Arxius

Estas veient: desembre 2016

12/12/2016: “Sense paraules”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 14 a les 22.15, al 33.

Una producció de Studiobaba.

L'afàsia --paraula d’origen grec que significa “sense parla”-- és un trastorn del llenguatge que fa que els que la pateixen tinguin dificultat per parlar i per entendre el que els diuen. L’origen és un dany cerebral, com ara el que sol provocar un accident vascular cerebral (AVC), popularment anomenat atac de feridura. El documental “Sense paraules” (“Speechless”) mostra la vida de l’Ed, la Tinna i el Lance, tres persones que després de tenir accidents cerebrovasculars mantenen la mateixa capacitat intel·lectual, però tenen dificultats greus per comunicar-se amb els altres.

Seleccionats entre centenars de pacients de Nova York, els tres protagonistes de “Sense paraules” són excel·lents exemples dels canvis que provoca la falta de comunicació en la vida de qualsevol persona. Són, de fet, tres herois quotidians amb històries molt sorprenents.



L’Ed Morgan (42 anys) era entrenador d’atletes fins que tenir un vessament cerebral durant una cursa i va perdre la parla. Incapacitat per fer de pare o de marit, la seva dona va decidir deixar-lo i ara viu amb els seus pares, encara que estranya molt els seus dos fillsde 9 anys. L’Ed ha començat a aprendre fotografia com una manera d’expressar-se i ha presentant algunes exposicions a Nova York.



La Tinna Geula Phillips (43 anys) és una dona jueva de l’Iran, que va sobreviure a un vessament cerebral fa setze anys i a un trasplantament de cor uns anys més tard. Tenia una parella que la va deixar a causa de la pèrdua de la parla, però fa uns anys va conèixer el Jeff a través d’internet i poc després es van casar. Els dos volien formar una família, però la Tinna no podia donar a llum a causa dels seus problemes cardíacs. Aleshores, van decidir passar per un procés de fecundació “in vitro” amb una mare de lloguer i recentment han arribat els bessons. Ara la Tinna ha d’aprendre a ser mare sense la parla.



El Lance Chambers (50 anys) és un home negre de Brooklyn que viu amb la seva esposa Malvina. Estava a càrrec dels recursos humans en una gran empresa i era un membre molt actiu de la seva església baptista, fins que va tenir un vessament cerebral durant unes vacances a l’illa caribenya d’Aruba. Això va suposar un daltabaix econòmic perquè la Malvina no havia treballat mai fora de casa. Ara, ha hagut de convertir-se en el motor de la família i està rumiant la possibilitat de buscar una feina remunerada que els ajudi a sobreviure l’afàsia del Lance.

Podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Guillermo F. Flórez.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 7 a les 22.15, al 33.

Una coproducció de MAGNETO PRESSE i ARTE.

El 2015 el món celebrava el seu valor a la batalla de la ciutat de Kobani, al nord de Síria, a la frontera turca. Un any més tard d’alliberar aquest indret simbòlic del jou jihadista, les dones kurdes de les Unitats de Defensa Femenines (YPJ) continuen la seva lluita contra l’Estat Islàmic (EI) al Kurdistan sirià i a Sinjar (Iraq), valentes, combatives i, kalàixnikov en mà, amb cants partisans als llavis. El seu lema és: “Dones! Vida! Llibertat!”.



Aquest exèrcit de dones, entrenat militarment i políticament i que porta per bandera l’objectiu d’una societat lliure del patriarcat, forma part d’un moviment de resistència creat fa quaranta anys a Turquia entorn de l’activista política Sakine Cansiz. Cofundadora del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Cansiz va ser assassinada juntament amb dues militants kurdes a París el 10 de gener de 2013 i és una icona que ha inspirat diverses generacions de dones.

Són també l’origen de les comunitats i dels camps d’entrenament instal·lats a les muntanyes de Qandil, al nord de l’Iraq, que reuneixen dones kurdes de la regió i també d’arreu d’Europa, unides per un mateix ideal: la construcció de societats democràtiques, multiètniques i multiconfessionals per canviar la història de l’Orient Mitjà.



Després d’haver seguit durant més d’una dècada aquestes heroïnes kurdes, la directora marroquina Mylène Sauloy es va retrobar amb elles a finals de 2015 i treballa per restablir pas a pas la seva herència. Joves reclutes o no tan joves, aquestes dones que lluiten en primera línia contra l’EI, defensen en el mateix moviment --i el mateix somriure-- la igualtat i la paritat. El documental “El Kurdistan, la guerra de les dones” (“Kurdistan, la guerre des filles”) és un emocionant tribut que ens mostra una utopia salvadora, un feminisme vigorós posat de manifest amb una remarcable maduresa política.

El documental ha rebut el premi el Millor Migmetratge en el XIII Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona 2016. La cerimònia de lliurement de premis va tenir lloc el passat 1 de desembre.

Podeu veure el tràiler aquí.