Arxius

Estas veient: febrer 2014
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Qui són realment les dones activistes “Femen”? Conegudes per usar el seu cos com a «arma» de comunicació, aquestes noies ucraïneses són avui la nova cara del feminisme. Han arribat a ser internacionalment conegudes per l'organització de protestes en topless contra el turisme sexual, institucions religioses o el sexisme.

EMISSIÓ: dimecres 5 de març.



Aquest documental explica la seva història i la seva lluita, des d’Ucraïna fins a Bielorússia, passant per la resta d'Europa i després a Egipte i Tunísia. El seu missatge i els seus mètodes són impactants per a la majoria, però el reportatge dóna llum sobre les seves veritables intencions, la ideologia que hi ha al darrere i el procés de reclutament de les que s’anomenen «dones guerreres».


TRÀILER


El seu moviment ha despertat dones des de l'Orient Mitjà i avui compta amb molts seguidors. Són joves (menors de 25 anys) i no estan disposades a renunciar a la seva lluita contra l'opressió de la dona, fins i tot si això significa la presó, l'exili, o posar en perill les seves vides.

Un reportatge dirigit per Caroline Fourest i Nadia El Fani.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Era un fet sense precedents en la història mundial. Enlloc, i mai en cap estat anomenat “democràtic”, s’havien silenciat la ràdio i televisió pública d’una manera com aquesta, que es va qualificar d’"autocràtica" i "antidemocràtica". En menys de cinc hores, la tarda de l'11 de juny del 2013, el primer ministre grec, Andonis Samaràs, decideix apagar els interruptors de l’ERT, la cadena pública de Grècia, després de 75 anys d'emissió contínua. Les dues freqüències de ràdio i televisió es van quedar en silenci, de manera que les pantalles van passar a negre i l’emissora d’FM va començar a brunzir.
El tancament de l’ERT va ser un acte polític inaudit, que va commocionar els ciutadans grecs i els va portar records de l'època fosca de la dictadura. També va causar un escàndol internacional ferotge a tot el món. Per què la ràdio i televisió pública havien de morir?

EMISSIÓ: dimecres 26 de febrer.



La decisió sense precedents per part del govern de tancar ERT – l’ens públic grec de radiodifusió- va ser un cop dur per a ciutadans i treballadors dels seus mitjans de comunicació. L’autor del documental, Iorgos Avgeropoulos, com els seus col•legues, periodistes i tècnics, es van concentrar immediatament al centre d’emissió de l’ERT. Des del principi, cada dia van anar gravant tot el que passava i el que veien. El documental es va editar ràpidament per tenir el record indeleble d’aquells llargues hores i dies.


TRÀILER


Escrit i dirigit per Iorgos Avgeropoulos
Productors: Iorgos Avgeropoulos i Anastasia Skoubri
Imatge : Iannis Avgeropoulos i Anna Prokou
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Rússia ha canviat de manera radical en els últims 20 anys, i Moscou s’ha convertit en el centre d’aquesta transformació espectacular. Però, durant molt de temps, el Kremlin, just al centre de la capital, ha mantingut el seu estatus de centre del poder rus, un palau presidencial del segle XIX, darrere un mur que inclou sis catedrals, edificis de la guàrdia presidencial, així com altres palaus dels segles XVI i XVII. Dins el Kremlin s’hi amaguen molts secrets, moltes imatges i racons que no s’havien vist mai en públic i que ens descobreix aquest 60 minuts. Per primera vegada s’obren les portes del palau del Kremlin, on hi viuen des de cuiners a caçadors, servents o soldats, tots ells encantats de treballar a la seu del poder de Rússia.

EMISSIÓ: dimecres 12 de febrer.



Tot i la transformació de Rússia des de la caiguda de l’URSS, el Kremlin s’ha mantingut inalterable; una ciutadella impenetrable on el temps sembla haver-s’hi detingut. En rus, “kremlin” vol dir “fortalesa”, com, de fet, se l’ha vist sempre: la seu del poder. El tsar Nicolau hi va ser coronat el 1896, en una cerimònia filmada pels germans Lumière, que es va convertir així en la primera notícia enregistrada de la història.



Als anys 30, Stalin va aïllar-se a la fortalesa. El Kremlin, alhora, també es va apartar de la resta del món. El canvi va ser el 1957, quatre anys després de la mort de Stalin, quan Nikita Khrusxov el va obrir altre cop. Durant tot aquest temps, el Kremlin ha estat un lloc inaccessible i ple de secrets. Excepte pels que fan que funcioni cada dia. Totes aquestes persones tenen un element en comú: estan orgulloses de servir el Kremlin, guardià de la història d’un país immens.

Un documental de Maxime Mardoukhaev.