Arxius

Estas veient: març 2017
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 5 d’abril, a les 22.15 i 23.05, al 33

El 5 d’abril es compleixen 25 anys de l’inici del setge de Sarajevo, durant la guerra de Bòsnia. Va ser el més llarg contra una ciutat en la història militar moderna. “60 minuts” i “El documental” dediquen una programació especial, aquesta setmana, al 33. “60 minuts” estrena “Bona nit, Sarajevo”, la història de la veu del periodista bosnià Boban Minic i la de Ràdio Sarajevo, que cada nit allunyava els oients de la barbàrie. I després, “El setge”, guardonat amb el FIPA d’or al millor documental de creació el 2016, reviu aquells quatre anys d’assetjament a partir del testimoni dels supervivents.




“BONA NIT, SARAJEVO”

EMISSIÓ: Dimecres 5 d’abril, a les 22.15, al 33, i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

“La meva única arma era la paraula”
Boban Minic


Del 5 d’abril del 1992 al 29 de febrer del 1996, Sarajevo va estar assetjada durant la guerra de Bòsnia. Després de la declaració d’independència de Bòsnia i Hercegovina respecte de Iugoslàvia, les forces sèrbies es van instal·lar als turons que envoltaven la ciutat. La van atacar amb projectils d’artilleria i franctiradors. Durant 1.425 dies, 630 més que el de Leningrad durant la II Guerra Mundial, els habitants de la ciutat arriscaven la vida per travessar els carrers. Es calcula que hi van morir o desaparèixer 10.000 persones, 1.500 de les quals eren nens, i van resultar ferides unes 56.000. En tres anys, la població de la ciutat va minvar un 64%, entre assassinats i migrats.




Enmig d’aquell horror, una veu s’alçava en la foscor de la nit intentant despertar l’entusiasme i l’esperança en la gent desesperada. Era la del periodista bosnià Slobodan (o Boban) Minic des de Ràdio Sarajevo. Veïnats sencers, amuntegats en soterranis que feien servir com a refugis, es reunien al voltant d’un transistor amb què escoltaven en Minic narrar històries que els allunyaven de les bombes i els franctiradors.

Boban Minic va decidir quedar-se a la ciutat assetjada amb la seva dona embarassada i el seu fill petit. Malgrat les pressions, es va resistir a enfundar un fusell. La seva única arma era la paraula, i la va fer servir allunyant-se del posicionament “estàs amb nosaltres o contra nosaltres”. El preu va ser molt alt.





El codirector Edu Marín va descobrir la història gràcies al seu llibre “Bienvenido a Sarajevo, hermano” (Editorial Icaria, La mirada esférica). En el documental “Bona nit, Sarajevo” (“Good Night Sarajevo”) retrata Boban Minic vint anys després, exiliat a Espanya quan, guiat per una nova missió, torna a Sarajevo. Tant el llibre com el documental recullen el sentiment de les persones que acaben sortint de la guerra. “Aquella por de tornar – declara Boban Minic -. A Sarajevo la vida continua, mentre nosaltres som eterns Ulisses i Principets, i per a això no existeix cap cura”.

Podeu veure el tràiler aquí.

Premis
Millor documental, Cebu International Documentary Film Festival, Filipines
Millor llargmetratge documental, Festival de Cine Ituzaingó, Argentina, 2015
Premi Espiello Choben, Festival Internacional de Documental Etnogràfic de Sobrarbe, Espanya, 2015


Festivals
International TV Festival Bar Montenegro, 2015
Afghanistan Human Rights Film Festival, Afganistan
La Imagen de los Pueblos, Equador
Document, International Human Rights Documentary Film Festival, Regne Unit
Opuzen Film Festival, Croàcia
Chicago Festival of Bosnian-Herzegovinian Film, Estats Units
Panorama of the European Film Festival, Egipte
Al Jazeera International Documentary Film Festival, Qatar
Filme Sozialak, Festival Internacional de Cine Invisible, Espanya, 2015
Mon.doc, Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner, Espanya
Eastern Neighbours Film Festival, Països Baixos
Cinema Vérité, Iran International Documentary Film Festival, Iran
Festival de Cine Pequeño, Espanya
MARFICI, Festival Internacional de Cine Independent de Mar Del Plata, Argentina
Sarajevo Film Festival, Bosnia & Herzegovina, 2015
Pintacanes, Festival de Documentals de la Pintana, Xile, 2014
Tlanchana Fest, Festival de Cine i Art Digital, Mèxic, 2015
Addis International Film Festival, Addis Abeba, Etiòpia, 2015
Cine Otro, Festival de Cine Social i Drets Humans, Xile, 2015
FICIP, Festival Internacional de Cine Polític de Buenos Aires, Argentina, 2015
Ciudad Luna, Festival Internacional de Cine, Colòmbia, 2014
Olot.doc, Mostra Internacional de Documentals, 2015
KO&digital, Festival Internacional de Cinema Solidari, Espanya, 2014
Euro Film Festival, Espanya, 2014


Més informació
Web: http://www.goodnightsarajevo.com/
Twitter: @gnightsarajevo


Direcció i guió Edu Marín i Olivier Algora.







» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimarts 22 de març, a les 22.20, al 33

Milers d’estudiants es van manifestar a Londres el 2010 en contra de la llei que aprovaria l’augment de més del 60% de les matrícules universitàries. Les concentracions van ser durament reprimides, amb centenars de detinguts i desenes de ferits. La lluita pel dret a l’educació i a la manifestació van perdre la batalla davant la força policial i la llei. Aquesta és la història de “Veus encerclades” (“Kettling of the voices”). I després, “Diners sagrats” investiga els escàndols financers de l’Església catòlica i els intents del papa Francesc per posar-hi ordre.


VEUS ENCERCLADES (“KETTLING OF THE VOICES”)

EMISSIÓ: Dimarts 22 de març, a les 22.20, al 33, i 30 dies a internet


Milers d’estudiants es manifesten contra l’augment de les matrícules universitàries a Londres


L’any 2010, a Londres, desenes de milers d’estudiants es van manifestar davant del Parlament per protestar per la imminent aprovació de la llei que permetria l’increment de més del 60% del preu de les matrícules universitàries. Uns quants dels protagonistes directes d’aquelles protestes, estudiants i familiars, denuncien les tàctiques utilitzades per la policia per reprimir els manifestants i el llarg periple judicial en què es van veure immersos activistes estudiantils després d’uns fets que han marcat tota una generació.




Durant les protestes del 2010, la policia va fer servir la tècnica de “kettling”, l’encerclament, a la qual va referència el títol del documental. Consisteix a tancar els manifestants dins d’un espai limitat. Un cop encerclats, no poden sortir lliurement i la policia els molesta, provoca, pega o senzillament deixa passar les hores. El 2012, dos anys després d’aquestes protestes, el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar il·legal aquesta tècnica.

La imatge de centenars d’estudiants detinguts per la policia antidisturbis per protestar el 2010 va xocar el director, Chester Yang. “La injustícia, la violència i l’opressió que vaig presenciar va canviar la meva vida -afirma el director-. La meva idea de democràcia es va fer miques. Per omplir aquest buit, vaig seguir la lluita als tribunals dels estudiants que van ser processats acusats de desordre públic i altres delictes. Alhora, em vaig adonar que el moviment contra l’augment de les taxes de matrícula universitàries i contra l’austeritat va ser oprimit i les seves veus silenciades.”





Chester Yang va filmar durant quatre anys el documental, fins que hi va haver sentència en els casos judicials que seguia. Un era el d’Alfie Meadows, un jove que va resultar ferit greument al cap i va haver de ser operat d’urgència. Uns anys després, va haver d’anar a judici acusat de desordre públic. En canvi, no hi va haver cap acció disciplinària contra el policia que el va ferir de mort.

Aquest és un treball realitzat amb un profund desig del director de donar protagonisme a les veus dels estudiants que havien estat silenciades. No va trobar mai finançament per a la producció del documental, de manera que va ser la seva família la que va fer l’esforç econòmic per dur-lo a terme. El resultat, “Veus encerclades” (“Kettling of the voices”), és el testimoni de la lluita de milers d’estudiants que van defensar el dret d’una educació a l’abast de tothom.



Més informació
Web: http://kettlingofthevoices.com/

Dirigit per Chester Yang.

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 15 de març, a les 22.15, i a les 23.20, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

“Digue’m papa” és una producció australiana que aborda el tema de la violència dins la llar a través del procés d’uns homes que participen durant quatre mesos en un programa per canviar el seu comportament envers les seves parelles i fills.
I després, “De nena a model”, narra la història d'una caçatalents, l'Ashley, que viatja sovint a Sibèria a la recerca de noies molt joves per enviar-les al mercat de models japonès. De la mà d'una d'aquestes nenes, la Nàdia, de tretze anys, descobrirem els aspectes menys glamurosos d'aquest negoci.




“DIGUE’M PAPA”

EMISSIÓ: Dimecres 15 de març, a les 22.15, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Pot canviar, un home violent?


El 2016, es van registrar a Catalunya 12.452 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella i 1.596 per violència domèstica exercida sobre menors. Vuit dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles. El programa “60 minuts” estrena un documental australià que tracta el tema de la violència dins la llar.





“Digueu-me pare” (“Call Me Dad”) és una història sobre homes que han comès o estan en risc de perpetrar la violència familiar. La seguretat i integritat dels seus fills i les seves parelles està en perill. Aquests homes lluiten per mantenir relacions íntimes sense recórrer a l'abús físic, verbal o de cap altra mena. El documental segueix el seu viatge a través d’un programa per al canvi de comportament dirigit a pares responsables de violència familiar, que es fa durant setze setmanes a Melbourne. Durant quatre mesos, aquests homes s’enfronten als seus comportaments en el passat, intenten desenvolupar estratègies per ser més bons pares i parelles i intenten començar a reparar les relacions amb els seus éssers estimats.

El homes que participen en el programa sovint recorren a l’abús verbal o físic en la vida familiar. Per a alguns, els punys són les seves armes. Per a d’altres, les paraules tenen més força i les utilitzen com a part d'un patró d'intimidació, amenaces i abús destinades a aïllar, afeblir i controlar les seves parelles i fills. Ara aquests homes estan buscant un canvi. S'han reunit per parlar, compartir informació i donar-se suport mútuament per a ser millors homes, companys i pares.

La narració se centra en l’evolució de tres participants del curs tant dins com fora del grup. Aconseguiran canviar el seu comportament? Podran viure segures les seves dones i els seus fills?







Més informació
Web: http://callmedadfilm.com/

Dirigit per Sophie Wiesner.

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 8 de març, a les 22.20, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Hadijatou Mani, la primera dona que va gosar denunciar un estat, el Níger, per tolerar la seva condició d’esclava. I va guanyar.


Segons Anti-Slavery International, organització fundada el 1839 que treballa per eliminar totes les formes d’esclavitud al món, es calcula que només al Níger hi ha més de 43.000 esclaus. "Free: Hadijatou contra l'estat" narra la història d’una dona esclava nigerina, Hadijatou Mani, pionera a denunciar el seu estat per esclavitud i portar-lo als tribunals. El documental es va estrenar el 12 de desembre als Boliche Cinemes de Barcelona amb la presència de l’equip i les directores, Lala Gomà i Rosa Cornet. El programa “60 minuts” l’estrena el 8 de març, amb motiu de la programació especial “33 i el Dia Internacional de la Dona”.




Hadijatou Mani va ser venuda als 12 anys a El-Hadj Souleymane Naroua, un terratinent local, per la quantitat equivalent a 320 euros, el preu d’una cabra. Va aconseguir la seva llibertat en un judici el 27 d’octubre del 2008: aquest fet històric marcava un abans i un des¬prés per posar fi a l’esclavitud moderna, aquella que encara persisteix al segle XXI, i que s’ha de donar a conèixer arreu del món. Per primer cop, un Tribunal Superior, la Co¬munitat Econòmica dels Estats Africans Occi¬dentals (ECOWAS), va condemnar el govern del Níger per no haver protegit de l’esclavitud una dona, Hadijatou Mani.

Lala Gomà i Rosa Cornet es van assabentar de la història de Hadijatou Mani el 2008, quan van llegir la notícia que una esclava havia de¬nunciat el seu estat per no haver-la protegit contra l’esclavitud, i havia guanyat. Una demanda inèdita per una sentència pionera. De segui¬da es van posar en marxa per anar a visitar aquella dona i conèixer la seva història de primera mà. Van arribar al cor del Níger el 2009 per enregistrar un documental sobre aquesta he¬roïna. I, com passa sovint, la realitat va tirar per terra el plans de l’equip. Aquella història era molt més potent, tenia molt més recorre¬gut del que s’havien imaginat: incloïa una es¬tada a la presó de Hadijatou mentre estava embarassada, acusada per bigàmia; infinites anades i tornades als tribunals; sentències favorables o condemnatòries depenent de si el tribunal emetia el seu judici atenent a la constitució o a la tradició..., i una batalla cruenta que tot just acabava de començar, la de recuperar els dos fills que vivien dels tres que havia tingut amb el seu “examo”, fruit de les violacions a què l’havia sotmesa. No estava disposada a renunciar-hi. En volia la custòdia. Allà mateix van decidir que volien acompanyar aquella dona en seva lluita fins al final. I la lluita es va allargar fins al 2015, quan Hadijatou es va poder trobar per prime¬ra vegada amb els seus fills.





El documental inclou el testimoni de l’esclavista, El-Hadj Souleymane Naroua, i dels fills, gràcies al rodatge realitzat per un equip nigerí. Un material al qual les directores, dones i blanques, mai haurien tingut accés.

El 2009, Hadijatou Mani va ser guardonada amb el Premi Internacional a la Valentia de les Dones i es va convertir, segons la revista “Time”, en una de les 100 persones més influents aquell any.


Més informació
Web http://www.hadijatou.org/ca/
Facebook Free La Película
Twitter @free_lapelicula

Dirigit per Lala Gomà i Rosa Cornet.