rellevants amb els temps canviants, els cotxes s'estan digitalitzant. Avui dia, les noves tecnologies permeten que el cotxe es comuniqui a través del nostre telèfon mòbil i que les actualitzacions s'apliquin de manera remota a través d'una connexió wifi. Mentrestant, els cotxes elèctrics s'estan tornant més nets i més eficients, i les aplicacions creixen amb més facilitat per obrir moltes opcions addicionals.

El documental també explora la forma més avançada de transport modern: el vehicle autònom. Gràcies als esforços d'empreses com Google, estem entrant en la nova era de l'automòbil. Els investigadors afirmen que aquesta tecnologia podria proporcionar una conveniència i seguretat inigualables, però d'altres es preocupen per les implicacions potencialment negatives.

Dirigit per: Martijn Kieft


.

Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.