Arxius

Estas veient: desembre 2017
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"QUÈ MENJAREM QUAN SIGUEM DEU MIL MILIONS?"

EMISSIÓ: dimecres 10 de gener, a les 23.00, al 33 i 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)

Es calcula que, al llarg d'aquest segle, la població mundial arribarà als deu mil milions de persones, i això suposarà un problema alimentari de conseqüències difícils de predir.






Per anticipar-se a aquesta situació, a diferents llocs del món es treballa per trobar maneres per alimentar una població tan nombrosa. Des de la manipulació genètica dels aliments fins al retorn a una agricultura respectuosa amb el medi, totes les possibilitats estan obertes a l'hora d'afrontar aquest repte tan important, un dels més greus que ha hagut de superar mai la humanitat.

En aquest reportatge veurem diferents propostes que van apareixent a diferents llocs del món, des dels països més rics fins als països en desenvolupament.
La població mundial no para de créixer, i els recursos del planeta cada cop són més valuosos. Potser en el futur no ens podem permetre el luxe de ser tan primmirats i ens veurem obligats a menjar llagostes, grills o cucs, com fan a Tailàndia. Avui en dia, els agricultors tenen cada cop menys terres i menys aigua a la seva disposició. En aquestes condicions, ¿seran capaços de produir les quantitats de menjar necessàries en el futur per alimentar a tothom?

¿O potser la ciència ens proporcionarà noves fonts d'aliment per poder satisfer una població en expansió? Actualment, la distribució de la producció d'aliments al món és molt desigual. Ja avui en dia, un de cada tres habitants del planeta no es pot permetre l'aliment necessari i acaba passant gana o desnodrit. ¿Com s'ho farà l'agricultura per alimentar-nos a tots quan, a mitjans del segle XXI, la població mundial arribi als deu mil milions d'habitants?

La indústria agroquímica diu que té la solució. A molts llocs del món, la producció de llavors està en mans de grans empreses multinacionals. N'hi ha deu que controlen les tres quartes parts del mercat mundial.

Dirigit per Valentin Thurn

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"AGAFA EL BARCO"

EMISSIÓ: dimecres 20 de desembre, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet

Una reflexió sobre l'últim tabú que queda a la catòlica República d'Irlanda: el del dret a l'avortament






Mentre que en molts països europeus ja fa molts anys que es va legalitzar el dret a l’avortament – França, per exemple, va commemorar recentment el 40è aniversari – en altres estats de la Unió Europea aquest dret de les dones encara no està garantit.

A Irlanda, potser el país europeu—juntament amb Polònia— on la religió catòlica impregna més profundament la societat i les institucions, l’avortament es castiga amb 14 anys de presó, d’acord amb la vuitena esmena de la seva Constitució.

Cada any, com abans passava a Espanya, milers de dones irlandeses viatgen fins al Regne Unit per accedir als seus centres hospitalaris i interrompre voluntàriament l’embaràs amb seguretat mèdica.
El terme popular a les converses entre les dones irlandeses per referir-se a la qüestió és “agafa el barco”. Una frase metafòrica, perquè, en realitat, avui en dia les dones solen viatjar amb avió fins al Regne Unit.

“Agafa el barco, això és el que vol dir per a mi anar a avortar” diu una de les protagonistes del reportatge. Una expressió, de fet, amb moltes connotacions negatives per a moltes dones: “agafa el barco i marxa del país a perpetrar un crim” segons la terminologia més conservadora i intransigent.

“Agafa el barco” és una reflexió sobre l’últim tabú que queda a la República d’Irlanda, el del dret a l’avortament. Una reflexió a través dels testimonis de Gillian, Vanessa, Melisa, Gerard i Gaye.

Dirigit per Camille Hamet i Séréna Robin


» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"DIGUE-LI A LA PRIMAVERA QUE NO VINGUI"

EMISSIÓ: dimecres 13 de desembre, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet

El documental segueix una unitat de l’Exèrcit Nacional Afganès durant el seu primer any de desplegament a Helmand sense el suport de l’OTAN.






Es tracta d’una filmació íntima sobre el costat humà del combat, que explora les motivacions personals més profundes i els desitjos d’una colla de soldats que lluiten en primera línia de foc. És la guerra de l’Afganistan vista a través dels ulls dels soldats afganesos, que la viuen sense la presència de cap soldat de l’OTAN des de la seva retirada, el 2014.

El conegut “missió complerta” anunciat per George Bush el 2003 és recordat en aquest documental íntim i punyent i amb una fotografia excel·lent, que mostra amb complexitat i subtilesa com el dia a dia dels soldats afganesos no es limita a replicar la feina dels soldats nord-americans que van marxar, sinó que viuen en solitud la gravetat de la situació. Són soldats que han quedat sobre el terreny per mantenir una campanya militar que pot continuar de manera indefinida i que per a ells té caràcter de guerra civil.

Baixos de moral i sovint sense remuneració, són soldats amb pocs motius per a l’ànim, exceptuant la seva fe religiosa, com queda palès discretament en el documental. Resulta paradoxal comprovar que hi ha gent jove a l’Afganistan i en altres indrets per als quals l’11-S --l’acte de terrorisme que va originar precisament el trasbals geopolític que viuen-- és un record llunyà.

Dirigit per Saeed Taji Farouky i Michael McEvoy.

Tràiler: https://vimeo.com/115809611

» Veure més