Arxius

Estas veient: maig 2017
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 31 de maig, a les 22.45 i 23.40, al 33 i 30 dies a internet

Durant els últims 30 anys el nombre d’al·lèrgies ha proliferat. Un repte per a la medicina que s’enfronta al nostre món modern; amb els canvis alimentaris, les contaminacions i les espècies vegetals que jo no tenen fronteres. “Al·lèrgies planetàries: De qui és la culpa?” presenta les últimes investigacions sobre aquest tema i els nous tractaments per als malalts.
A continuació, “El preu del sexe”, una investigació sobre el tràfic sexual i l’abús de dones joves a l’Europa de l’Est. Un documental íntim, punyent i revelador, narrat per les mateixes protagonistes, que trenquen el mur de silenci que els imposen la vergonya, la por i la violència.




“AL·LÈRGIES PLANETÀRIES: DE QUI ÉS LA CULPA?”

EMISSIÓ: : Dimecres 31 de maig, a les 22.45, al 33 i 30 dies a internet

Quins són els factors responsables de l’augment de les al·lèrgies al món?





Als països industrialitzats, la nostra manera de viure ha canviat més en 30 anys que en diversos mil·lennis. Mentre que la nostra esperança de vida s'ha més que doblat als països desenvolupats, el nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat allà on la vida diària s'ha urbanitzat. El nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat per set i prop d'un 40% de la població presenta manifestacions al·lèrgiques. Les reaccions més freqüents són: rinitis, conjuntivitis, asma o èczema. Majoritàriament les al·lèrgies són benignes, d'altres poden ser mortals.

Què és l’al·lèrgia? Com s’expliquen els seus mecanismes, encara envoltats de misteris? El documental explora les diferents hipòtesis a través dels darrers experiments científics. A mesura que la manera de viure canvia i que l’hàbitat s’urbanitza, les al·lèrgies augmenten.

L’herència genètica és un factor de predisposició. Si els pares no són al·lèrgics, el fill només té un 15% de probabilitats de desenvolupar al·lèrgia. Però si un dels dos pares sí que ho és, augmenten a un 40% i si tots dos ho són, a un 80%. És una malaltia multigènica, en què entren en joc nombrosos factors, incloent-hi molts factors genètics.




Les al·lèrgies es manifesten per mitjà de malalties diferents. L'asma n'és una. L'Organització Mundial de la Salut calcula que hi ha 300 milions d'asmàtics al món i, només a França, l’asma provoca 63.000 dies d'hospitalització l'any. Els estudis científics han mostrat que els pics de contaminació estan relacionats amb més hospitalitzacions, consultes i tractament de crisis. Però, encara que no hi hagi pics, a les ciutats estem exposats a una contaminació crònica que pot tenir repercussions sobre l’aparell respiratori. D’una banda, hi ha la contaminació exterior causada per la contaminació dels automòbils, l'ozó, les partícules del gasoil, i, de l’altra, la contaminació interior relacionada amb els compostos orgànics volàtils que hi ha a les coles, els vernissos, a les coses que portem a la tintoreria o el tabac. Avui se sap, per exemple, que el que agreuja les al·lèrgies i l'asma són les partícules nocives del gasoil. En canvi, als llocs sense industrialitzar ni urbanitzar, com l’Àfrica o les comunitats amish dels Estats Units, hi ha moltes menys al·lèrgies.

El documental fa preguntes sobre les conseqüències d’aquests trastorns en la nostra salut, presenta els resultats de les últimes investigacions sobre aquest tema i també explica les noves vies terapèutiques per alleujar els malalts.

En podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Piérrick Hordé i Véronique Berthonneau.









» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimarts 24 de maig, a les 00.05, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Tradició versus modernitat, a la Xina


A la Xina actual, les tradicions ancestrals segueixen tenint un pes importantíssim, sobretot a les zones rurals, i aquesta és una dificultat més que han de superar els gais i les lesbianes en aquest país, on l'acceptació de l'homosexualitat encara ha de recórrer molt de camí. La societat, els veïns i els pares pressionen perquè els seus fills i filles es casin i tinguin descendència tal com dicta la tradició, i l'única solució que tenen els homosexuals xinesos dels dos sexes per fer contenta la família és buscar-se entre ells i aparellar-se per formar matrimonis i famílies de conveniència.




Segons el portal web china.org.cn, es calcula que 16 milions de dones xineses estan casades amb homes homosexuals, dels quals el 90% no han sortit de l’armari majoritàriament per pressions familiars. “A dins de l’armari xinès” (“Inside de Chinese Closet”) descobreix la història de dues persones entre aquests centenars de milers: la Cherry i l’Andy.

La Cherry és una noia jove, és lesbiana i està casada amb un noi homosexual. Els seus pares, lluny d’estar contents amb aquesta decisió, li exigeixen que adopti un fill per així mantenir les aparences socials. L’Andy, un arquitecte d’èxit que viu a Xangai, decideix sortir de l’armari, però el seu pare, avergonyit i decebut, li reclama que es casi amb una dona per mantenir l’honor de la família: “Hauries de trobar una noia, una lesbiana. Casa't tan aviat com puguis. Fes-ho per nosaltres”. El fet de tenir una parella o concebre un fill es converteix en un acte més proper a l’intercanvi comercial i la felicitat personal queda relegada a un segon pla. Això suposa una pressió brutal per aquests joves que intenten atenuar el trencament brutal entre la seva generació i la dels seus pares.




Com s’acostuma a dir, la Xina avança a passos de gegant. La pregunta és: en quina direcció avança? L’homosexualitat no és delicte a la Xina, però socialment segueix sent inacceptable. Aquest escenari amaga una realitat molt més terrible i desemmascara un tabú socialment acceptat, com és el de comprar nadons abandonats als orfenats o pagar un ventre de lloguer. La situació ha arribat a tal punt que han aparegut grups de suport a pares i mares amb fills homosexuals, que ajuden a la mediació i comunicació entre les dues parts. L’esforç de l’Andy i la Cherry per aconseguir una vida plena a costa de fingir certs estereotips socials i culturals posa en evidència tot un sistema de valors. Desesperats, però sempre mirant endavant, el seu coratge mostra una Xina moderna i jove que busca el seu espai de llibertat en una societat marcada per forts valors tradicionals.

“Dins l’armari” és el retrat d’una distòpia feta realitat, en què tradició i progrés conviuen en silenci i en què les relacions familiars marcades per la tradició entorpeixen el lliure desenvolupament de les noves generacions que demanen a crits ser socialment acceptats, independentment de la seva condició sexual.


Podeu veure el tràiler aquí.


Festivals (selecció)
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental, Barcelona, 2016
Berlinale, Berlin International Film Festival, Alemanya, 2016
Thessaloniki Film Festival, Grècia, 2016
One World, República Txeca, 2016
BFI Flare, London LGBT Film Festival, Regne Unit, 2016
Belfast Film Festival, Regne Unit, 2016
HRWFF New Yor, Estats Units, 2016
IDFA, International Documentary Filmfestival Amsterdam, Països Baixos, 2015


Més informació
Web http://witfilm.nl/film/inside-the-chinese-closet/
Facebook @insidethechinesecloset


Dirigit per Sophia Luvarà.


Fitxa tècnica
Direcció: Sophia Luvarà
Edició: Diego Gutiérrez i Stefan Kamp NCE
Producció executiva: Boudewijn Koole i Iris Lammertsma
Fotografia: Ton Peters NSC
So: Qiao Xin, Mike Hough, Amos Ho, Jia Xia i Eric Zheng
Música: Alex Simu
Una producció de Witfilm
Països Baixos (2015)
72 minuts
VO en anglès i xinès subtitulada en català

Sophia Luvarà, directora

Va néixer a Itàlia. Es va graduar amb honors al Màster en Biotecnologia Mèdica de la Universitat de Torí, on també va doctorar-se en investigació sobre el càncer. El 2007 va deixar els estudis i va marxar a Londres per continuar la seva passió: realitzar documentals.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 17 de maig, a les 22.53 i a les 23.43, al 33 i 30 dies a internet

Tres anys després que una fàbrica grega tanqués les portes i deixés sense feina setanta treballadors, una vintena es proposen de reobrir-la com a una cooperativa, amb els principis d’igualtat i democràcia. A les ruïnes d’una Europa devastada per la crisi econòmica, neix una utopia. “Pròxima parada: utopia” s’estrena a “60 minuts” després d’una reconeguda trajectòria per festivals internacionals, amb guardons com l’URTI i una nominació als Prix Europa.
A continuació, l’altra cara de la moneda. Per als protagonistes de “Com ser milmilionari”, guanyar diners no és el que més els preocupa. El documental explora la vida dels multimilionaris, les seves il·lusions, aficions i projectes.




“PRÒXIMA PARADA: UTOPIA”

EMISSIÓ: Dimarts 17 de maig, a les 22.53, al 33 i 30 dies a internet

La utopia d’una empresa autogestionada pels treballadors
amb els principis d’igualtat i democràcia


El febrer del 2013, els extreballadors de Viome, una empresa grega de materials de construcció de Tessalònica que s’ha declarat en fallida, decideixen reobrir la fàbrica per gestionar-la ells mateixos i produir-hi productes de neteja ecològics. El seu projecte rep la solidaritat d’altres grecs i d’activistes d’arreu del món, mentre que l’antiga propietària, amb diverses condemnes per mala gestió de l’empresa, intenta evitar l’ocupació de la fàbrica. Els treballadors volen establir una illa d’utopia en un entorn capitalista, i afronten un munt d’obstacles i conflictes a tots els nivells, tant amb els polítics grecs amb qui han de negociar, com a l’hora d’arribar a un acord amb els companys treballadors. En certa manera, el documental presenta un mosaic social que no només caracteritza el cas grec, sinó que retrata la major part de les societats europees d’avui dia.




Un any després de l’ocupació, els conflictes interns augmenten. No tots els treballadors comparteixen el mateix entusiasme per l’empresa, ni tothom hi contribueix de la mateixa manera. La confiança entre ells es trenca i es formen dues faccions. Un raig d’esperança sorgeix quan l’estat accepta, finalment, la creació de la seva cooperativa. És un moment per assumir responsabilitats i compromisos seriosos per tal de tirar-la endavant. Alguns d’ells, els que ja no creuen en el projecte, es neguen a comprometre-s’hi i argumenten que “sempre han estat mers treballadors” i que no volen “convertir-se en emprenedors”. No trigaran a sortir de l’empresa. Per als que s’hi queden, els mesos següents són crítics. Han de millorar els productes i establir una xarxa de distribució eficient. Continuen lluitant per mantenir la fàbrica ocupada amb “la seva utopia”: un negoci ètic, viable econòmicament i democràticament i gestionat pels seus treballadors.




Una cosa és certa: els treballadors de Viome han aconseguit agafar el timó de les seves vides. Una història que fa recordar la de “Numax presenta...” (1979), de Joaquim Jordà, en què els treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax van ocupar i autogestionar la fàbrica davant de l’intent de tancament irregular dels seus propietaris, i que va tenir continuació amb “Veinte años no es nada” (2004).

Podeu veure el tràiler aquí.

Premis
Premi del públic, DocsMX, Documentary Film Festival, Mèxic, 2016
Medalla de Plata, URTI, Gran Premi Internacional d’Autor de Documental, 2016

Nominacions
Prix Europa, The European Broadcasting Festival, 2016


Festivals
DocuTIFF, Tirana International Documentary Film Festival, Albània, 2017
Atlántida Film Festival, Espanya, 2017
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema de Documental, Barcelona, 2016
Sarajevo Film Festival, Bòsnia i Hercegovina, 2016
Milenium Documentary Festival, Bèlgica, 2016
IDFA, International Documentary Film Festival, Amsterdam, Països Baixos, 2015
Trieste Film Festival, Itàlia, 2015
Thessaloniki International Documentary Film Festival, 2015


Més informació
Web: http://www.nextstoputopia.com/
Facebook: https://www.facebook.com/nextstoputopia.thefilm/

Dirigit per Apostolos Karakasis.





» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 10 de maig, a les 22.55 i 23.55, al 33 i internet

Cada mes detenen més de 5.000 nens i adolescents als Estats Units. Els nord-americans en diuen els "dreamers", els somiadors. Fugen de la violència als seus països d’origen i s’enfronten a un viatge en què arrisquen la vida. A continuació d’“Els somiadors” (“The Dreamers”), el programa reemet “Argentina: els 500 nens robats de la dictadura”. Del 1976 al 1983, el règim militar es va apropiar dels nadons de les dones embarassades que segrestaven i assassinaven. L’any 2011, els responsables van ser jutjats en un judici històric al país.




“ELS SOMIADORS”

EMISSIÓ: Dimecres 10 de maig, a les 22.55, al 33, i 7 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Adolescents migrants, disposats a tot per viure el somni americà


Una producció de Babel Press

Són adolescents que fugen de la violència desfermada de les bandes de l'Amèrica Central. Viatgen sense els pares i estan disposats a afrontar tots els perills. És la història dels hondurenys Joao i l'Antony. Tenen quinze anys. Han decidit agafar el tren de mercaderies que travessa Mèxic fins a la frontera amb els Estats Units.




Després del tren encara hauran de travessar amb cotxe i a peu la frontera dels Estats Units. “Els somiadors” (“The Dreamers”) també segueix el Juan i el Jesús, dos cosins, igualment de quinze anys. Les seves famílies han pagat perquè un passador els faci travessar el desert.

Quan no els detenen, els migrants es perden i es moren de set al desert. Això passa milers de vegades enmig de la indiferència general. Les noies desapareixen. Les segresten i es converteixen en preses dels passadors i dels càrtels mexicans i algunes acaben forçades a prostituir-se.




La seva ruta comença al sud de Mèxic, a la frontera amb Guatemala, a Chiapas. Els adolescents van marxar fa uns quants dies del Salvador, d'Hondures o de Guatemala per anar cap a Palenque, la seva primera etapa a Mèxic. Arriben a peu o en autobús a aquesta ciutat petita que s'aixeca al llarg de la via del tren. Des d'aquí surt el tren que puja cap al nord, cap als Estats Units. És un tren de mercaderies que els migrants anomenen "la Bèstia". És el mitjà de transport més ràpid i més barat, però també el més perillós. És el que agafen milers d'adolescents. Aquest vespre els anem a veure en un alberg que porten uns voluntaris. És just al costat de la via del tren. Tots aquests venen d'Hondures. El Joao té quinze anys i ha deixat a casa la mare i un germà petit. L'Antony també té quinze anys i les bandes de la seva ciutat el tenen amenaçat de mort.




Més de 130.000 nens han estat detinguts en els últims anys per haver intentat passar la frontera. Quants adolescents més han desaparegut en el camí cap al somni americà?

Podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per François Cardona.





» Veure més