Arxius

Estas veient: maig 2015
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 3 de juny a les 23.15, al 33.

Què passa realment a Europa en nom de la troica?




La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) han prestat més de 400.000 milions d’euros a Grècia, Irlanda, Portugal i Xipre per mantenir la seva solvència. Els prestadors atorguen un enorme poder a les tres institucions de l’anomenada troica: FMI, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea. Sense cap tipus de responsabilitat pública, la troica obliga els estats en crisi a posar en pràctica polítiques que destrueixen el seu teixit social.

“The trial of the troika” va a Atenes, Lisboa, Dublín, Nicòsia, Brussel·les, Washington, Nova York i Londres per esbrinar qui s’ha beneficiat amb les mesures d’austeritat. Amb aquesta finalitat, interroga ministres, economistes, banquers, metges i també les víctimes d’aquestes polítiques, els parats i els malalts.



Entre les moltes persones que hi apareixen, hi ha Paul Krugman, guanyador del Premi Nobel d’Economia; Paulo Batista, director de l’FMI, i Iannis Varufakis, ministre de Finances grec. Les revelacions d’aquest documental són sovint devastadores i impactants i, en l’actual context de les negociacions que duen a terme el govern grec d’Alexis Tsipras i els seus socis europeus, resulten d’una gran rellevància política i econòmica.

Què passa realment a Europa en nom de la troica? Aquest és un treball de visionat obligat per a qualsevol persona que vulgui entendre la situació a Grècia i esbrinar per què la política d’austeritat imposada per Alemanya ha fallat.

Dirigit per Harald Schumann.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: 27 de maig a les 23.15, al 33.

Cada 15 minuts un elefant és assassinat.


“Especulant amb l’extinció” (“Gambling on extinction”) és un poderós documental que ens porta des dels camps de la mort a Kènia i Sud-àfrica fins als centres d’intercanvi del Vietnam i la Xina de la mà d’investigadors encoberts, guardaboscos, excaçadors furtius, conservacionistes i compradors. El seu director, Jakob Kneser, mostra els mecanismes letals del comerç mundial i la seva connexió terrorista i explica qui són els clients, què genera la demanda i què es pot fer per aturar la massacre, en un moment en què sembla que l’extinció ja no és només un subproducte de la caça furtiva, sinó que és el propòsit mateix.



Aquesta és una història sobre la cobdícia i una batalla sense treva per un recurs limitat: elefants salvatges i rinoceronts. Ens situem en el costat fosc de la globalització: ivori i banya de rinoceront s’han convertit en productes lucratius. Un negoci que genera 20 bilions de dòlars anuals, el més lucratiu després de les drogues i les armes, en mans de poderosos sindicats internacionals, ben connectats i fortament armats.

Els números són xocants: 30.000 elefants morts cada any, això és un elefant assassinat cada 15 minuts. En l’última dècada, l’Àfrica Central ha perdut el 65% de la seva població d’elefants, i ha deixat l’espècie a un pas de l’extinció. Fa un segle hi havia 10 milions d’elefants a tot Àfrica. L’any 1989 el nombre ja s’havia reduït a 600.000. Avui queden prop de 450.000 elefants en estat salvatge. Si la caça furtiva continua a aquest ritme, els elefants podrien haver desaparegut en menys de quinze anys. Un escenari similar és el que presenta la població de rinoceronts de Sud-àfrica. Fins al 2007, menys de 50 rinoceronts eren saquejats cada any. L’any passat, en van ser més de 1.000. Ens enfrontem, doncs, a la major extinció en massa des de l’era dels dinosaures.



Així que la població baixa, els preus pugen, en un pervers mercat futur en extinció. La caça furtiva és un delicte internacional i caldrà una resposta internacional concertada per aturar-la. Alan Thornton, president de l’Agència de Recerca Ambiental, diu: “El món té dues opcions: podem tenir elefants o podem tenir comerç d’ivori. No podem tenir totes dues coses”.

Dirigit per Jakob Kneser.



Tràiler d'"Especulant amb l'extinció" ("Gambling on extinction")
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 20 a les 23.00, al 33.

¿És possible convertir deserts en terres agrícoles fèrtils i restaurar el planeta, el medi ambient i l’economia en un moment en què s’està perdent biodiversitat a gran escala?


L’erosió provoca fortes inundacions i l’esgotament del sòl malmet els cultius agrícoles. Amb tot, hi ha gent que combat apassionadament aquesta destrucció ecològica i fa que la terra torni a ser fèrtil. Una resurrecció de la qual no només es beneficia la natura, sinó també la societat i l’economia.



Fa un parell d’anys, el documental “Enverdim el món” (“Regreening the desert”) va demostrar que l’ecologització dels deserts és possible. Aleshores, van seguir el càmera i ecologista nord-americà d’origen xinès John D. Liu, que havia quedat fascinat amb la restauració dels paisatges de l’altiplà de Loess, a la Xina, mentre filmava la miraculosa transformació d’una inhòspita zona de muntanya seca de la mida dels Països Baixos en un oasi verd i exuberant.

L’ecologització de la zona no només va permetre la restauració ecològica, sinó que també va donar un impuls important a l’economia a la regió. Des d’aleshores, Liu ha viatjat arreu del món per fomentar que la gent d’altres països segueixin aquest exemple. L’ecologista holandès Willem Ferwerda s’hi va sentir atret i va decidir col·laborar amb ell. D’aquesta associació en va sorgir la fundació Commonland, amb una missió clara: la restauració dels ecosistemes a escala global. El seu objectiu és demostrar com la correcta gestió de paisatges no només produeix guanys ecològics, sinó també econòmics, així com ocupació i esperança per a les persones que hi viuen.



Egipte és una altra prova molt evident que això pot funcionar. El 1977 el Dr. Ibrahim Abouleish va crear Sekem, un experiment per reverdir el desert proper al Caire. Avui, Sekem és el proveïdor més important de productes ecològics, no només a Egipte sinó més enllà de les seves fronteres. Al desert, el Dr. Abouleish no només ha construït un negoci pròsper, sinó també una comunitat amb les escoles i amb les seves pròpies instal·lacions mèdiques i culturals, la qual cosa palesa que l’ecologització i la innovació social van de la mà.

Un altre fet que demostra que es pot recuperar la vida fins i tot en zones completament obstruïdes pels sediments causats per l’erosió és l’extraordinària història de Jadav “Molai” Payeng, a l'Índia. Quan tenia 17 anys, va treballar en un projecte de reforestació a la província d’Assam. Un cop el projecte es va acabar, els altres treballadors van marxar, però ell va decidir seguir el seu propi projecte de reforestació. Avui, “el seu” bosc Molai té 300 hectàrees i alberga elefants, tigres de bengala, cérvols, rinoceronts i nombrosos ocells. Payeng és conegut a l’Índia com “l’home del bosc” perquè ha estat capaç de crear la seva pròpia selva.

Grans extensions d’Espanya també s’estan assecant i despoblant a causa del mals usos de les ajudes a l’agricultura, de l’aigua i del sòl i de l’erosió a gran escala. Un exemple el trobem a la petita població d’Ayoó de Vidriales (Zamora, Castellà i Lleó), on l’envelliment dels seus habitants els ha empès a buscar l’assentament de persones joves com l’agrònom Pedro Alonso Fernández, que ha començat a restaurar un tros de terra per demostrar que un pla sorrenc i unes terres erosionades són, de fet, el nou Or Verd.

Dirigit per Rob van Hattum i Gijs Meijer Swantee.



Tràiler de "Regreening the planet" ("Enverdim el planeta")



A continuació (23.50), el 33 emetrà "Retorn a Homs". Rodat entre l’agost del 2011 i l’agost del 2013, aquest documental és un retrat molt íntim d'un grup de joves revolucionaris a la ciutat d'Homs, a l'oest de Síria. Somien que el seu país un dia serà lliure de l’opressió del president Bashar al-Assad i busquen la lluita per la justícia a través de manifestacions pacífiques. Però a mesura que la repressió de l'exèrcit es torna més brutal i la seva ciutat es transforma en una ciutat fantasma, els joves es converteixen en insurgents armats.

Entre d'altres premis, ha rebut el Gran Premi del Jurat “Cinema del món” SUNDANCE 2014 i el Premi DocsBarcelona 2014 i va ser el film d’obertura IDFA 2014.

El programa "Sense ficció" el va estrenar el 8 de juliol de 2014.




Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 13 a les 23.30, al 33.

Aquesta és la història de la brutal violació en grup i posterior assassinat de l’estudiant de medicina de 23 anys Jyoti Singh, a Delhi.


Un coproducció d’Assassin Films i Tathagat Films.




Des de l’edat més primerenca, Jyoti Singh volia ser metge. Però el seu pare, un carregador a l’aeroport, no tenia cap esperança que es poguessin permetre la seva educació. Ella el va convèncer per dedicar els pocs diners que havia aconseguit estalviar pel seu matrimoni per finançar el seu ingrés a l’escola de medicina, alhora que treballava fent torns de nit en un centre de trucades, dormint tres hores a la nit al llarg de quatre anys.

El 16 de desembre del 2012 Jyoti va anar amb un amic a veure la “La vida de Pi”. Després de la pel·lícula, van agafar un autobús per tornar a casa. A l’autobús hi havia sis homes, que van agredir el seu amic fins a deixar-lo inconscient i la van violar tots durant gairebé una hora mentre l’autobús feia voltes i voltes per diferents carreteres. Després de violar-la, li van introduir una barra de metall a la vagina i al recte fins a esbudellar-la.

Contra tot pronòstic, Jyoti va sobreviure durant dues setmanes i després de set operacions quirúrgiques va morir. La seva odissea va provocar protestes i disturbis als carrers de diverses ciutats de l’Índia fins a promoure canvis en la llei i els primers indicis d’un canvi de mentalitat en la societat hindú.



“La filla de l’Índia” (“India’s daugther”) examina els valors i les maneres de pensar dels violadors, a qui la directora va poder entrevistar en una exclusiva sense precedents després de la seva condemna i abans de ser executats a la forca. Es tracta, en definitiva, d’un apassionat al·legat pel canvi d’una societat patriarcal i amb una visió institucionalitzada de les dones com a ciutadans de segona classe, i fins i tot indesitjables, que comporta aquests crims atroços.




Tràiler de "La filla de l'Índia"


Dirigit per Leslee Udwin.