Arxius

Estas veient: abril 2016
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 4 de maig a les 23.15, al 33.

Una producció de GA&A Productions en coproducció amb ZDF/ARTE.



Durant dècades, una institució per a la qual la santedat de la vida ho és tot ha estat estretament lligada a una organització que té com a activitat diària la mort. I a l’altar d’aquesta nefasta aliança, la sang dels innocents. Fins al juny del 2014, quan el papa Francesc excomunicava tots els mafiosos per primera vegada en la història de l’Església. Indignat, en gran mesura per l’assassinat d’un nen de 3 anys, el pontífex podria haver actuat de manera precipitada, mossegant més del que realment pot mastegar. El papa més popular en molts anys es troba en un moment decisiu i l’èxit de la seva croada contra la màfia revelarà si realment el canvi és factible.

“La creu i la pistola” (“The cross & the gun”) mostra com en són de boiroses les línies vermelles que l’Església catòlica ha posat a la màfia, que seran molt difícils de respectar; revela com de profundament religiosos són els mafiosos i com la màfia utilitza la religió per promoure la seva agenda. Alhora, el documental posa de manifest que l’Església i la màfia han constituït sovint un matrimoni de conveniència la fortuna del qual depèn encara avui, en moltes parts d’Itàlia, més de la col·laboració i el compromís que de la confrontació. Amb l’ànima de l’Església catòlica en joc, aquesta investigació es pregunta si es pot afirmar amb rotunditat que Francesc ha guanyat la guerra contra el crim organitzat.



Aquell juny del 2014, Francesc va visitar Calàbria, regió empobrida i llar de la màfia italiana més potent i alhora més desconeguda, la ‘Ndrangheta. Hi va anar per conèixer la família de Cocò Campolongo, un nen de tres anys que va morir quan es va interposar en el camí dels assassins del seu avi. La reacció vehement de Francesc va sorprendre tothom, inclosos els seus mateixos col·laboradors: “La ‘Ndrangheta és l’adoració del mal i el menyspreu pel bé comú. Els mafiosos no estan en comunió amb Déu. Són excomunicats!”

Només una setmana més tard, a la localitat calabresa d’Oppido, una processó amb una estàtua de la Mare de Déu es va aturar davant la casa d’un cap local de la ‘Ndrangheta que acabava de sortir de la presó. Indignada, la policia va abandonar l’escena. El clergat no ho va fer, tot i que l’Església i la màfia són ara oficialment enemics.

Dirigit per Jesús Garcés Lambert.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 27 a les 23.15, al 33.

Una producció de Markay Media dirigida per Cynthia Hill.



“Violència privada” (“Private violence”) explora un fet simple, però profundament inquietant: el lloc més perillós per a una dona als Estats Units (EUA) és casa seva. Cada dia almenys quatre dones són assassinades per les seves parelles –i, sovint, exparelles- maltractadores. La resposta automàtica és una pregunta: “Per què elles no deixen la relació?”.

El documental trenca la brutalitat d’aquesta lògica. A través dels ulls de dues supervivents, Deanna Walters -una mare que cerca justícia davant dels delictes comesos pel seu exmarit contra ella-, i Kit Gruelle, -una advocada que vol justícia per a totes les dones- ens aproximem a la complicada i complexa realitat de la violència en la parella. Són dues experiències que desafien suposicions molt arrelades i enganyoses i posen la lupa sobre un món que és encara invisible en gran part; un món que hem amagat darrere de portes tancades amb el silenci, les lleis i la manca de comprensió.



El treball ens endinsa en la vida de diverses dones i en el seu intent de deixar els seus abusadors, enfrontades amb unes institucions que s’equivoquen de forma sistemàtica, sovint culpabilitzant les víctimes de la violència de la qual volen fugir. La mateixa societat que encoratja les dones a buscar l’amor veritable no té pietat quan aquest amor es torna perillós. A mesura que la Deanna passa de víctima a supervivent, “Violència privada” comença a plantejar preguntes poderoses, que contenen el potencial per canviar la nostra societat: “Per què ells abusen?”, “Per què ens rebutgen?” i “Com comencem a construir un futur sense violència domèstica?”.

PREMIS I FESTIVALS
• Premi Katheleen Bryan Edwards dels Drets Humans al Millor Documental al Full Frame Festival 2014
• Selecció oficial Sundance Film Festival 2014
• Selecció oficial HotDocs 2014
• Selecció oficial True/False Film Festival 2014
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 20 a les 23.15, al 33.

Un producció de PBS Internacional.



Amb la nova generació de robots voladors -des de diminuts sensors que prenen decisions pel seu compte fins a avions gegants no tripulats- podrem veure drons tan grossos com un avió jumbo o tan petits com ocells, desenvolupant accions extretes directament de la ciència-ficció. Els drons estan canviant la nostra relació amb la guerra, la vigilància i, fins i tot, entre uns i altres de manera sorprenent i terrorífica. Però quanta gent coneix realment els drons i les seves capacitats? Molts dels requisits necessaris per obtenir aquests aparells i les seves possibilitats –matar, entre elles- s’ha mantingut en secret. “La rebel·lió dels drons” (“Rise of the drones”) descobreix les tecnologies d’avantguarda que enceten un nou capítol de la història de l’aviació.

La tecnologia permet a l’usuari de l’avió no tripulat descobrir pràcticament qualsevol persona i en qualsevol lloc, independentment de les fronteres nacionals, cosa que planteja un seguit de preguntes al voltant de la regulació internacional. En l’últim any, els Estats Units (EUA) han dut a terme centenars d’atacs aeris en quatre països. Només els que s’han fet a l’Afganistan formen part d’una guerra autoritzada públicament, mentre que els atacs practicats al Pakistan, Somàlia i el Iemen són operacions encobertes. El govern dels EUA afirma que els avions no tripulats han delmat els principals líders d’Al-Qaeda amb baixes civils limitades, però els analistes lluiten per verificar-ne tots els detalls.



Els drons suposen un nou element en la guerra tàctica, però aquest canvi no és limita només a una revolució americana. Hi ha 55 països més que actualment els construeixen, els compren o els usen en la robòtica militar aèria i no s’utilitzen només per a la caça de l’enemic. A algunes persones els ha començat a preocupar el fet que en pocs anys els EUA puguin tenir 30.000 avions creuant-se en el cel acumulant informació.

“La rebel·lió dels drons” proposa una reflexió sobre aquesta qüestió i posa llum sobre la cultura secreta dels drons i la seva evolució en els camps de l’enginyeria, la robòtica, l’aviació i l’aeronàutica i fa una extrapolació sobre què podria significar si totes aquestes capacitats acaben sent d’ús generalitzat dins de les fronteres nord-americanes, per part dels governs o d’organitzacions privades i ciutadanes.

Dirigit per Peter Yost.

01/04/2016: “Viva Cuba Libre”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 6 a les 23.15, al 33.

El rap és la guerra


Una producció de Journeyman dirigida per Jesse Acevedo.



Un duo de rap cubà viu una situació complicada des del moment en què va utilitzar la seva música per protestar amb contundència contra l’estat. Apareixen del no-res i desapareixen amb la mateixa rapidesa. Les seves lletres de protesta s’han posat de moda a una velocitat de vertigen, connectant amb els cubans descontents amb el seu govern. Ho han aconseguit sense mitjans de difusió i els seus joves fans s’enfronten a la persecució de la policia. “Viva Cuba Libre” és un documental arriscat amb una potent banda sonora, una mirada decidida sobre la realitat cubana actual.

“La nostra música es distribueix sola”, diu orgullós Aldo (àlies El Aldeano), la meitat de Los Aldeanos. Ell i Bian (àlies El B) enregistren manualment els seus CD a casa i els distribueixen de forma gratuïta. Un cop entren en circulació, se’n fan centenars de còpies que es venen al carrer. Aldo és conscient dels beneficis que no té: “Algú fa els diners, però no jo”. Però ell aprofita el mercat negre conscient que la seva música està arribant al seu públic objectiu.



“Fent autoestop, agafant autobusos d’aquí cap allà, el que calgui... Beure un parell de copes de rom barat i tothom hi acudeix, no importa la distància”. Generalment són les petites ciutats allunyades de l’Havana els únics llocs on Los Aldeanos obtenen permís per actuar, però així i tot els seus concerts concentren multituds i generen situacions de gran agitació. De vegades són cancel·lats a mitja actuació, amb els carrers plens de gent de gom a gom i amb la policia intervenint amb mà dura amb els seus seguidors.
“En totes les cançons expressen la nostra realitat i la nostra veritat. És per això que els meus fills els escolten”, diu Adis Nidia Cruz. Una nit, els seus dos fills estaven asseguts al porxo de casa amb uns amics, escoltant Los Aldeanos, cantant, ballant i agitant una bandera cubana i a les 23.00 es van presentar cinc cotxes de policia, els van atacar amb gas pebre, els van colpejar i els van detenir. Van ser empresonats.

“La nostra música és directa i dura, perquè aquesta és la nostra realitat i així és el govern, també: directe i dur. Quan imposen la llei, directa i dura, no demanen permís”. Enregistrat amb gran risc per a l’equip de rodatge, “Viva Cuba Lliure” és una declaració política, un acte de rebel·lió, que ens mostra la vida a la Cuba d’avui tal i com la descriuen les cançons contundents de Los Aldeanos.

PREMIS I FESTIVALS

• Guanyador del One World Prague 2013.
• Guanyador de l’IDFA Amsterdam 2013.
• Guanyador del Krakow Film Festival 2013.
• Guanyador del Human Rights Guadalupe 2013.
• Menció Especial a Des Libertes Brixelles 2013.
• Selecció Oficial al Miami Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Vancouver Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Istanbul Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Stockholm Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al One World EU Parliament (Brussel·les) 2013.
• Selecció Oficial al Newport Beach Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Films That Matter 2013