Arxius

Estas veient: octubre 2016
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 2 de novembre a les 22.15, al 33.

Un metall lleuger amb conseqüències greus?


Una producció de Langbein & Partner Media en coproducció amb ORF, ZDF/ARTE i SRF.



Fa un segle, l’alumini era encara un gran desconegut. Avui és pertot arreu, no només en les llaunes de refrescos, sinó també en aliments, cosmètics, llantes d’aliatge dels cotxes, cremes de protecció solar, sistemes de filtració d’aigua potable o en molts medicaments, incloent-hi les vacunes infantils. I tot i que és un material ideal per la fabricació d’avions, ordinadors o bolígrafs, l’acumulació d’alumini al cos pot tenir conseqüències devastadores.

“L’era de l’alumini” (“The age of aluminium”) mostra persones la salut de les quals ha quedat seriosament afectada per l’exposició involuntària a l’alumini, juntament amb els principals científics que exploren els vincles entre aquesta coneguda neurotoxina i la creixent epidèmia de malalties cròniques i de discapacitats, entre d’altres plagues de la civilització moderna. Amb imatges capturades des del Brasil fins a Hongria, el documental segueix també l’impacte a llarg termini de la mineria de l’alumini en el medi ambient i en les persones involucrades en la seva producció.



Per a aquells que busquen respostes al per què del creixement del càncer de mama, l’Alzheimer, la demència, l’autisme, l’autoimmunitat, les al·lèrgies alimentàries o la fatiga crònica, entre d’altres, “L’era de l’alumini” és un documental que s’ha de veure. Una mirada acurada i un fascinant ‘thriller’ real d’un controvertit metall lleuger que s’ha anat introduint de manera silenciosa en totes les facetes de la nostra vida.

Podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Bert Ehgartner.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 26 a les 22.15, al 33.

Una producció de Point du Jour International.



La immigració ha tingut un paper important en la història dels Estats Units, però els llatins no s’estan convertint en nord-americans de la mateixa manera que ho van fer els immigrants que els precediren. La població llatina del país és avui de 55 milions de persones, dels quals 11 milions no tenen papers i d’aquests últims, 5 milions són nens o joves. El 2035 els llatins representaran el 35% de la seva població i en els últims 50 anys Califòrnia ha passat del 7% al 97% d’alumnes llatins a les escoles. Són la New Latinoamérica. Com afectarà això el futur polític, social, econòmic i cultural del país?



El 6 de novembre del 2012, el col·lectiu llatí va votar aclaparadorament per Barack Obama (75%) i va fer possible el seu segon mandat. Aquell dia, els llatins van demostrar, com a grup demogràfic organitzat, que, efectivament, poden triar el pròxim mandatari nord-americà. I republicans i demòcrates són coneixedors de fins a quin punt han de menester aquest electorat. Però, fins a on ha canviat la influència llatina la identitat i l’estructura econòmica del país?



El documental “Quan els Estats Units seran llatins” (“Quand l’Amérique sera latine”), dirigit per una llatina de pare mexicà, s’endinsa en una comunitat que serà, sens dubte, determinant en l’elecció del pròxim president o presidenta en les pròximes eleccions del 8 de novembre.

Dirigit per Roxanne Frias.

14/10/2016: “Tetes noves”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 19 d'octubre a les 22.15, al 33.

Quines opcions té una persona portadora d’un gen de càncer de mama hereditari?


Una producció de Viking Film.



La directora Sacha Polak és portadora del gen hereditari BRCA-1, responsable d’un augment significatiu del risc de desenvolupar càncer de mama i càncer d’ovari. La seva mare va morir de càncer de mama als 29 anys, abans del seu primer aniversari. Durant anys, Sacha ha sabut que és portadora del gen, però no sap quina decisió ha de prendre: s’ha d’operar els pits com a mesura preventiva per reduir al mínim el risc de desenvolupar càncer de mama? Però, i si es treu els pits, que li comportarà perdre la seva feminitat, per no res?



Sacha decideix convertir aquesta recerca personal en una pel·lícula. El resultat és “Tetes noves” (“New boobs”), un documental en què tracta d’esbrinar quines són les seves opcions. Què li poden oferir uns pits artificials o implants i quines són les experiències de les dones joves que en tenen? Què signifiquen per elles realment els seus pits? I com impacta aquest recerca en la mateixa Sacha i en la seva parella i la seva família?

07/10/2016: “Una causa Nobel”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 12 d'octubre a les 22.10, al 33.

Guanyador del premi Prix Europa 2015


Una producció de Nordic World AS.



El 2010, el Comitè del Premi Nobel va decidir atorgar el Nobel de la Pau al dissident xinès Liu Xiabao. Això va comportar un refredament total de les relacions de Noruega amb la Xina. Les autoritats xineses consideren Xiabao un criminal i en els cinc anys posteriors no hi va haver cap contacte polític entre els dos països. El Comitè del Nobel assegura que és un organisme independent del govern noruec, però els seus cinc membres són expolítics noruecs, està presidit pel primer ministre i el Parlament és qui decideix qui n’és membre.

Amb molta discreció, les autoritats noruegues han maniobrat per fer la pau amb la Xina, però la primavera del 2014 el comitè deixava caure una nova bomba: convidava el Dalai Lama, enemic de l’estat xinès, a celebrar el premi de la Pau que havia rebut el 1994. El govern noruec es va negar a rebre’l.



"Una causa Nobel” (“A Nobel cause”) segueix, de manera enginyosa, les intrigues polítiques entre bastidors a Noruega a partir de la visita del líder tibetà, convidat per un dels organismes més prestigiosos del món. I es pregunta si el govern s’arrisca a un empitjorament de les relacions amb la Xina, fins a quin punt està disposat a arribar per estovar les relacions amb la superpotència asiàtica i quin efecte tenen les decisions del comitè en la política exterior del país.

Dirigit per Inger Sunde.