Arxius

Estas veient: gener 2017
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 25 a les 22.15, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Una coproducció d’ARTE France i Ligne de front.


L’Orient Mitjà és el bressol del cristianisme. En un altre temps, els cristians hi eren molt nombrosos, però ara estan desapareixent i sovint són objecte de discriminació fins al punt que el futur dels descendents de les primeres comunitats religioses és més incert que mai. Paradoxalment, quan van néixer, Europa encara era pagana i el segle VII van acomboiar l’arribada de l’Islam, però avui Occident sembla mirar cap a un altre costat.





Són una gran minoria d’11 milions, entre 320 milions de musulmans, que viuen amb el dilema de si encara tenen algun horitzó esperançador a la seva terra d’origen. El documental “La fin des chrétiens d’Orient” explora aquesta situació marginal en cinc països: l’Iraq, Síria, el Líban, Turquia i Egipte, on els afeblits cristians s’han vist obligats a buscar la protecció dels poders fàctics per sobreviure.

Els cristians orientals “sempre han estat atrapats entre Occident, d’una banda, i l’Islam, de l’altre”, diu l’historiador religiós Jean-François Colosimo. A l’Iraq i Síria, fugen de la persecució massiva de l’Estat Islàmic, que també tracta d’esborrar qualsevol empremta de la seva cultura. El pare Najeeb Michael explica com va salvar milers de manuscrits i pintures enviant-los fora en caixes de cartró, durant el seu èxode. Delmats a Turquia pel genocidi de 1915 i per l’emigració, més importants a Egipte malgrat els atacs més recents, la comunitat cristiana no té el reconeixement oficial que reclama a les autoritats d’aquests dos països. Només al Líban preval i té entitat política, tot i que va perdre part dels seus privilegis després que l’Acord de Taif de 1989.




A partir d’entrevistes amb historiadors, politòlegs o líders religiosos, i d’algunes seqüències filmades amb refugiats o en comunitats religioses, es dibuixa un món sofert però també barroc, càlid i divers, distribuït en sis ritus diferents: siríac, bizantí, armeni, caldeu, copte i maronita. El documental repassa alguns episodis exemplars de la història, la divisió desastrosa de l’Orient Mitjà entre la Gran Bretanya i França --l’acord Sykes-Picot, que segueix pesant molt sobre la regió--, o el fracàs del panarabisme en la manera com el clan sirià al-Assad ha instrumentalitzat les religions. Es recorda també que la presència dels cristians i altres minories religioses, com Yezidis, garanteix l’equilibri de la pluralitat cultural en una regió que els jueus van haver d’abandonar. Finalment, el documental posa de rellevància l’esperit de resistència dels cristians de l’Orient Mitjà i els esforços per preservar la seva cultura.

Podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Didier Martiny.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 18 a les 22.15, al 33.


El discurs definitiu de Noam Chomsky sobre la pèrdua de democràcia en el nostre temps



Una producció de PF Pictures.

Vint anys després de “Manufacturing consent” i deu després de “The Corporation”, el científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc Noam Chomsky dissecciona a “Rèquiem per al somni americà” (“Requiem for the american dream”) el desenvolupament més dramàtic del nostre temps: l’extraordinària consolidació de la riquesa i el poder en mans d’uns quants elegits.





Filmat durant cinc anys, Chomsky discerneix en aquesta llarga entrevista documental les polítiques dels Estats Units de l’últim mig segle i posa al descobert els principis que han portat a aquesta concentració sense precedents del capital privat arreu del món i la influència política que afavoreix una aristocràcia financera, marginant a la gran majoria de la societat.

“Rèquiem per al somni americà” és una mirada en perspectiva --profundament personal-- de Chomsky i una reflexió sincera sobre la seva pròpia vida d’activisme polític i de participació democràtica, feta també amb certa recança. Franc, íntim, inoblidable, aquest és el discurs definitiu de Chomsky sobre la pèrdua de democràcia en el nostre temps. Un diagnòstic magistral d’on som i cap a on anem. Una síntesi de les extraordinàries idees i percepcions del que és considerat l’intel·lectual viu més influent.

Dirigit per Peter Hutchison, Kelly Nyks i Jared P. Scott
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts

EMISSIÓ: 11 de gener de 2017.

Premi VPRO IDFA al millor documental 2013


Una producció de Tondowski Films and Friends.

Quan era jove, el musicòleg nord-americà Louis Sarno va sentir una cançó a la ràdio que el va fascinar. Va seguir la pista d’aquells misteriosos sons fins arribar a la selva de l’Àfrica Central, on va trobar-ne la font: els pigmeus Bayaka, una tribu de caçadors i recol·lectors de la República Centreafricana. I s’hi va quedar.




Vint-i-cinc anys més tard, Louis ha enregistrat més de 1.000 hores de sons únics i és un membre plenament acceptat per la societat Bayaka. Una vegada, quan el seu fill Samedi –nascut de la seva unió amb una dona pigmea-- era un nadó, aquest va caure greument malalt i Louis va témer per la seva vida. Amb el fill als braços durant tota una llarga nit espantosa, li va fer una promesa: “Si superes això, un dia et mostraré el món d’on vinc”.

Arribat el moment de complir la seva promesa, Louis i Samedi –de tretze anys—viatgen des de la selva africana fins a una altra selva, de formigó, vidre i asfalt: la ciutat de Nova York. Allà es troben amb la família i amb vells amics d’en Louis, entre els quals hi ha el seu millor amic de la universitat, el cineasta Jim Jarmusch.




Marcades pel contrast entre la selva tropical i la gran urbs, les històries de Louis i Samedi s’entrellacen per formar un relat commovedor d’un home extraordinari i del seu fill. “Cançó de la selva” (“Song from the forest”) és una filmació èpica amb una banda sonora fascinant, en què el director alemany Michael Obert esbossa amb sensibilitat el retrat d’una persona excepcional que veu com el seu món utòpic perd l’equilibri i es descentra entre dues cultures, entre els arbres gegants del bosc i els gratacels.

En podeu veure el tràiler aquí.