Arxius

Estas veient: març 2018

29/03/2018: "El preu real"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EL PREU REAL


EMISSIÓ: dimecres 11 d'abril, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Una reflexió sobre el món de la moda de baix cost “fast fashion” occidental i allò que hi ha al darrere: l’explotació i el maltractament de milions de persones en països del Tercer Món.




La moda sí que incomoda. I molt. Això és el que va descobrir el documentalista Andrew Morgan un matí en què fullejava “The New York Times”. La foto de la portada li va cridar l’atenció: dos nens de Bangladesh caminaven davant d'un mur gegant, cobert de missatges de reclam per a persones desaparegudes. El 24 d'abril del 2013, l'edifici de vuit pisos Rana Plaza, als afores de Dacca, la capital, es va ensorrar sobre els empleats de la fàbrica tèxtil que allotjava i que produïa peces per a una trentena de marques occidentals. Van morir al voltant de 1.100 persones i més de 2.000 van resultar ferides.





Des d'aquell moment, Morgan va començar a preguntar-se d'on venia la seva roba i a interessar-se pels perjudicis socials, econòmics, ambientals i psicològics que provoca la moda, una indústria que cada any genera més de 2,5 bilions de dòlars. El resultat de tota aquesta preocupació pel fenomen –conegut com a 'fast fashion' (moda presta)– és aquest documental , “The True Cost” (El preu real), presentat i rebut amb un gran impacte al Festival de Canes en l‘edició del 2015.

"Avui dia estem confeccionant més roba, consumint més, usant més recursos i pagant menys que en qualsevol altra època. Alhora, hi ha uns estralls ambientals insostenibles i un rècord d'accidents laborals a les fàbriques", resumeix el director. De fet, tot i que la tragèdia de Rana Plaza ha estat la més greu, no és l’única. Els pitjors 3 desastres de la indústria de la moda van passar en el mateix any, i les víctimes mortals van superar les 1.500.

Paradoxalment, l'any següent (2014) va ser el més beneficiós de la història per a aquest sector.
En els anys 60, els Estats Units produïen el 95 per cent de la roba que consumia. Avui, el 97 per cent s'encarrega a països en desenvolupament, com Bangladesh, Cambodja, el Vietnam o el Brasil.

Cap indústria depèn més de la mà d'obra que la moda. Un de cada sis treballadors està relacionat d'alguna manera amb aquest sector i es calcula que al món hi ha uns 40 milions d'obrers del tèxtil, el 85 per cent dels quals són dones. Bona part d'aquestes persones són
menors d'edat, cobren 2 dòlars al dia, treballen en condicions perilloses, són oprimits, maltractats o fins i tot ferits.

Dirigit per Andrew Morgan
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ISRAEL: ELS HOMES DE NEGRE


EMISSIÓ: dimecres 4 d'abril, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


La societat laica israeliana i les seves institucions democràtiques, sota l'amenaça de l'enorme poder i influència creixent dels ultraortodoxos.




Ja són indispensables per a la formació de governs i aprofiten el seu poder per estendre, fins on poden, els seus principis d'ortodòxia religiosa, que xoquen frontalment contra l'estat democràtic i l'amplíssima societat laica israeliana.




El març del 2014, centenars de milers d'homes vestits de negre van inundar els carrers de Jerusalem. Eren jueus ultraortodoxos. Resaven i es manifestaven contra el govern, que els volia obligar a fer el servei militar. Els ultraortodoxos n'havien estat exempts des de sempre. Van aconseguir una exempció durant sis anys més.

És un dels exemples de la pressió i influència que es capaç d'exercir aquesta comunitat, que ja representa un milió d'habitants dels vuit que té Israel. El seu creixement demogràfic és molt ràpid: les dones es casen molt joves i tenen entre 5 i 10 fills com a mitjana.

L'equip d’Israel: els homes de negre aconsegueix de manera excepcional entrar en aquesta comunitat, que fa passar les lleis de Déu per sobre de les de la democràcia i que, per a molts, ja és una amenaça per a tot el país. Ara un dels seus ministres controla el dret de família, el matrimoni i el divorci: tots els ciutadans jueus, laics o no, depenen de la seva jurisdicció.

"Si l'Estat fa servir la força, els ultraortodoxos també farem servir la força. I qui guanyarà? Ja ho veurem." assegura l'ultraortodox Yonatan Steinberger, conscient del desafiament actual a la societat israeliana. De la seva mà, coneixerem més bé la seva comunitat i com, edifici a edifici, barri a barri, es van estenen per tot el país. Allà on s'agrupen, la convivència amb els ciutadans laics es fa insuportable. Aquets acaben emigrant a d'altres barris o ciutats. Veiem l'exemple de la localitat de Beit Shemesh amb Eli, un taxista: quan era petit hi vivien 20.000 laics. Avui, 80.000 ultraortodoxos s'han apoderat completament de la ciutat i dels barris perifèrics.

És difícil, però hi ha qui aconsegueix fugir d'aquesta comunitat hermètica i asfixiant. Sentim el testimoni impressionant d'un d'ells, Yehuda, que ens revela els condicionants més íntims de la vida ultraortodoxa jueva.

Dirigit per Bethsabée Zarka
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'ARÀBIA SAUDITA, AL DESCOBERT"


EMISSIÓ: dimecres 28 de març, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Activistes que es juguen la vida mostren la cara oculta d'un dels països més secrets i intransigents del planeta.


null


L'Aràbia Saudita és un dels principals aliats d'Occident. El petroli i el seu rol geoestratègic passen per sobre de qualsevol consideració basada en la defensa dels drets humans. Aquesta aliança econòmica i militar comença a trontollar pel paper que jugar la monarquia saudita en l'exportació de la visió més rigorista i intolerant de l'Islam. Una proposta confessional, la wahhabita, que també està a l'origen dels substrat ideològic de grups terroristes com Al Qaeda o Estat Islàmic.




Ryad, per la forta pressió internacional, ha decidit combatre militarment Daesh, Estat Islàmic, però, alhora, comparteix si no els mètodes sí la visió més intransigent de l'islam. Ara, Ryad, encapçala una nova creuada militar contra el xiisme al Iemen.

"Penso que la ideologia que prové d'allà representa una amenaça molt real per a nosaltres. Moralment, ens hauríem de plantar. Crec que ara toca pagar el preu del que s'ha fet", diu en el reportatge Jonathan Shaw, ajudant del cap de l'Estat Major britànic.

El reportatge "L'Aràbia Saudita, al descobert" ens mostra precisament allò que "moralment" és insostenible: decapitacions públiques d'opositors o de condemnats per delictes penals, persecució sistemàtica de blogaires i d'opositors, un règim d'opressió asfixiant per a les dones, la difusió entre els infants del rigor islàmic més intolerant basat en l'odi a "l'infidel".

De la mà d'activistes que es juguen la vida, amb càmeres ocultes, accedim a l'Aràbia Saudita oculta i amagada, impossible de mostrar pels mitjans de comunicació per la més estricta censura i secretisme imposat per la monarquia saudita. L'exdirector de Política Islàmica de la CIA assegura que, si els saudites no afronten la seva responsabilitat, "encara que derrotem Estat Islàmic, sortirà una altra organització terrorista que potser tindrà un altre nom, però que continuarà tenint aquesta ideologia que prové de l'Aràbia Saudita".

Dirigit per James Jones

09/03/2018: "L'àngel de Nanjing"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'ÀNGEL DE NANJING"


EMISSIÓ: dimecres 21 de març, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Un home, Chen Si, mira de dissuadir els suïcides des d'un dels punts més crítics del món: el pont de Nanjing sobre el riu Iangtsé.




El pont de Nanjing sobre el riu Iangtsé és un dels més coneguts de la Xina. Però també és un dels llocs del món des d'on se suïcida més gent. Cada any, a la Xina, es treuen la vida prop de 300.000 persones, una tercera part dels suïcidis de tot el món. Tothom a Nanjing sap que el seu pont és un dels llocs més crítics. També Chen Si, un treballador d'una empresa de logística.




Fa 11 anys, després de veure per televisió les constants notícies sobre gent a punt de llançar-se al riu i sobre les víctimes mortals, va decidir fer-hi alguna cosa. El 19 de setembre de 2003, sense cap preparació psicològica especial, va aconseguir convèncer una persona que no es tirés al riu Iangtsé. Des de llavors, cada cap de setmana i amb el seu lema "res és impossible, quan Déu tanca una porta obre una finestra" mira de dissuadir possibles suïcides.

En tots aquests anys, Chen Si ha salvat de la desesperació unes 300 persones. Però només ho pot fer els caps de setmana, la seva feina no li deixa cap més alternativa. Per això viu amb especial commoció i amb un cert sentit de culpabilitat les notícies sobre suïcidis des del pont entre setmana. Chen Si reconeix que, sovint, el seu estat d'ànim frega la depressió. De vegades es refugia en l'alcohol. Però no defalleix: mira de convèncer la gent que ajorni la seva dramàtica decisió i que confiïn en ell. Sempre amb la seva motocicleta, porta els suïcides a un local que ha llogat a la ciutat i que ha batejat amb el nom d'"El centre de les ànimes". Allà, també amb l'ajuda d'estudiants de psicologia de Nanjing, aporta "els primers auxilis" a l'ànima dels desesperats.

Les càmeres segueixen l'activitat frenètica de Chen Si al pont i el retraten a la seva vida particular. Però també recullen les seves reflexions sobre el patiment humà. I sobre un fet que sembla prou inqüestionable: el creixement econòmic brutal de la Xina les últimes dècades i sense control en molts aspectes, ha deixat al marge centenars de milers de persones que no poden superar el ritme d'extrema competitivitat de la societat. L'escletxa entre rics i pobres --entre els que s'han pogut beneficiar d'aquest creixement i els que s'han quedat enrere-- cada cop és més ampla.

Dirigit per Jordan Horowitz i Frank Ferendo

Premis

Big Apple Film Festival 2015
Millor documental

Catalina Film Festival 2015
Millos documental

Chagrin Documentary Film Festival 2015
Millor documental

Impact Docs Awards 2016
Premi “Award of Merit”

John Paul II International Film Festival 2015
Guanyador “Reel Rose Award”

Long Island International Film Expo 2015
Millor documental

New Jersey International Festival 2015
Millor documental

Phoenix Film Festival 2015
Millor documental

Rhode Island International Film Festival 2015
"Helping Hand" International Humanitarian Award

Roving Eye International Film Festival 2015
Millor documental

Santa Monica Independent Film Festival 2015
Millor documental

02/03/2018: "Perseguir l'asil"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"PERSEGUIR L'ASIL"


EMISSIÓ: dimecres 14 de març, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

La denúncia del tracte cruel i inhumà d'Austràlia als sol·licitants d'asil i als refugiats, posant de relleu l'impacte humà, polític, financer i moral de la política del govern actual i dels anteriors.




Els sol·licitants d'asil de tot el món segueixen arriscant les seves vides embarcant-se en vaixells en condicions extremadament perilloses a la recerca d’un port segur, d’una vida millor. Però, què passa quan la destinació és tan poc acollidora com alguns dels perills que afronten durant la travessia?





Austràlia ha implantat algunes de les lleis d'immigració més dures del món, i aquest documental d'Eva Orner mostra el brutal impacte d'aquestes polítiques: els sol·licitants d'asil són detinguts, maltractats i traslladats a illes sovint completament aïllades i els mantenen en una espècie de llimbs jurídics, de vegades durant anys.

“Perseguir l’asil” incorpora imatges absolutament impactants de les instal·lacions de detenció australianes mai vistes abans, obtingudes per fonts anònimes amb càmeres ocultes. Revelen la desesperació dels detinguts i el sentiment d'impotència del personal contractat per supervisar-los.

A mesura que surten a la llum informes d'abusos sexuals i físics, es plantegen més preguntes sobre el govern actual d’un país on els seus líders han elegit la detenció en comptes de demostrar un mínim de compassió i priven els desesperats dels seus drets humans bàsics.

Dirigit per Eva Orner