13/02/2018: "L'Infiltrat"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'INFILTRAT"


EMISSIÓ: dimecres 21 de febrer, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Un document excepcional: el relat d'un periodista que s'infiltra en una cèl·lula jihadista que vol atemptar a França.






Franca va caure en estat de xoc pels atemptats terroristes a la sala Bataclan, a l’estadi de França i a les terrasses de París, el novembre de 2015, i, posteriorment, per la massacre de Niça, el juliol de 2016.
Un sentiment compartit l’estiu passat per Barcelona amb l’atac mortífer a las Ramblas i l’intent frustrat de Cambrils.



Ara, quan fa sis mesos de l’atac a la capital catalana, "60 minuts" ofereix un document excepcional, enormement arriscat per a l'autor, i de gran valor: el testimoni filmat d'un periodista de religió musulmana, òbviament anònim, que aconsegueix introduir-se en una cèl·lula islamista que vol atemptar a París.

L'objectiu: tractar d'explicar des de dins què pensen, què senten i com actuen aquells que han acumulat una dosi d'odi tan elevat que els empeny a buscar la manera de provocar víctimes civils, com més millor. Un reportatge realitzat durant l'atemptat contra la sala Bataclan i les terrasses de París per una altra cèl·lula jihadista, d'inspiració i connexions d'elements basats a Bèlgica, i abans de la massacre de Niça.

"Als musulmans que s'han quedat enrere, fins quan dormireu?" interpel·la un dels jihadistes als musulmans que no segueixen les seves tesis.

"Per mi, els de Daesh no tan sols són uns assassins. Els considero culpables d'haver pervertit l'islam pacífic del meu pare, culpables de les mirades de desconfiança que rebo al metro", diu el periodista autor del reportatge.

I continua: "Els primers simpatitzants de Daesh no els vaig anar a buscar a les mesquites, sinó a Facebook. Em vaig inventar un perfil. Vaig haver de tenir en compte uns quants detalls. Els lleons que rugeixen els agraden molt; i també els fotomuntatges que representen la fi del món, l'última batalla entre els jihadistes i els americans en un poble de Síria. Entro en uns quants grups de Facebook que fan apologia d'Estat Islàmic. Un és aquest. És en francès i ho diu ben clar: 'Un llibre que guia i una espasa que socorre.' Aviat em responen desenes d'amics. Entre ells hi ha un jove que és més actiu que els altres. Es fa dir Abu Ossama, en homenatge a Bin Laden. Em convida a fer servir una aplicació de missatgeria que jo no coneixia: Telegram."

El reporter, armat amb una càmera minúscula, va trobant-se amb els membres d'una cèl·lula que espera rebre instruccions. I són aquestes: "Es pot triar un lloc on hi hagi molta gent: locals nocturns de París o un cabaret, llocs de perversió freqüentats per infidels fastigosos. Caldria un o dos kamikazes a l'interior. Quan sigui dins, que s'esperi que estigui ben ple i que passi a l'acció. Llavors, els germans que estiguin armats a fora mataran la resta de la carn impura i s'amagaran fins que arribi la policia i els militars. Llavors caldran dos kamikazes armats i disparem a mort, germans."

Per raons de seguretat, el reportatge està firmat amb noms falsos:

Dirigit per Marc Amone /Saïd Ramzy
.

06/02/2018: "Els que van dir "no"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"ELS QUE VAN DIR "NO"


EMISSIÓ: dimecres 14 de febrer, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Després de dècades de silenci sobre una de les pitjors repressions de la història de l’Iran, supervivents i familiars de les víctimes volen justícia.




Immediatament després de la revolució islàmica de 1979, el nou règim iranià va consolidar el seu poder a través de l'eliminació massiva d'opositors: a la dècada de 1980, milers de presoners polítics van ser torturats i assassinats en secret.




Els autors no van ser processats mai i avui ocupen càrrecs governamentals d'alt rang.

Més de 25 anys després, a l'octubre de 2012, el Tribunal de l’Iran, constituït pels supervivents i familiars de les víctimes, es va reunir a la Haia per investigar-ne les execucions.





Aquesta cort internacional no va tenir cap poder legal ni executiu, però sí que es va fixar com a principal objectiu identificar i investigar què va passar per denunciar-ho públicament davant del món.
Durant tres dies, els supervivents i els membres de famílies de víctimes -inclòs el cineasta Nami Sarvestani, l’autor d’aquest documental- n’ofereixen el testimoni. Les sessions del Tribunal de l’Iran es van emetre en directe.

Des de Suècia, un activista anomenat Iraj segueix les sessions del tribunal: és un dels supervivents que mira de cicatritzar les ferides del seu sofriment, igual que un altre testimoni, Mehdi, que col·labora amb la mecànica interna del tribunal.

Iraj encara somia de poder confrontar els autors amb els seus crims. Ha dedicat tota la seva vida a la lluita per la justícia en aquest cas. La recerca d'Iraj i de Sarvestani de proves a l'Iran s’intercalen amb els testimonis punyents a la sala del tribunal. Uns supervivents que descriuen en detall els horrors de la seva captivitat. Prevaldrà algun dia la justícia?, es pregunta l’autor de “Els que van dir ‘no’”.

Dirigit per Nima Sarvestani


Festivals i premis

IDFA 2014
Watch Docs HRFF Warsaw 2014
Docpoint IDF Helsinki 2015
Tempo IDF Stockholm 2015 (nominated for the Tempo Documentary Award)
One World HRFF Prague 2015 (Václav Havel Award)
Movies That Matter FF Den Haag 2015 (Camera Justicia Award)
Documentarist IDF Istanbul 2015
DocsDF Mexico 2015
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA BIBLIOTECA HUMANA"

EMISSIÓ: dimecres 7 de febrer, a les 23.00, al 33, tot el període (GEO blocat a Espanya)

Com a la ficció distòpica “Farenheit 451, de Ray Bradbury, “La biblioteca humana” és una iniciativa contra la intolerància que converteix persones en llibres.




Després de les últimes eleccions generals a l'octubre del 2015, Polònia ha fet un gir cap a l'ultraconservadorisme. Ha sorgit un Parlament sense representació d'esquerres.
El partit Llei i Justícia va guanyar les eleccions per majoria absoluta amb un programa que promou una Polònia unitària i pura.




Des d’aquella cita electoral, proliferen les manifestacions dels seguidors dels partits de dretes demanant una Polònia lliure d'immigrants i criticant les polítiques europees sobre refugiats.
En aquest entorn, estan sorgint iniciatives populars i ONGs que lluiten per una Polònia més tolerant i multicultural.

Una d'aquestes iniciatives és la Biblioteca Humana de Wroclaw, una proposta educativa que converteix persones en llibres, llibres vius amb un denominador comú: la discriminació. El lector que prengui “prestat” un d'aquests llibres descobrirà històries de minories socials o de persones que per la seva raça, condició sexual o religió han estat apartades de la societat o assenyalades.

En un país poc acostumat a la diversitat, aquesta biblioteca és una oportunitat per lluitar contra la discriminació.

La biblioteca humana, una experiència contra la violència creada el 1993 a Copenhaguen, va ser una iniciativa d’“Europa Transit”, un programa actiu contra la intolerància dins el marc de la capitalitat cultural europea Donostia-San Sebastián 2016.

Dirigit per: Xuban Intxausti
.

22/01/2018: "El líder digital"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"EL LÍDER DIGITAL"

EMISSIÓ: dimecres 31 de gener, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Les llums i ombres de l’home, Narendra Modi, que vol convertir l’Índia en la tercera potència econòmica del món a cavall d’una autèntica revolució digital i de la tradició hindú pura.




Un documental sobre el carismàtic, controvertit i autoritari primer ministre indi, Narendra Modi, el "líder digital" que ha promès convertir el gegant asiàtic en el poder econòmic del tercer món el 2030. Però Modi també pertany a RSS, l'organització paramilitar que vol convertir l'Índia en un estat hindú fonamentalista.




"El líder digital" mostra el seu ascens fulminant al poder. Narendra Modi va néixer en el si d’una casta índia molt baixa. De seguida, però, es va emancipar dels seus orígens humils convertint-se en membre de RSS, una organització paramilitar favorable a la supremacia hindú per sobre de les altres religions, entre aquestes la musulmana, que compta amb 180 milions de creients a l'Índia.

El 2001, Modi es va convertir en governador de l'estat de Gujarat, amb el suport del BJP, el partit dretà radical hindú. Allà protagonitza l’episodi més fosc de la seva biografia. L’acusen de no fer res per impedir una massacre contra la població musulmana per part de radicals hindús: 1000 persones van ser assassinades, més de 250 dones van ser violades i unes 100.000 més van haver de ser acollides en camps de refugiats.
Modi va iniciar l'anomenada “revolució digital índia” dels telèfons intel·ligents durant les eleccions polítiques de 2014. Els joves indis “digitals” li van donar suport massivament. Va aconseguir més de 170.000.000 vots. Avui, Modi és el segon polític més seguit del món a Twitter i a Facebook.

Modi no fa conferències de premsa i no concedeix entrevistes; només es comunica a través de la xarxa i de les xarxes socials, que gairebé controla totalment a través d'un "exèrcit de trolls".
Ara RSS i BJP tenen el control total del govern federal, i impulsen noves lleis inspirades en la tradició hindú.

Però els escriptors no se senten lliures d'escriure el que volen, els cineastes se senten amenaçats i les minories se senten extremadament insegures, especialment els cristians i els musulmans.
"El líder digital" mostra al món el que està passant a l'Índia. Estem a l'alba d'una revolució econòmica d’una nació que representa la sisena part de la població mundial.
Però és present el temor que l'Índia, hipnotitzada pel somni del desenvolupament econòmic, pugui perdre la seva trajectòria multicultural, secular i tolerant, el seu segell de la "democràcia més gran del món", i esdevingui un estat fonamentalista hindú.

Dirigit per Adrian V. Eagle
.

15/01/2018: "Sonita"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"SONITA"

EMISSIÓ: dimecres 24 de gener, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Un retrat fascinant d’una noia en explosió creativa que contrasta amb la manca de llibertat en la societat on li ha tocat viure.




Sonita és una noia afganesa de 18 anys que ha entrat a l’Iran sense papers i es busca la vida als suburbis de Teheran, mentre lluita per fer realitat el seu somni: convertir-se en cantant de rap. Però la passió per la música xoca amb els plans de la seva mare, que vol casar-la a canvi de diners. Fins i tot ja ha posat preu a la núvia: 9.000 dòlars.



A través de les seves cançons i videoclips de baix pressupost descobrim una artista carismàtica, decidida a parlar de la dura realitat que l’envolta amb una honestedat corprenedora. Com pot alliberar-se d’un entorn de repressió i viure la vida que desitja? L’èxit a YouTube del videoclip Brides for Sale, cançó inspirada en la seva lluita, obre una porta d’esperança per canviar el seu destí.

Dirigit per Rokhsareh Ghaemmaghami

Premis i festivals

Gran Premi del Jurat i Premi del Públic – Sundance. Estats Units, 2015.
Premi del Públic i Premi DOC U – IDFA. Països Baixos, 2015
Premi del Públic – One World. República Txeca, 2016.
Hot Docs. Canadà, 2016.
DocsBarcelona – Pel·lícula inaugural. Catalunya, 2016.
.

» Text complet

02/01/2018: "Guerra i jocs"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"GUERRA I JOCS"

EMISSIÓ: dimecres 17 de gener, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Els drons i les armes de control remot i robots són la tecnologia bèl·lica del futur. Controlar-les a través d’una pantalla és com jugar a “guardians de la moralitat”.






Les noves màquines sofisticades poden detectar el moviment de cada ratolí
i de cada persona a l'aigua, a terra i a l'aire. I poden matar. Automàticament.

Els drones operatius i les armes controlades a distància a través d'una pantalla són semblants al jocs d'ordinador.
Què tenen en comú els dissenyadors de jocs amb els desenvolupadors de màquines de guerra no tripulades i pilots de drones? Són reals les seves visions del futur? Aquesta nova tecnologia ens ofereix informació de reconeixement i seguretat, tal com ho van prometre la indústria i els governs? O estan preparant el camí per a un estat que té un absolut control dels seus ciutadans?

“Guerra i jocs” és un documental sobre els desenvolupaments tècnics que no
només canvien el futur de la guerra, sinó també la vida civil, les nostres nocions d'ètica
i de moralitat. Les màquines es convertiran finalment en els actors més decisius?

La pel·lícula explora aquestes qüestions a Israel, EUA i Alemanya,
i obté noves perspectives sobre aquest desafiament amb observacions, material filmat inèdit i protagonistes que consideren l'assumpte des de diferents angles.

Dirigit per Krieg und Spiele
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"QUÈ MENJAREM QUAN SIGUEM DEU MIL MILIONS?"

EMISSIÓ: dimecres 10 de gener, a les 23.00, al 33 i 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Es calcula que, al llarg d'aquest segle, la població mundial arribarà als deu mil milions de persones, i això suposarà un problema alimentari de conseqüències difícils de predir.






Per anticipar-se a aquesta situació, a diferents llocs del món es treballa per trobar maneres per alimentar una població tan nombrosa. Des de la manipulació genètica dels aliments fins al retorn a una agricultura respectuosa amb el medi, totes les possibilitats estan obertes a l'hora d'afrontar aquest repte tan important, un dels més greus que ha hagut de superar mai la humanitat.

En aquest reportatge veurem diferents propostes que van apareixent a diferents llocs del món, des dels països més rics fins als països en desenvolupament.
La població mundial no para de créixer, i els recursos del planeta cada cop són més valuosos. Potser en el futur no ens podem permetre el luxe de ser tan primmirats i ens veurem obligats a menjar llagostes, grills o cucs, com fan a Tailàndia. Avui en dia, els agricultors tenen cada cop menys terres i menys aigua a la seva disposició. En aquestes condicions, ¿seran capaços de produir les quantitats de menjar necessàries en el futur per alimentar a tothom?

¿O potser la ciència ens proporcionarà noves fonts d'aliment per poder satisfer una població en expansió? Actualment, la distribució de la producció d'aliments al món és molt desigual. Ja avui en dia, un de cada tres habitants del planeta no es pot permetre l'aliment necessari i acaba passant gana o desnodrit. ¿Com s'ho farà l'agricultura per alimentar-nos a tots quan, a mitjans del segle XXI, la població mundial arribi als deu mil milions d'habitants?

La indústria agroquímica diu que té la solució. A molts llocs del món, la producció de llavors està en mans de grans empreses multinacionals. N'hi ha deu que controlen les tres quartes parts del mercat mundial.

Dirigit per Valentin Thurn
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"AGAFA EL BARCO"

EMISSIÓ: dimecres 20 de desembre, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet

Una reflexió sobre l'últim tabú que queda a la catòlica República d'Irlanda: el del dret a l'avortament






Mentre que en molts països europeus ja fa molts anys que es va legalitzar el dret a l’avortament – França, per exemple, va commemorar recentment el 40è aniversari – en altres estats de la Unió Europea aquest dret de les dones encara no està garantit.

A Irlanda, potser el país europeu—juntament amb Polònia— on la religió catòlica impregna més profundament la societat i les institucions, l’avortament es castiga amb 14 anys de presó, d’acord amb la vuitena esmena de la seva Constitució.

Cada any, com abans passava a Espanya, milers de dones irlandeses viatgen fins al Regne Unit per accedir als seus centres hospitalaris i interrompre voluntàriament l’embaràs amb seguretat mèdica.
El terme popular a les converses entre les dones irlandeses per referir-se a la qüestió és “agafa el barco”. Una frase metafòrica, perquè, en realitat, avui en dia les dones solen viatjar amb avió fins al Regne Unit.

“Agafa el barco, això és el que vol dir per a mi anar a avortar” diu una de les protagonistes del reportatge. Una expressió, de fet, amb moltes connotacions negatives per a moltes dones: “agafa el barco i marxa del país a perpetrar un crim” segons la terminologia més conservadora i intransigent.

“Agafa el barco” és una reflexió sobre l’últim tabú que queda a la República d’Irlanda, el del dret a l’avortament. Una reflexió a través dels testimonis de Gillian, Vanessa, Melisa, Gerard i Gaye.

Dirigit per Camille Hamet i Séréna Robin


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"DIGUE-LI A LA PRIMAVERA QUE NO VINGUI"

EMISSIÓ: dimecres 13 de desembre, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet

El documental segueix una unitat de l’Exèrcit Nacional Afganès durant el seu primer any de desplegament a Helmand sense el suport de l’OTAN.






Es tracta d’una filmació íntima sobre el costat humà del combat, que explora les motivacions personals més profundes i els desitjos d’una colla de soldats que lluiten en primera línia de foc. És la guerra de l’Afganistan vista a través dels ulls dels soldats afganesos, que la viuen sense la presència de cap soldat de l’OTAN des de la seva retirada, el 2014.

El conegut “missió complerta” anunciat per George Bush el 2003 és recordat en aquest documental íntim i punyent i amb una fotografia excel·lent, que mostra amb complexitat i subtilesa com el dia a dia dels soldats afganesos no es limita a replicar la feina dels soldats nord-americans que van marxar, sinó que viuen en solitud la gravetat de la situació. Són soldats que han quedat sobre el terreny per mantenir una campanya militar que pot continuar de manera indefinida i que per a ells té caràcter de guerra civil.

Baixos de moral i sovint sense remuneració, són soldats amb pocs motius per a l’ànim, exceptuant la seva fe religiosa, com queda palès discretament en el documental. Resulta paradoxal comprovar que hi ha gent jove a l’Afganistan i en altres indrets per als quals l’11-S --l’acte de terrorisme que va originar precisament el trasbals geopolític que viuen-- és un record llunyà.

Dirigit per Saeed Taji Farouky i Michael McEvoy.

Tràiler: https://vimeo.com/115809611
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"KURDISTAN, SOMNI O REALITAT?"

EMISSIÓ: dimecres 6 de desembre, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet

Els kurds formen un poble que mai han tingut estat i que viuen repartits en quatre països diferents: Síria, Turquia, l'Iran i l'Iraq. A cada un d'aquests països han hagut de patir històricament, com a minories, la repressió dels seus costums i la seva llengua.




Però la guerra de Síria i l'aparició d'Estat Islàmic ha fet canviar les coses.





Els guerrillers kurds s'han convertit en una força armada decisiva a l'hora de derrotar el grup terrorista, i això dona al poble kurd una oportunitat que no havia tingut mai fins ara: convertir-se en un poble amb estat, amb el reconeixement ple de tots els seus drets. Però és una batalla ben difícil.

A l’Iraq, la regió autònoma del Kurdistan va celebrar un referèndum consultiu sobre la independència el setembre passat. El “sí” va guanyar de manera aclaparadora. La consulta va obrir una crisi gravíssima: Bagdad va enviar les seves tropes per recuperar les zones que els kurds havien anat ocupant “fora dels seus límits territorials” des del 2003. L’Iran i Turquia – aquest últim amb amenaça militar inclosa – van rebutjar el referèndum. El líder kurd, Barzani, aïllat, va haver de dimitir.

Un exemple de les enormes dificultats que afronta l’aspiració kurda. El reportatge “Kurdistan, somni o realitat” aborda en profunditat la qüestió amb els principals protagonistes.

Dirigit per Halil Gülbeyaz
.

» Text complet

Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.