Arxius

Estas veient: desembre 2015
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 30 a les 23.20, al 33.

Podrà convertir-se en la dona més poderosa del món?


Una producció de KRO-NCRV.



Hillary Clinton és candidata –la primera dona en la història- al càrrec més influent de la política internacional: la presidència dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Nascuda el 1947, Hillary Rodham Clinton, advocada de fama, es va fer famosa el 1993 com a primera dama -esposa de Bill Clinton-, i després com a senadora de l’estat de Nova York i com a ministra de Relacions Exteriors (2009-2013) amb l’administració de Barack Obama. Coneguda amb els sobrenoms d’“au fènix” i “falcó”, Hillary Clinton és una dona d’una gran capacitat i molt respectada per la seva tenacitat i força.



“Hillary Clinton, darrere de la cuirassa” (“Hillary Clinton, behind the armour”) és un documental incisiu en què cinc observadors i amics de la família Clinton revelen aspectes del caràcter que hi ha darrere de l’armadura pública i oficial i descobreixen una persona captiva de la seva pròpia imatge. També recorre alguns dels principals esdeveniments que ha protagonitzat en l’últim decenni, com les eleccions presidencials que va perdre davant d’Obama, l’atac a l’ambaixada dels EUA a Bengasi l’11 de setembre del 2012, l’assassinat d’Ossama bin Laden o els viatges com a secretària d’Estat a Líbia, entre d’altres.

Dirigit per Peter Tetteroo.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 23 a les 23.20, al 33.

Millor documental a l’IDFA 2010 i al Festival de Sundance 2011


Una producció d’Scarabeefilms amb la col·laboració de HUMAN Broadcasting.



Durant dotze anys, el cineasta neerlandès Leonard Retel Helmrich ha seguit la família indonèsia Sjamsuddin, que viu en un dels barris més pobres de Jakarta. Fruit d’aquesta experiència va dirigir dos documentals –“The eye of the day” i “The shape of the moon”- que formen part d’una celebrada i multiguardonada trilogia que ha tancat amb “Un lloc entre les estrelles” (“Position among the stars”). L’accés a la intimitat de la família ofereix als espectadors un microcosmos que posa de manifest aspectes molt rellevants de la vida a la Indonèsia d’avui: la corrupció, el conflicte entre religions, l’addicció als jocs d’atzar, la bretxa generacional i la creixent diferència entre rics i pobres.

Indonèsia és el quart país més poblat del món i que compta amb la població musulmana més nombrosa. L’àvia Rumidjah, cristiana confessa, havia deixat el bullici de Jakarta per anar a viure amb la seva amiga Tumisa al camp. El seu fill Bakti, convertit a l’Islam, es fa càrrec de la néta Tari, cosa que li resulta complicada. Això fa que porti la seva mare de nou a la ciutat.



Tota la família veu en la brillant Tari l’única oportunitat de millorar la seva situació i d’abandonar els barris pobres de Jakarta. La feina de Bakti com a cap de districte no li reporta gaires diners i es dedica a ensinistrar peixos lluitadors per fer apostes. I mentre tota la família fa tot el possible per reunir els diners suficients per pagar-li la matrícula de la universitat, ella prefereix gastar el seu temps i els diners descobrint la vida nocturna de Jakarta. Els seus amics de l’escola secundària la posen en contacte amb els nous rics d’Indonèsia, molt allunyats de la seva vida en els suburbis de la ciutat.

Dirigit per Leonard Retel Helmrich.

11/12/2015: “El que llancem”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 16 a les 23.20, al 33.

Selecció oficial al Festival de Canes del 2012




Pacífic nord. Un vaixell s’enfronta a la gran taca d’escombraries del Pacífic i als efectes dels residus plàstics en la vida marina. En aquest viatge, veiem com les dioxines de clor i altres contaminants artificials s’adhereixen a aquests fragments plàstics i són ingerits pels peixos, que n’absorbeixen totes les toxines. La cadena continua amb la ingesta d’aquests peixos quan entren en la cadena alimentària dels humans i s’acumulen en els nostres cossos, juntament amb altres productes químics tòxics. Alhora, l’acceleració de l’escalfament global fon els casquets polars i allibera els vells verins emmagatzemats durant dècades en el gel. “Trashed” posa també en evidència com algunes de les solucions preses poden ser tan aterridores i tòxiques com la mateixa contaminació del mar.

La directora Candida Brady, especialitzada en la problemàtica dels residus i del medi ambient, ha passat més de dos anys investigant i filmant aquest documental. “Com a asmàtica de tota la vida, sempre m’han interessat els efectes de la contaminació, però va ser la visita a un metge ambientalista el que em va obrir els ulls sobre els efectes directes que té el medi ambient en la nostra salut. I em va salvar la vida”.



L’actor Jeremy Irons fa de guia activista a “El que llancem” (“Trashed”), exposant solucions a aquests problemes ambientals urgents: “Hem fet aquesta pel·lícula perquè hi ha moltes persones que senten que tractar el problema dels residus i la sostenibilitat és una necessitat urgent”. “Calen també solucions urgents més imaginatives i més productives sobre un tema incòmode i compartir aquest compromís incòmode amb tantes comunitats com sigui possible arreu del món. I és aquí on les pel·lícules poden tenir un paper molt important, educant la societat i fent que els temes difícils arribin a com més audiència millor”, diu Irons, tot recordant altres pel·lícules, com “Una veritat incòmode” (“Inconvenient Truth”), d’Al Gore.

El documental ens mostra també algunes solucions que ja s’han posat en marxa, des de persones que han canviat la seva manera de viure fins a experiències de processos de producció sense residus, passant per l’aprovació de lleis antiresidus, que no són solucions definitives però que són essencials per un canvi real a l’hora d’afrontar aquesta problemàtica.

Dirigit per Candida Brady.

04/12/2015: “Dolç verí”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 9 de desembre a les 23.20, al 33.

El diumenge 13 de desembre tindrà lloc la Marató de TV3, que aquest any està dedicada a la diabetis i a l'obesitat. El programa "60 minuts" emet, amb motiu d'aquest fet, "Dolç verí", un treball d'investigació que mostra com la indústria alimentària ha ensucrat la ciència, ha endolcit l’oferta d’aliments i ha seduït el planeta, tot en una mateixa cullerada. El documental és una producció de Cutting Factory en col·laboració amb TVO, Canal D, ZDF-Arte, Canada Media Fund, Ontario Media Development Corporation i TELUS Fund.



Com va aconseguir la indústria internacional del sucre segrestar la ciència per fer desaparèixer la pregunta “el sucre és verí?”. Durant quaranta anys, les grans sucreres han desviat qualsevol amenaça al seu imperi multimilionari, alhora que augmentaven el subministrament d’aliments. A mesura que la taxa d’obesitat es multiplica i el metges tracten la primera generació de nens que pateixen de fetge gras, la indústria es veu assetjada. Van enganyar el món una vegada. Podran tornar a fer-ho?

La indústria està ressuscitant les velles tàctiques comercials i ha perfeccionat el missatge. Aquesta vegada, però, la qüestió del sucre no desapareixerà. Els crítics s’han tornat més intel·ligents, més audaços i més enfurismats. El pediatre endocrinòleg Robert Lustig pensa que la indústria ens ha “ben fotut”. És evangèlic i culpa el diable de tenir la sala d’espera plena de nens obesos amb fetges grassos. La seva munió de cinc milions de seguidors “on-line” creix cada dia i forma part del grup d’experts que qüestionen durament la indústria del sucre. El Japó, però, no ha esperat un veredicte. Per primera vegada en la història, les seves prediccions diuen que els nenes japonesos tindran vides més curtes que els seus pares. Per combatre una crisi sanitària que pot enfonsar la seva economia, el govern japonès ha aprovat una llei radical que il·legalitza estar gras.



El documental “Dolç verí” (“Sugar coated”) és una acusació molt punyent d’una indústria obsedida a fer el que calgui per mantenir-se amb vida. Els publicistes endolceixen de nou les seves plomes verinoses. Però aquesta vegada han comès un error. Quan la Great Western Sugar Company de Colorado (Estats Units) va tancar les portes, a algú se li va oblidar escombrar el terra. 1.500 pàgines de documents interns han posat al descobert una estratègia de cooptació d’investigacions, d’infiltracions governamentals i de desacreditació de les veus crítiques. Cristin Kearns, dentista de Denver, sabia que havia ensopegat amb alguna cosa molt gran: el llibre secret de la indústria del sucre. El seu mentor, Stan Glantz, professor de San Francisco famós per fer caure les grans tabaqueres, adverteix que s’hi embrutarà.

Mentre la indústria i la ciència es barallen, estem asseguts damunt d’una bomba de rellotgeria dietètica?

Dirigit per Michèle Hozer.