Arxius

Estas veient: abril 2019
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"BALLAR O MORIR"


EMISSIÓ: dilluns 29 d’abril, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya


Ballar...o morir. Aquesta és la filosofia de vida del ballarí sirià Ahmad Joudeh, de 27 anys, atrapat en el conflicte del seu país. I la vol aplicar per sobre de tot i de tothom, fins al final.


null

“Ballar o morir” és també la frase que es tatua a la pell del coll en ple conflicte militar a Síria. La dansa és la seva vida, la seva profunda raó de ser. Però l’Ahmad no la pot practicar en públic a la seva ciutat –al camp de Yarmouk, al sud de Damasc–, assolada per la guerra.


null null

Tampoc per les convencions morals, ètiques i estètiques que el conflicte va imposant sobretot en les zones controlades per l’integrisme islàmic més radical. L’Ahmad balla en solitari davant la runa dels edificis destrossats per les bombes i exhibeix el seu tatuatge en un gest desafiant contra la mort i l’opressió.

L’Ahmad ens explica la seva vida. Com de difícil, sovint terrible, va ser la seva elecció vital i professional dins la seva pròpia família.

“La meva família és –ens diu– una família àrab molt tradicional, i ballar és una vergonya, una cosa de què t'has d'avergonyir. Es pensen que has de ser gai, i si ets gai, et maten. La meva mare sempre ha estat al meu costat, donant-me suport, però el pare, no. Per impedir-m'ho, em pegava fortíssim, i una vegada em va tòrcer un peu. Em volia trencar la cama, per impedir que ballés.”

Els seus pares es divorcien a causa, en gran part, de la profunda disparitat mútua –no exempta de violència per part del pare contra la mare – sobre l’elecció personal del seu fill. La família es divideix i genera en l’Ahmad un sentiment de culpabilitat.

L’Ahmad aconsegueix fugir del malson en què s’ha convertit el seu país. I arriba als Països Baixos, on l’acull el Ballet Nacional. Des de llavors viu a Amsterdam i actua tant a Holanda com a diverses ciutats del món. La seva història la recullen mitjans de comunicació de tot el món. Estrelles mundials de la cançó com Sting o de la dansa com Robert Bolle cerquen la seva col·laboració.

Però el fet que la seva família encara és a Síria l’inquieta, el tortura profundament. Tots els seus fantasmes familiars ressorgiran quan s’assabenta que el seu pare també ha pogut fugir, ha arribat a Alemanya i és en un centre d’acollida per a refugiats... A pocs quilòmetres d’on viu ell.

Dirigit per Roozbeh Kaboly



» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"INTRAMURS"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'abril, a les 22.45, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


L’existència dura, inapel·lable, del mur que separa Israel dels territoris palestins ocupats de Cisjordània amaga els conflictes, les contradiccions, que condueixen a la fractura de la societat israeliana.


null

A Intramurs, el periodista Joan Roura ens proposa un recorregut per la geografia i la història d’Israel. L’activista israelià pels drets humans, Sergio Yahni, l’acompanya en aquest viatge. Plegats reflexionen sobre com el mur que separa Israel dels territoris palestins ha contribuït al tancament i a la fragmentació de la societat israeliana.


null null

La primera fractura és ètnica. Un 20% dels israelians són àrabs palestins, supervivents geogràfics de la Naqba, la Catàstrofe. Són veïns palestins que han perdut la terra, ciutadans de segona. Però hi ha altres fronteres internes, murs dissimulats entre comunitats jueves. És el cas dels mizrahi, els jueus procedents de països musulmans, i els asquenazites, els d’origen europeu, majoritaris a Israel. També de la difícil integració de l’estereotipada comunitat jueva russa, arribada durant la dècada dels 90 del segle XX després del desmembrament de la Unió Soviètica. Sense oblidar el creixent xoc entre els jueus laics i els religiosos i l’auge dels haredim, els practicants ultraortodoxos del judaisme, que cada cop són més a Israel.

Israelians i palestins. Mizrahi i asquenazites. Laics i ultraortodoxos. Sionistes i antisionistes. Tot i viure en un conflicte intern permanent, Israel es manté unit gràcies a un enemic comú. El que manté junts els israelians és el mur que els aïlla dels palestins. Però és també un mur ètnic, social i religiós que evidencia la fractura social d’aquest Israel Intramurs.

Dirigit per Joan Roura

INTRAMURS a festivals cinematogràfics:

Intramurs ha estat presentat a varis festivals cinematogràfics arreu del mon. Fins ara ha sigut escollit i projectat al 2n Indian World Film Festival a l’Índia. La pròxima projecció serà al Nice International Film Festival a França al mes de maig. També està seleccionat per ser inclòs en la programació mensual de maig en el AroundFilmFestival a Amsterdam.


» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"TERRA DE LLET I MEL"


EMISSIÓ: dilluns 15 d’abril, a les 22.45, al 33, 14 (GEO blocat a Espanya).


Quan la mendicitat i la prostitució als carrers de moltes ciutats europees responen a una xarxa perfectament organitzada que mou centenars de milers d’euros.


null

null null


Primavera del 2015. Arriben veïns nous a un barri de Bergen, Noruega. I, de cop, n'arriben més. Molts més. La majoria són dones que després veurem al centre de la ciutat. Durant hores demanen almoina. És possible que es guanyin la vida només mendicant? D’altres noies es prostitueixen. Les acostumen a envoltar, a distància, uns quants homes, sempre els mateixos. Tots i totes semblen conèixer-se.

A partir d’aquesta observació, unes periodistes noruegues decideixen investigar les xarxes de mendicitat que proliferen en diverses ciutats del país, com Bergen i Oslo. Amb càmeres ocultes, segueixen els moviments de captaires, venedors de revistes i prostitutes d'origen romanès, i determinen que tots es coneixen.

A través dels perfils de Facebook de membres d'aquestes organitzacions que mostren impúdicament grans feixos de bitllets, veuran que darrere dels captaires hi ha tota una organització de tràfic de drogues i prostitució que mou quantitats enormes de diners que són transferits a Romania.

Dirigit per Kjersti Knudsson i Synnove Bakke

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"HOME MORT"


EMISSIÓ: dilluns 8 d'abril, a les 22.45, al 33 i 30 dies a Internet GEO blocat a Espanya


La història d’un home desesperat que va mantenir en escac la policia d’Indianapolis, als Estats Units, i que va atreure la dramàtica atenció de tot el país.


null


El 8 de febrer del 1977, un home anomenat Anthony Kiritsis entra a la seu d'una companyia de préstecs immobiliaris i agafa el director, Dick Hall, com a ostatge. Li lliga el canó d'una escopeta al clatell i uneix el gallet amb un cable, el sistema anomenat “d'home mort”, de manera que si li disparen i cau l'escopeta es dispararà automàticament.


null null


Els ciutadans van poder viure gairebé tot el segrest en directe per televisió, i això, juntament amb l'incompliment d'una promesa del fiscal, va provocar una profunda reflexió al país sobre el paper de la justícia i dels mitjans de comunicació.

El dramàtic incident protagonitzat per Tony Kirisitis esdevé, de la mà dels directors del documental, un relat que ens deixa sense alè. Som espectadors, minut a minut d’un fet que va quedar en la memòria del espectadors, lectors i oients dels Estats Units i que va ser el precedent més notable de les posteriors cobertures dels mitjans de comunicació “per terra, mai i aire” de successos similars. Els principals testimonis d’aquell succés els veiem i els sentim ara, explicant el cas, 41 anys després.

No sabem en cap moment al llarg del documental què li passarà a Anthony Kiritsis ni a Dick Hall. Els persegueix en tot moment un seguici de policies – totalment impotents – i de periodistes. L’especulació, l’exageració, la mentida, la pura realitat, els dubtes morals sobre la sort d’un home enganyat i frustrat, el paper de la justícia, del periodisme...tot entra en joc en un document amb aparença d’irreal que no ens deixa en cap moment indiferents.

Dirigit per Mark Enochs i Alan Berry

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"EL COL·LECCIONISTA"


EMISSIÓ: dilluns 1 d'abril, a les 22.45, al 33 i 30 dies a Internet


L’obsessió d’un home per entendre com funciona la corrosió antisemita.


null


Arthur Langerman, jueu i tractant de diamants belga, ha col·leccionat pràcticament de tot al llarg de la vida. També, una notable fortuna amb els diamants de color.




Un dia, encoratjat per la dimensió de la tragèdia de l’Holocaust i motivat per la seva història personal –la seva família va ser deportada- va abandonar les altres col·leccions i ha centrat les energies a aconseguir tota mena de material sobre l’antisemitisme: diaris, revistes, quadres, cartells... fins que ha reunit una amplíssima col·lecció de material – més de 7.500 imatges i diversos objectes- que procedeix de pràcticament tots els països d’Europa i dels Estats Units.

La seva obsessió, gairebé malaltissa, en paraules de la seva filla, és esbrinar com, al llarg dels segles, s’ha construït un imaginari col·lectiu -pràcticament universal- que representa els jueus d’una determinada manera, i es pregunta també què han fet ells perquè se’ls vegi i representi així.

El director del documental, Pierre Maillard, ens proposa també una mirada inquietant: davant de la morbiditat, l'acumulació de documents cada vegada més rars, sempre més repugnants, sembla que condueix el col·leccionista al límit de la reclusió interior o, fins i tot, de la bogeria.

Provocació? Deure de memòria històrica o obsessió paranoica?

Dirigit per Pierre Maillard

» Veure més