Arxius

Estas veient: octubre 2018
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'OFICINA 39"


EMISSIÓ: dilluns 5 de novembre, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


Com pot ser que Corea del Nord, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'un enorme arsenal nuclear? La resposta: l'Oficina 39.




Cinc mesos després de la cimera històrica entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, que ha generat al menys un nou clima de diàleg amb Occident, ens acostem a un aspecte molt desconegut d'aquest país, dividit des de l'any 1953 i rèmora de la divisió en blocs del món.




Corea del Nord ha acabat formant part, d'una manera clandestina, del club d'estats que tenen armes nuclears. L'anunci fet pel règim de Pyongyang de renunciar al seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions que li ha imposat la comunitat internacional va ser la base de la cimera del 12 de juny a l'illa de Sentosa i tenia com a objectiu desescalar el conflicte amb Washington i impedir una guerra.

Però, com pot ser que aquest país, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'aquest arsenal?

Des dels anys 70, centenars de treballadors han estat enviats a l'estranger per fer diners que serveixin als interessos dels líders nord-coreans i amenaçant les seves famílies si s'escapaven o parlaven massa.

L'Oficina 39, una suposada organització secreta nordcoreana, seria l'encarregada de buscar les maneres de mantenir els fons obtinguts, en divises estrangeres, per a la dinastia Kim.

Segons algunes fonts, aquesta organització manté al voltant de 5.000 milions de dòlars en aquests fons.
El reportatge investiga sobre l'existència de l'Oficina 39 i les seves pràctiques en diversos països i en tots els àmbits de l'economia, des de les empreses legals fins a l'economia submergida i, fins i tot, en el crim organitzat.

Un reportatge de Marjolaine GRAPPE

Premi Albert Londres Prize




» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA MÀFIA DELS OCEANS"


EMISSIÓ: dilluns 29 d'octubre, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


Un peix de cada cinc que consumim prové de la pesca il·legal. És un escàndol econòmic i amb greus conseqüències mediambientals. Des d’Indonèsia fins a Espanya, passant per França, aquest documental desvela les pràctiques dels cartels internacionals de la pesca clandestina.






És un escàndol econòmic i amb greus conseqüències mediambientals. La voracitat de les màfies internacionals de la pesca posen en perill d'extinció moltes espècies fins el punt de poder assegurar que l’equilibri vital dels oceans està seriosament amenaçat. I, com diu Paul Watson, de l'ONG Sea Shepherd, "Si l'oceà mor, tots nosaltres morim".




Però aquest negoci també amaga un escàndol humà. A bord d'embarcacions obsoletes i en condicions d’habitabilitat pèssimes, treballadors birmans, tailandesos o cambodjans treballen com autèntics esclaus fins a 22 hores diàries sota les ordres de capitans que no dubten a assassinar-los en alta mar quan els qüestionen.

Són els oceans el nou salvatge oest?

Els autors del documental viatgen a Espanya per investigar la indústria pesquera d’Antonio Vidal, reconegut i denunciat com un dels “capos” de la pesca il·legal; també fins a Indonèsia, per seguir de prop la lluita del secretari d'Estat de Pesca, en guerra radical contra aquests pirates: els seus vaixells són sistemàticament dinamitats; i a França, on sentim l’anàlisi d’urgència de Paul Watson.


Dirigit per Jérôme Delafosse and Jérôme Pin

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"GRÀCIES, PATRÓ!"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'octubre, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Qui no ha somiat alguna vegada amb venjar-se del seu cap? François Ruffin, el Robin Hood del segle XXI, té una sola idea al cap: desvetllar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l'home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. Una comèdia plena de suspens, emoció i fins i tot espionatge.






A Jocelyne i Serge Klur, res no els va bé: la seva empresa fabricava roba de Kenzo (Grup LVMH), prop de Valenciennes, però ha estat deslocalitzada i traslladada a Polònia. La parella està a l'atur, crivellada pels deutes i a punt de perdre la casa. Llavors François Ruffin, fundador del diari alternatiu Fakir, truca a la porta, i els diu que els salvarà.

El que ens explica Ruffin, amb totes les tècniques de les pel·lícules que et fan creure que veus una història fictícia però que és absolutament real, és un dels grans mals d'Europa: la seva renúncia a ser una regió industrial. La visió a curt termini de Arnault i similars ha estat traslladar la producció als països de l'Est d'Europa. Ja no a la Xina, que està més lluny i hi ha costos de transport, sinó a països de la UE com Polònia i Bulgària.

El documental "Gràcies patró!" (Merci, patron!") va arribar a les sales de cinema precedit d'una llegenda: es va projectar per primera vegada a la Plaça de la República de París l'abril de 2016 i es va convertir en un referent dels indignats francesos, que aquell mateix dia van decidir no tornar a casa seva i convertir-se en assemblea, el que es va denominar com la Nuit Debout, la nit de quedar-se dempeus. Va ser l'expressió de la decepció profunda pel mandat del president socialista François Hollande.

Dirigit per François Ruffin


» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ROBOTS


EMISSIÓ: dilluns 15 d'octubre, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.






Els dissenyadors i fabricants de robots defensen que són uns supertreballadors infatigables, que són dòcils i incomparablement més eficients que els humans, i asseguren que, d'aquí al 2025, els robots podrien causar l'eliminació de 250 milions de llocs de treball al món.

Davant d'aquest panorama, sorgeix una pregunta: quin futur espera les persones que perden els seus llocs de treball? Un exemple de les conseqüències de la implantació de la intel·ligència artificial és el cas nord-americà. En aquest país, entre el 1990 i el 2007, 670.000 treballadors del sector industrial van perdre les seves feines a causa de la robotització de les plantes i en 20 anys no s'ha regenerat pràcticament cap nou lloc de treball per a aquests treballadors.

Alguns experts asseguren que els obrers humans tenen els dies comptats. En canvi, per altres, la robotització haurà de comportar una formació diferent destinada a les noves ocupacions que sorgiran i asseguren que la creació de nous llocs de treball està garantida, un debat, aquest, encara avui sense conclusions definitives.

Dirigit per Martin Mischi i Vincent Lepreux

» Veure més