Arxius

Estas veient: setembre 2016
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 5 d'octubre a les 22.15, al 33.

Una producció de Filmproduktion en coproducció amb WDR i la col·laboració d’ARTE i SRF.



José Alberto “Pepe” Mujica Cordano, agricultor i polític uruguaià, va ser el 40è president de la República entre el 2010 i el 2015, en guanyar les eleccions presidencials del 2009. Pepe Mujica s’ha fet famós per ser el “president més pobre del món”. El guerriller i exconreador de flors està considerat avui com un dels polítics més carismàtics d’Amèrica Llatina. Gaudeix de gran credibilitat entre la població gràcies al seu estil de vida humil i a les seves maneres poc convencionals pel que fa al protocol de la política. Les seves visions polítiques, entre les quals hi ha la regulació del mercat de la marihuana, han generat interès internacional.



Des de la primavera del 2010, l’Uruguai va estar dirigit per un president amb esperit jove que es va rebel·lar amb les paraules i amb els gestos contra el poder del mateix estat que dirigia. Pepe Mujica va ser membre fundador del grup de guerrilla urbana “Tupamaros”, que va lluitar contra l’estat durant la repressiva dècada de 1970. Durant la dictadura va passar molts anys a la presó, on també va ser torturat.



Al llarg de molts anys, els realitzadors van visitar Pepe Mujica –81 anys-- per enregistrar la seva atzarosa existència amb la seva càmera. Nombroses reunions i converses privades a la seva granja, on encara treballa amb la seva companya Lucía Topolansky, el documental “Pepe Mujica. Lliçons” (“Pepe Mujica. Lektionen eines Erdklumpens”) ens ofereix una visió perspicaç de les seves inusuals visions i creences.

Dirigit per Heidi Specogna.


FESTIVALS I PREMIS:
• IDFA Amsterdam 2014, Holanda
• Solothurn IFF 2015, Suïssa
• Göteborg IFF 2015, Suècia
• Berlinale 2015, Alemanya
• Thessaloniki IDF 2015, Grècia
• One World HRFF Bucharest 2015, Romania
• Montevideo IFF 2015, Uruguai
• Beldocs IDF 2015, Sèrbia
• DocAviv IDF Tel Aviv 2015, Israel
• Docs Against Gravity IFF Warsaw 2015, Polònia
• Innsbruck IFF 2015, Àustria
• Underhill FF Podgorica 2015, Montenegro (Premi del Públic)
• Sheffield IDF 2015, Regne Unit
• Swiss FF São Paulo 2015, Brasil
• DocsDF Mexico 2015, Mèxic
• CineDoc IDF Tbilisi 2015, Geòrgia
• Weltfilmtage Thusis 2015, Suïssa
• Festival dei Popoli Florence 2015, Itàlia
• Cinéma Verité IDF Tehran 2015, Iran

Podeu veure el tràiler de “Pepe Mujica. Lektionen eines Erdklumpens” aquí
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 28 de setembre a les 22.15, al 33.

Propaganda o antipropaganda: mitjans de guerra d’Estat Islàmic


Una producció de Scorpion TV.



Els mitjans de comunicació –en tant que constructors de creences públiques- juguen un paper important tant a l’hora d’informar la societat sobre el que succeeix a tot el món com a l’hora de donar forma a la seva manera de pensar i al seu sistema de creences. Així, els grans mitjans de comunicació han estat utilitzats per diferents sistemes al llarg de la història per influir en les actituds i els comportaments de les persones.

Els exercicis de propaganda nazi i comunista, entre d’altres, simbolitzen aquest paper dels mitjans de comunicació. Després de la irrupció i l’ascens d’Estat Islàmic (EI) com un grup terrorista a l’Orient Mitjà, les seves accions han tingut un gran ressò en els mitjans convencionals. En conseqüència, l’ús que fa aquest grup terrorista de la comunicació s’ha convertit en un important focus de preocupació i d’anàlisi, en particular després de la difusió de vídeos i imatges de decapitacions i matances massives.



“Espases al guió” (“Blades on the storyline”) és un documental exclusiu que convida a la reflexió i que analitza en profunditat la guerra de mitjans que EI dedica exclusivament a un calculat i fred objectiu: introduir-se en la ment, en les llars i en els cercles polítics de tot el món. Experts en la realització de documentals i en l’anàlisi dels mitjans de comunicació expliquen l’estratègia comunicativa d’EI i com aquesta “takfiri” –maquinària de propaganda- pot ser comparada amb els seus homòlegs nazis o comunistes.

Com a conclusió final, el documental mostra com, tot i que es tracta d’una indústria relativament petita i complexa, els mitjans de comunicació continuen permetent dia a dia que aquest grup de bàrbars aconsegueixi difondre el seu missatge. Podem parlar, per tant, d’una reeixida màquina de propaganda.

Dirigit per Hanif Shahparrad.