Arxius

Estas veient: desembre 2018
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"NI OBLIT NI PERDÓ"


EMISSIÓ: dilluns 7 de gener, a les 22.40, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


Esad Landzo, bosnià, condemant a 15 anys de presó pel Tribunal Internacional de La Haia per a l'antiga Iugoslàvia per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat, decideix demanar perdó a algunes de les seves víctimes supervivents.




El 1992, quan Esad Landzo només tenia 19 anys, va començar la guerra de Bòsnia. L'Esad va ser mobilitzat per les forces bosnianes i destinat al camp de Celebici, conegut per abusos i tortures a presoners de guerra, molts dels quals eren civils.




Allà va ser un dels guardians del camp, en el qual va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia.
El 1998 va ser condemnat a 15 anys per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, i n'ha passat deu tancat a Finlàndia.

Un cop en llibertat, es va proposar anar a buscar alguns dels homes que va torturar per mostrar el seu penediment i demanar perdó pel sofriment que va causar.
El reportatge "Ni oblit ni perdó" recull els moments en què l'Esad es retroba expresoners del camp de Celebici, amb els quals parla, i com, malgrat el remordiment que mostra, ells no han oblidat ni perdonen la violència que van patir per part seva.

Aquests dies, quan fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes, en el pitjor genocidi d'aquella guerra, cap dels condemnats per aquella matança ha demanat perdó.

Per això pren especial significació el gest d'Esad Landzo cap a les seves víctimes, una acció que no sempre ha trobat la comprensió de la seva família ni dels seus veïns musulmans, que tampoc obliden ni perdonen els múltiples crims que es van cometre contra ells, aquells anys.

Dirigit per Lars Feldballe-Petersen

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CONGO: UN METGE PER SALVAR LES DONES"


EMISSIÓ: dilluns 17 de desembre, a les 22.40, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


El ginecòleg congolès Denis Murkwege ha estat guardonat amb el premi Nobel de la Pau. Gràcies a aquest reconeixement, l’opinió pública mundial ha sabut de la increïble tasca reparadora integral que porta a terme aquest metge amb desenes de milers de dones víctimes d’agressions sexuals durant els conflictes armats que assolen la República Democràtica del Congo des de fa més de 20 anys.




A l’Àfrica, a l’est de la República Democràtica del Congo, la regió de Kivu sembla un paradís per la bellesa dels seus paisatges imponents i els seus recursos naturals. Malauradament és també una regió que ha estat en guerra permanent durant més de dues dècades.





La riquesa del seu sòl és cobejada no només pels països veïns sinó també per les grans potències. Les disputes, els conflictes armats pel control de la riquesa mineral de Kivu són constants. I les principals víctimes són les dones. Els seus cossos han esdevingut un camp de batalla, un arma de guerra per soldats, milicians i guerrillers.

Un metge ginecòleg i cirurgià ha pogut recuperar físicament i psicològicament més de 40.000 dones violades. El seu nom: Denis Mukwege, guardonat per la seva increïble tasca amb el Premi Nobel de la Pau 2018 juntament amb la iraquiana yazidita Nadia Murad. El ginecòleg congolès ja havia rebut el premi Sàkharov 2014 per la seva dedicació i pel seu gran coratge: ha estat víctima de diversos intents d’assassinat.

El Comitè del Premi Nobel, en l’argumentació de la concessió del guardó, diu: “Denis Mukwege és el símbol més important i unificador, tant a nivell nacional com internacional, de la lluita per acabar amb la violència sexual en conflictes bèl·lics i armats. El seu principi bàsic és que "la justícia és una qüestió que afecta tothom”.

Durant anys, Mukwege ha expressat la seva indignació i protesta per aquesta dramàtica situació davant de les Nacions Unides, de caps d’estat i de mitjans de comunicació de molts països. Ha recorregut mig món per fer la seva denúncia però sempre ha tornat al seu hospital de Pangi, a Bukavu, per continuar la seva tasca.

L’ara premi Nobel de la Pau va fundar l’hospital el 1999 com un centre d’atenció mèdica de caràcter general. Però davant de les conseqüències de l’escalada bèl·lica va decidir obrir-hi una secció reservada per a les dones víctimes de la violència sexual. Després de rebre atenció quirúrgica i psicològica, el centre del doctor Mukwege ajuda les víctimes a reincorporar-se a la vida quotidiana. Algunes dones poden abandonar el centre al cap d’unes setmanes; d’altres necessiten mesos per poder refer les seves vides.

Dirigit per Angèle Diabang


» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"INUNDACIONS: UNA AMENAÇA PLANETÀRIA"


EMISSIÓ: dilluns 10 de desembre, a les 22.50, al 33, Internet 30 dies, GEO Blocat a Espanya.


Catastròfiques inundacions recents com les de Nova York, Bangkok, Nova Orleans i altres ciutats han ajudat a entendre la vulnerabilitat extrema de més de 130 ciutats costaneres a tot el món davant de la violència del mar.




Són megaciutats que ja pateixen les conseqüències d’una sèrie de fenòmens cada cop més freqüents: un sorprenent enfonsament del sòl, l’augment del nivell del mar o la repetició d’esdeveniments climàtics extrems a causa, segons la comunitat científica, de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle i del consegüent escalfament del planeta.




Considerant que la ciència és capaç d’anticipar-se als perills i de suggerir mesures de protecció, pot respondre als interrogants sobre les causes exactes de la proliferació d’aquests desastres i promoure polítiques preventives eficaces?

Els autors del documental “Inundacions. Una amenaça planetària” es traslladen a Nova York, a Tòquio, a Bangkok, a Xangai, als Països Baixos i a Alemanya per tal de poder compondre una visió global del problema. Ens revelen els últims estudis científics sobre la matèria, els darrers descobriments geològics i oceanogràfics i ens confirmen els riscos per a les poblacions d’aquestes megaciutats costaneres. I ens dibuixen les possibles mesures sostenibles que haurien d’adoptar aquestes urbs si volen afrontar amb garanties el segle XXI.

Ja a diversos indrets del món, economistes, enginyers, oceanògrafs, geòlegs, arquitectes i empreses d’assegurances cooperen per entendre, anticipar i crear una estratègia de protecció sostenible. Una urgència multidisciplinària i tot un repte per al planeta sencer.

Dirigit per Marie Mandy