Arxius

Estas veient: juliol 2017
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 12 de juliol, a les 22.35 i les 23.25, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

"LA REVOLUCIÓ DE L'ALTRUISME"

Una coproducció d’ARTE France i Via Découvertes

Durant moltes generacions hem cregut que l’home es mou per un cruel interès propi. En paraules de Richard Dawkins –que va escriure el best-seller “El gen egoista”- “naixem egoistes”. Però durant la dècada passada, aquesta idea ha estat cada cop més refutada. Noves investigacions en el camp de la ciència política, la psicologia, la sociologia i l’economia experimental estan forçant a repensar les accions humanes i la seva motivació.





Hi ha poderoses raons biològiques per creure que els grups de cooperació poden lluitar contra l’egoisme. Els nens petits mostren un comportament altruista quan amb només un any són capaços de conformar i comprometre’s amb un objectiu comú amb els adults. Hi ha incomptables exemples de comportaments desinteressats a la natura. Lleones que alleten cadells d’altres lleones, ocells que arrisquen la vida per avisar la bandada que s’aproxima un falcó o ratolins que passen gana abans que ho facin uns altres ratolins ferits.

En molts casos hi ha un imperatiu biològic per cooperar, especialment entre els individus que estan estretament relacionats i quan la supervivència del grup és més important que la de l’individu. La cooperació, juntament amb la mutació i la selecció, podria ser el tercer component de la història de l’evolució de Darwin.




Però si l’altruisme és intrínsec a l’home i podem beneficiar-nos d’actuar d’una manera desinteressada, llavors hauria de ser possible una societat estructurada al voltant de l’altruisme. L’escriptor de best-sellers Matthieu Ricard és el pioner d’un nou moviment que propugna la cooperació per afrontar els reptes globals. Els seus treballs s’ensenyen a l’Escola de Negocis de Harvard i ha influenciat molta gent, com el màxim directiu de Mars o l’economista Jeffrey Sachs.

“La veu de l’altruisme” analitza les raons científiques que hi ha darrere de la crida a una societat més solidària i cooperativa, l’aposta d’un grup d’investigadors, entre els quals hi ha primatòlegs, economistes, neurocientífics, psicòlegs... i un monjo budista.


Dirigit per Sylvie Gilman i Thierry de Lestrade.


» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 5 de juliol, a les 22.35 i 23.25, al 33 i 30 dies a internet

La història d’un petit poble de pescadors fa un gir radical quan s’hi construeix una estació de tren internacional i es converteix en un punt neuràlgic de transbordament de passatgers i de mercaderies entre França i Espanya durant gairebé 80 anys. Aquest és l’eix argumental de “Cervera, vila frontera”, que anirà seguit de la reemissió de “Tetes noves”, de Sacha Polak. La directora sap des de fa anys que és portadora del gen hereditari BRCA1 i que té moltes possibilitats de desenvolupar el càncer que va matar la seva mare als vint-i-nou anys, però li costa fer el pas d'extirpar-se els pits preventivament: té por de sotmetre's a un procés llarg i difícil per no res, encara que el seu entorn l'anima a fer-ho. La Sacha decideix plasmar en un documental quines són les seves opcions.



“CERVERA, VILA FRONTERA”

EMISSIÓ: Dimecres 3 de maig, a les 22.35, al 33 i 30 dies a internet

La construcció d’una estació de tren internacional, determinant en el caràcter i la història de Cervera


Una coproducció de France Télévisions i Les Productions de la Main Verte




Cervera de la Marenda, poblet rossellonès de pescadors situat al cor d'una petita cala mediterrània a la frontera espanyola, es va convertir en una "ciutat fàbrica" sota l'impuls del desenvolupament industrial i comercial del final del segle XIX. L'arribada del tren i la construcció d'una estació internacional va trasbalsar la vida d'aquest enclavament, amb la diferència d'amplada de les vies espanyoles. Això va suposar un transbordament de passatgers i de mercaderies durant gairebé 80 anys. Aquesta situació serà l'origen d'importants vagues, com les del 1906 - segons algunes fonts, les primeres a França impulsades i protagonitzades per dones -, i de la riquesa de Cervera de la Marenda fins a l'obertura de les fronteres als anys 90 i la intensificació del transport per carretera.
Situat entre els Pirineus i el Mediterrani, la història d’aquest poble tan particular representa el curs social i econòmic del continent europeu al llarg del segle XX.





Dirigit per Michel Chinaski.



» Veure més