Arxius

Estas veient: febrer 2016
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 24 de febrer a les 23.15, al 33.

Una producció de Fathom Film Group, en col·laboració amb TVO.



Dragon és un contrabandista que es guanya la vida ajudant desertors nord-coreans a passar la frontera. Però el seu últim viatge clandestí, amb les desertores Sook-ja i Yong-hee, fa un gir inesperat, i queden encallats a la Xina. Aquí comença “Desertors. Escapar de Corea del Nord”) “The defector. Escape from North Korea”, un viatge perillós, que reflecteix la realitat de desenes de milers de nord-coreans que es troben actualment en la clandestinitat a la Xina, i dels traficants de persones que arrisquen la seva llibertat i la seva vida.

Activista dels drets humans: així és com es veu Dragon a ell mateix, tot i que reconeix que molta gent se’l mira malament pel fet de cobrar diners als desertors que paguen per aconseguir la llibertat. La seva feina és il·legal, i les seves veritables motivacions són qüestionables, però molts desertors acudeixen a ell per fugir de la Xina i d’un món d’incertesa. Ell mateix és un desertor que havia integrat una unitat entrenada sota la presidència de Kim Jong-il. Aquella experiència l’ha ajudat a rescatar centenars de desertors nord-coreans.



Les desertores Sook-ja i Yoo-hee acaben a la Xina per vies molt diferents. Yong-hee va ser víctima del tràfic de dones i la van vendre com a esposa a un granger xinès. La seva història ens parla del destí d’una gran quantitat de dones de Corea del Nord que són venudes a la Xina, on hi ha un mercat de dones nord-coreanes a causa de la disparitat de gènere provocada per la política xinesa d’un sol fill. Per la seva banda, Sook-ja va fugir de Corea del Nord després de ser condemnada a un camp de presoners. Aleshores, va decidir fugir creuant a peu el riu Tumen, limítrof amb la Xina, i va anar a parar a una granja, on va estar-s’hi amagada durant setmanes.

Elles són només dos exemples de les moltes persones que esperen per sortir de la Xina amb un contrabandista o un guia. Com a nord-coreanes, a la Xina no hi tenen cap estatus, i s’arrisquen a ser capturades i deportades un altre cop a Corea del Nord, on els esperaria un càstig molt dur. Les seves vides pengen d’un fil, i d’un home a qui les maneres de gàngster, els tatuatges i els quatre telèfons mòbils donen un aspecte intimidatori, però depenen d’ell i de les seves decisions, en una incerta i arriscada expedició de 5.000 quilòmetres a través de l’Àsia.

Dirigit per Ann Shin.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 17 a les 23.15, al 33.

Una producció de Mira Film en coproducció amb Schweizer Radio i SRG SSR.



Letals, altament radioactius, els residus de dècades d’ús d’energia nuclear perduraran durant segles. La localització d’un dipòsit definitiu per a aquests residus és un dels grans desafiaments que afronta el planeta, i els experts estan buscant llocs segurs i geològicament estables a tot el món.

La Xina busca intensament un lloc segur al desert. Suïssa està a punt de trobar una comunitat disposada a acceptar un cementiri nuclear. Activistes alemanys combaten la construcció d’una instal·lació d’emmagatzematge provisional a Gorleben. Al Regne Unit, els municipis dels voltants de la planta de processament de Sellafield no accepten un repositori definitiu. A Suècia, una comunitat local està disposada a assumir aquest risc, i a l’estat de Nou Mèxic un alcalde hi veu oportunitat d’ingressos per al seu municipi.



Durant trenta-cinc anys, el físic nuclear suís Charles McCombie ha treballat per a diverses organitzacions internacionals de tot el món en la recerca d’un dipòsit per als residus nuclears. “Viatge al lloc més segur del món” (“Journey to the safest place on earth”) examina les limitacions i les contradiccions d’aquesta recerca global. Defensors i opositors de l’energia nuclear s’enfronten a aquesta possibilitat i s’enfronten per les solucions més adequades. Dues actituds dogmàtiques que acaben esdevenint inestables.

Dirigit per Edgar Hagen.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 10 a les 23.15, al 33.

Presó de Takhar. 40 dones. 34 nens. Quatre cel·les. No hi ha burques.


Una producció de Nimafilm.

null

La presó de Takhar, a l’Afganistan, és un dels llocs amb l’accés més restringit del planeta. Hi viuen quaranta dones amuntegades en només quatre cel·les i totalment aïllades del món exterior. “Entre reixes, sense burca” (“No burqas behind bars”) és el testimoni d’una història de coratge i dignitat per fer front a unes condicions de vida totalment obscenes, una història profundament convincent rodada a l’interior de la presó.

Normalment, les dones no tenen ni rostre ni veu a l’Afganistan. Són de les dones més oprimides del món, sense capacitat per parlar de la seva situació. Aquest documental vol ajudar a capgirar aquesta situació. La majoria de les quaranta dones empresonades a Takhar hi són per “delictes morals” i algunes per haver assassinat els seus violadors o marits abusadors. Una fa dotze anys que hi és per haver visitat la seva mare sense el permís del seu marit; una altra per haver aixoplugat una nena sense llar que després es va saber que s’havia escapat d’un matrimoni concertat amb un home 40 anys més gran que ella.



I així fins a quaranta dones que viuen confinades en una presó dins d’una presó, quatre cel·les incrustades en una presó de cinc-cents homes. Un espai minúscul que comparteixen dia i nit amb trenta-quatre nens i on algunes hi són des de fa deu, vint o més anys. Un món de murs molt alts en què el cel té la mida d’un segell. Irònicament, però, aquestes dones tenen més llibertat aquí que si fossin a casa seva. A la presó de Takhar no hi ha burques. No calen. No han d’ocultar els seus rostres a ningú perquè no hi ha ningú que les castigui per mostrar el rostre. Aquí el burca és irrellevant. I reblant el clau de la ironia, també tenen veu.

Les dones de la presó de Takhar expliquen històries increïbles, històries punyents, històries de coratge i resistència. Històries que ajuden els espectadors a comprendre la tragèdia de la vida d’algunes de les dones més vulnerables i oprimides del planeta.

Dirigit per Nima Sarvestani.