Arxius

Estas veient: novembre 2018

27/11/2018: "La Cúpula"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA CÚPULA"


EMISSIÓ: dilluns 3 de desembre, a les 22.50, al 33, Internet 30 dies,GEO Blocat a Espanya.


Una bomba de rellotgeria al Pacífic. Les conseqüències del canvi climàtic sobre la cúpula de les illes Marshall, que amaga les restes de plutoni de les proves atòmiques dels Estats Units als anys 40 i 50.




Runit és una barrera de corall, envoltada de brillants llacunes blaves, un petit punt avançat de les illes Marshall.
Però també se la coneix com la “zona zero” del Pacífic Sud. Un indret dominat pel “The Dome” (“La Cúpula”).




Sembla obra d’extraterrestres, però es tracta d’un cercle voluminós, en forma de cúpula, fet per l’home, que concentra tones de residus nuclears, inclosos 400 blocs de plutoni, un dels materials més mortals coneguts per la ciència.

Ara, aquesta cúpula s’esquerda. Les altes marees provocades per les tempestes l’inunden: l’aigua del mar s’ha colat a dins del formigó. El gran temor és que un tifó acabi trencant la construcció i alliberi a l’oceà el contingut radioactiu. De fet, les illes Marshall són una de les grans primeres víctimes del canvi climàtic: l’augment del nivell del mar pel desgel inunda i fa inhabitables molts dels atols.

“Aquesta cúpula és la connexió entre l’edat nuclear i l’edat del canvi climàtic. Serà un esdeveniment devastador, si realment es filtra. No estem parlant només de les illes Marshall, estem parlant de tot l’oceà Pacífic”, diu Alson Kelen, líder de la comunitat de les Marshall.

El documental exposa el context històric de les proves atòmiques nord-americanes als anys 40 i 50 i l’expulsió dels habitants de les illes afectades. No hi van poder tornar mai més. Però també som testimonis de com aquests assajos van afectar directament la població local. Quan una de les bombes fallava, quedaven restes de plutoni dispersos per les illes.
Molts soldats nord-americans van ser els encarregats de netejar-ho durant els anys 70, sense protecció. La seva salut es va anar deteriorant amb els anys, a causa del contacte directe amb el material radioactiu. Molts veterans estan afectats per diversos tipus de càncer.

“Em van dir que anava a un paradís tropical. No sabia que era radioactiu”, diu Jim Androl.

El govern nord-americà no els dona cap ajuda econòmica per tal de rebre els tractaments adequats, perquè no els reconeix com a veterans afectats per les proves atòmiques.

Dirigit per Mark Willacy
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"BITCOIN: EL DINER MÀGIC"


EMISSIÓ: dilluns 26 de novembre, a les 22.41, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


Com el bitcoin està canviant el món tal com el coneixem.




Ens endinsem en el bitcoin, la revolucionària moneda digital. No necessita els bancs ni ser impresa en paper. Es pot transferir a qualsevol lloc de món en un segon. Bits informàtics que van d’un ordinador a un altre, d’un telèfon mòbil a un altre.




Després de la crisi financera mundial, moltes persones al món han deixat de confiar en els bancs i s’han refugiat en el bitcoin i en altres monedes digitals.
Té un futur estable? El documental “Bitcoin: el diner màgic” (“Magic Money”) dibuixa un futur en què el control dels nostres diners surt de les institucions globals. La màxima és “som nosaltres mateixos els que els controlem”.

Som testimonis d’un examen a fons d’un producte extraordinàriament fàcil d’usar i encara més revolucionari que el correu electrònic. Un producte financer qualificat per un dels principals apòstols de la nova moneda com “la tecnologia més revolucionària que veuràs en la teva vida”.

Des del seu naixement de la mà del seu creador no identificat clarament –s’atribueix al japonès Satoshi Nakamoto– fins al seu potencial actual, sense precedents, passant per la seva capacitat de superar qualsevol restricció, assistim a una història fascinant.

Els vicepresidents d'algunes de les indústries financeres més grans del món, empresaris i científics monetaris desqualifiquen la naturalesa d’aquesta moneda de bits informàtics. Llavors, fins a quin punt el gruix dels consumidors canviaran els seus costums financers i abraçaran aquest sistema menys bancari i aparentment lucratiu com sembla ser el bitcoin?
De moment, aquest documental tracta d’oferir respostes per desmuntar una asseveració prou general: “Encara no entenc el bitcoin.”

Dirigit per Tim Delmastro

» Veure més

13/11/2018: "Viva Cuba libre"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"VIVA CUBA LIBRE"


EMISSIÓ: dilluns 19 de novembre, a les 22.50, al 33.


El rap és la guerra


Una producció de Journeyman dirigida per Jesse Acevedo.



Un duo de rap cubà viu una situació complicada des del moment en què va utilitzar la seva música per protestar amb contundència contra l’estat. Apareixen del no-res i desapareixen amb la mateixa rapidesa. Les seves lletres de protesta s’han posat de moda a una velocitat de vertigen, connectant amb els cubans descontents amb el seu govern. Ho han aconseguit sense mitjans de difusió i els seus joves fans s’enfronten a la persecució de la policia. “Viva Cuba Libre” és un documental arriscat amb una potent banda sonora, una mirada decidida sobre la realitat cubana actual.

“La nostra música es distribueix sola”, diu orgullós Aldo (àlies El Aldeano), la meitat de Los Aldeanos. Ell i Bian (àlies El B) enregistren manualment els seus CD a casa i els distribueixen de forma gratuïta. Un cop entren en circulació, se’n fan centenars de còpies que es venen al carrer. Aldo és conscient dels beneficis que no té: “Algú fa els diners, però no jo”. Però ell aprofita el mercat negre conscient que la seva música està arribant al seu públic objectiu.



“Fent autoestop, agafant autobusos d’aquí cap allà, el que calgui... Beure un parell de copes de rom barat i tothom hi acudeix, no importa la distància”. Generalment són les petites ciutats allunyades de l’Havana els únics llocs on Los Aldeanos obtenen permís per actuar, però així i tot els seus concerts concentren multituds i generen situacions de gran agitació. De vegades són cancel·lats a mitja actuació, amb els carrers plens de gent de gom a gom i amb la policia intervenint amb mà dura amb els seus seguidors.
“En totes les cançons expressen la nostra realitat i la nostra veritat. És per això que els meus fills els escolten”, diu Adis Nidia Cruz. Una nit, els seus dos fills estaven asseguts al porxo de casa amb uns amics, escoltant Los Aldeanos, cantant, ballant i agitant una bandera cubana i a les 23.00 es van presentar cinc cotxes de policia, els van atacar amb gas pebre, els van colpejar i els van detenir. Van ser empresonats.

“La nostra música és directa i dura, perquè aquesta és la nostra realitat i així és el govern, també: directe i dur. Quan imposen la llei, directa i dura, no demanen permís”. Enregistrat amb gran risc per a l’equip de rodatge, “Viva Cuba Lliure” és una declaració política, un acte de rebel·lió, que ens mostra la vida a la Cuba d’avui tal i com la descriuen les cançons contundents de Los Aldeanos.

PREMIS I FESTIVALS

• Guanyador del One World Prague 2013.
• Guanyador de l’IDFA Amsterdam 2013.
• Guanyador del Krakow Film Festival 2013.
• Guanyador del Human Rights Guadalupe 2013.
• Menció Especial a Des Libertes Brixelles 2013.
• Selecció Oficial al Miami Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Vancouver Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Istanbul Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Stockholm Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al One World EU Parliament (Brussel·les) 2013.
• Selecció Oficial al Newport Beach Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Films That Matter 2013
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA REVENJA DE PUTIN"


EMISSIÓ: dilluns 12 de novembre, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA.




Vladímir Putin va arrasar a les eleccions presidencials russes del passat 18 de març. Una de les claus del seu triomf ha estat haver aconseguit recuperar, per a l'imaginari col·lectiu de la societat russa, l'orgull patri i l'aroma de superpotència, perduts dramàticament després de l'enfonsament de la Unió Soviètica.




I, per aconseguir-ho, li ha calgut el fantasma permanent de l'enemic exterior: els Estats Units i els seus aliats occidentals. Basant-se en el fet de l'estratègia occidental auspiciada per Washington --l'ampliació i la influència de l'OTAN cap a l'est aprofitant la debilitat de la Rússia de Ieltsin--, Putin ha desplegat durant gairebé dues dècades l'estratègia política, militar i diplomàtica de la "resurrecció nacional", com a resultat del menyspreu i la humiliació que entén que han manifestat contra Rússia els Estats Units i els seus aliats.

El reportatge "La revenja de Putin" practica una anatomia d'aquest període històric d'hostilitat, que culminaria en la presumpta intervenció del president rus en el procés electoral nord-americà a favor de Donald Trump i en contra de la que considerava enemiga acèrrima i candidata clarament favorita, Hillary Clinton. Va ser, segons els autors del reportatge, la seva gran revenja.

Al rerefons fonamental de la història, el suport reiterat de Washington a les mobilitzacions i revoltes prodemocràtiques de l'Est i dels països àrabs, que Putin considerava una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Assessors dels diferents presidents nord-americans amb què ha tractat el president rus -Clinton, Bush i Obama-, de Borís Ielstin i del mateix Vladímir Putin, analistes polítics, especialistes en la política russa, periodistes... un ampli ventall de testimonis intervenen en "La revenja de Putin" per completar fidelment el quadre històric d'una relació plena de retrets i de desconfiança, a l'estil de la guerra freda.

Un reportatge de Michael Kirk

» Veure més