Arxius

Estas veient: febrer 2018
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"ARMÈNIA, HISTÒRIA D'UN GENOCIDI"


EMISSIÓ: dimecres 7 de març, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Entre l’abril del 1915 i el juliol del 1917, més d’un milió d’armenis de l’Anatòlia turca van ser deportats i massacrats.




Va ser el primer genocidi d’un segle que en va veure uns quants. Per fer sortir a la llum aquesta pàgina esgarrifosa de la història de Turquia, dues persones d’orígens molt diferents parlen del seu passat familiar: són el net d’un botxí i la neta d’una víctima. Ara tots dos treballen junts perquè es conegui i es reconegui la veritat.




1915: l'Imperi otomà es submergeix en la Gran Guerra: provocarà la seva caiguda. En aquest context històric particular, més d'un milió d'armenis són massacrats pels turcs. Aquest és el primer genocidi d'un segle que, malauradament, en veurà més.

A Turquia, la seva evocació sempre ha estat negada. L'ús de la paraula "genocidi" referint-se a la massacre armènia està prohibit. No obstant això, al cor mateix de la societat turca hi ha veus que ja reclamen obertament la imperiosa necessitat de la veritat.

Per explicar aquesta sagnant pàgina de la història amb motiu del seu centenari, el documental segueix dos personatges emblemàtics, un turc i un armeni de Turquia. Hasan Cemal, periodista i intel·lectual, és el net de Cemal Pasha, un dels tres planificadors del genocidi. El seu viatge personal el va portar a rebel·lar-se contra la història oficial i a donar suport a la causa armènia. Fethiye Cetin, advocat i activista de drets humans, va descobrir com a adult la neta d'un supervivent del genocidi adoptat per una família turca, els anomenats "restes de l’'espasa'. Treballa per restaurar la memòria de Turquia.

A través d'ells, aquest documental barreja la història "gran" i "petita", entre la crònica familiar i la destinació nacional, entre Història i memòria.

Dirigit per Nicolas Jallot


Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'OCUPACIÓ DE LA MENT AMERICANA"


EMISSIÓ: dimecres 28 de febrer, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Per què el govern d’Israel, faci el que faci, ataqui a qui ataqui, bombardegi a qui bombardegi, té sempre el suport del govern dels Estats Units i d’una part majoritària de l’opinió pública nord-americana?




Durant els últims anys, l’actual ocupació militar de territori palestí i les repetides invasions de la Franja de Gaza han desencadenat una resposta contundent contra les polítiques israelianes pràcticament arreu del món, tret dels Estats Units.




Aquest documental analitza com el govern israelià, el govern dels Estats Units i el lobby proisraelià han unit forces, sovint amb motius molt diferents, per determinar la cobertura mediàtica americana del conflicte a favor d’Israel.

El gran punt d’inflexió va tenir lloc després de l’ocupació israeliana del Líban el 1982, un conflicte en què Israel perdia clarament la batalla del relat. Dos anys després de la invasió, el Congrés Jueu Americà va patrocinar un congrés a Jerusalem per idear una estratègia oficial de relacions públiques, coneguda en hebreu com a Hasbara. Entre els participants hi havia executius de les relacions públiques i la publicitat, especialistes dels mitjans de comunicació, periodistes i líders dels grups jueus més importants.

L'executiu publicitari que treballava a Israel, Martin Fenton, ho va dir amb uns termes molt directes: "Propaganda no és una paraulota", va dir. "Accepteu-ho. Juguem al joc de canviar la mentalitat de la gent, de fer-la pensar d'una altra manera. Per aconseguir-ho necessitem la propaganda."

Amb el pas del temps, han aparegut diverses organitzacions de relacions públiques ben finançades a dins dels Estats Units que ajuden Israel a justificar les seves polítiques, especialment l'ocupació i els assentaments, basant-se en la seguretat. Un d'aquests grups és el Projecte Israel. L’eslògan clau és “terrorisme, no territoris”. L’objectiu és esborrar completament del mapa les reivindicacions històriques del poble palestí i passar a parlar de “terrorisme” i “del dret d’Israel a la pròpia defensa”. Es tracta de “treure” de la ment de l’opinió pública nord-americana qualsevol referència a la violació de drets fonamentals del poble palestí per part d’Israel i “ocupar-la” amb el binomi pretesament sinònim palestí-terrorisme jihadista”.

No obstant això, a causa d’internet i a l'impacte de certes informacions a les xarxes socials, al govern israelià i als grups pro israelians els resulta més difícil gestionar la percepció nord-americana del conflicte. El gran interrogant és si es poden mantenir a llarg termini aquests canvis i quin impacte podrien tenir en el govern nord-americà i en el suport mediàtic d'Israel en el conflicte.

Dirigit per Loretta Alper and Jeremy Earp

13/02/2018: "L'Infiltrat"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'INFILTRAT"


EMISSIÓ: dimecres 21 de febrer, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Un document excepcional: el relat d'un periodista que s'infiltra en una cèl·lula jihadista que vol atemptar a França.




Franca va caure en estat de xoc pels atemptats terroristes a la sala Bataclan, a l’estadi de França i a les terrasses de París, el novembre de 2015, i, posteriorment, per la massacre de Niça, el juliol de 2016.
Un sentiment compartit l’estiu passat per Barcelona amb l’atac mortífer a las Ramblas i l’intent frustrat de Cambrils.



Ara, quan fa sis mesos de l’atac a la capital catalana, "60 minuts" ofereix un document excepcional, enormement arriscat per a l'autor, i de gran valor: el testimoni filmat d'un periodista de religió musulmana, òbviament anònim, que aconsegueix introduir-se en una cèl·lula islamista que vol atemptar a París.

L'objectiu: tractar d'explicar des de dins què pensen, què senten i com actuen aquells que han acumulat una dosi d'odi tan elevat que els empeny a buscar la manera de provocar víctimes civils, com més millor. Un reportatge realitzat durant l'atemptat contra la sala Bataclan i les terrasses de París per una altra cèl·lula jihadista, d'inspiració i connexions d'elements basats a Bèlgica, i abans de la massacre de Niça.

"Als musulmans que s'han quedat enrere, fins quan dormireu?" interpel·la un dels jihadistes als musulmans que no segueixen les seves tesis.

"Per mi, els de Daesh no tan sols són uns assassins. Els considero culpables d'haver pervertit l'islam pacífic del meu pare, culpables de les mirades de desconfiança que rebo al metro", diu el periodista autor del reportatge.

I continua: "Els primers simpatitzants de Daesh no els vaig anar a buscar a les mesquites, sinó a Facebook. Em vaig inventar un perfil. Vaig haver de tenir en compte uns quants detalls. Els lleons que rugeixen els agraden molt; i també els fotomuntatges que representen la fi del món, l'última batalla entre els jihadistes i els americans en un poble de Síria. Entro en uns quants grups de Facebook que fan apologia d'Estat Islàmic. Un és aquest. És en francès i ho diu ben clar: 'Un llibre que guia i una espasa que socorre.' Aviat em responen desenes d'amics. Entre ells hi ha un jove que és més actiu que els altres. Es fa dir Abu Ossama, en homenatge a Bin Laden. Em convida a fer servir una aplicació de missatgeria que jo no coneixia: Telegram."

El reporter, armat amb una càmera minúscula, va trobant-se amb els membres d'una cèl·lula que espera rebre instruccions. I són aquestes: "Es pot triar un lloc on hi hagi molta gent: locals nocturns de París o un cabaret, llocs de perversió freqüentats per infidels fastigosos. Caldria un o dos kamikazes a l'interior. Quan sigui dins, que s'esperi que estigui ben ple i que passi a l'acció. Llavors, els germans que estiguin armats a fora mataran la resta de la carn impura i s'amagaran fins que arribi la policia i els militars. Llavors caldran dos kamikazes armats i disparem a mort, germans."

Per raons de seguretat, el reportatge està firmat amb noms falsos:

Dirigit per Marc Amone /Saïd Ramzy

06/02/2018: "Els que van dir "no"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"ELS QUE VAN DIR "NO"


EMISSIÓ: dimecres 14 de febrer, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Després de dècades de silenci sobre una de les pitjors repressions de la història de l’Iran, supervivents i familiars de les víctimes volen justícia.




Immediatament després de la revolució islàmica de 1979, el nou règim iranià va consolidar el seu poder a través de l'eliminació massiva d'opositors: a la dècada de 1980, milers de presoners polítics van ser torturats i assassinats en secret.




Els autors no van ser processats mai i avui ocupen càrrecs governamentals d'alt rang.

Més de 25 anys després, a l'octubre de 2012, el Tribunal de l’Iran, constituït pels supervivents i familiars de les víctimes, es va reunir a la Haia per investigar-ne les execucions.





Aquesta cort internacional no va tenir cap poder legal ni executiu, però sí que es va fixar com a principal objectiu identificar i investigar què va passar per denunciar-ho públicament davant del món.
Durant tres dies, els supervivents i els membres de famílies de víctimes -inclòs el cineasta Nami Sarvestani, l’autor d’aquest documental- n’ofereixen el testimoni. Les sessions del Tribunal de l’Iran es van emetre en directe.

Des de Suècia, un activista anomenat Iraj segueix les sessions del tribunal: és un dels supervivents que mira de cicatritzar les ferides del seu sofriment, igual que un altre testimoni, Mehdi, que col·labora amb la mecànica interna del tribunal.

Iraj encara somia de poder confrontar els autors amb els seus crims. Ha dedicat tota la seva vida a la lluita per la justícia en aquest cas. La recerca d'Iraj i de Sarvestani de proves a l'Iran s’intercalen amb els testimonis punyents a la sala del tribunal. Uns supervivents que descriuen en detall els horrors de la seva captivitat. Prevaldrà algun dia la justícia?, es pregunta l’autor de “Els que van dir ‘no’”.

Dirigit per Nima Sarvestani


Festivals i premis

IDFA 2014
Watch Docs HRFF Warsaw 2014
Docpoint IDF Helsinki 2015
Tempo IDF Stockholm 2015 (nominated for the Tempo Documentary Award)
One World HRFF Prague 2015 (Václav Havel Award)
Movies That Matter FF Den Haag 2015 (Camera Justicia Award)
Documentarist IDF Istanbul 2015
DocsDF Mexico 2015