Arxius

Estas veient: novembre 2013

28/11/2013: "Wikirebels"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 4 de desembre.

La televisió sueca SVT va treballar durant mesos seguint la història de Wikileaks, organització que es va fer mundialment famosa en un temps rècord després de fer la divulgació d’informació classificada més gran de la Història, i el seu fundador, Julian Assange – heroi per alguns i acusat d’espionatge i de violació per altres. El resultat és un extraordinari documental titulat Wikirebels que el programa “60 minuts” oferirà aquesta setmana, quan es compleix gairebé un any i mig de la reclusió d’Assange a l’ambaixada de l’Equador.



“Wikirebels” conté seqüències i materials inèdits d'un gran valor que van des de la tortura a la guerra de l’Iraq fins als negocis tèrbols dels bancs islandesos. Ens dóna una visió des de dins de la peripècia de la gent que hi ha darrere de Wikileaks: qui són, com treballen, on allotgen el seu material, com és la seva vida quotidiana -nòmada i misteriosa-. Però va molt més enllà de tot això. Amb el fil conductor cronològic del naixement i l'expansió de Wikileaks, que va paral•lela a la vida de Julian Assange, el documental descobreix les interioritats d’aquest fenomen i fa una profunda reflexió sobre la transparència en els afers públics, el dret a saber dels ciutadans, la llibertat d'expressió i els límits que tot això ha de tenir en aquest món complex i insegur.



Julian Assange alerta, en una de les declaracions que fa en aquest reportatge – dels primers que va entrevistar Assange en profunditat - que “darrere de cada publicació hi ha un segon missatge i aquest és: si tens un comportament immoral, injust, seràs descobert”. Ens trobem enmig d’una revolució i la tecnologia es converteix en un element clau per aconseguir la informació i amplificar-la, però, també, per la coordinació de tot un moviment sense cap base nacional amb l’única pretensió de canviar el món utilitzant la informació com a arma.


TRÀILER


Un reportatge de Bosse Lindquist i Jesper Huor. Produït per Ingemar Persson i SVT.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Aquest “60 minuts” busca les raons que han fet que creixessin d’una manera dramàtica els assassinats col•lectius a Guatemala. Algú anuncia la sospita d’un delinqüent, se l’assenyala i, al cap de poca estona, la gent embogeix, el persegueix i, en molts casos, el mata. Aquests fets s’han incrementat des que es van firmar els acords de pau a Guatemala, que posaven fi a una guerra de més de trenta anys. La corrupció en la justícia i els models que els militars van imposar en els anys de guerra sembla que són dues de les causes principals que fan que es hi hagi els linxaments. Però, per què avui continua passant? Què fa que una població, de majoria indígena, defensora d’una justícia reparadora i no punitiva, actuï d’aquesta manera?

EMISSIÓ: dimecres 27 de novembre.



Va acabar la guerra i es va firmar la pau a Guatemala. Des d’aleshores ha augmentat un fenomen dramàtic en tot el país: els linxaments. Una multitud embogida persegueix un presumpte delinqüent, el deté i el mata.“Linxament, el crim col•lectiu” fa un recorregut, poble a poble, per saber com era la vida en les zones indígenes de Guatemala abans de la guerra, com es va viure el conflicte armat i quines atrocitats –entre d’altres, els linxaments- va cometre l’exèrcit a la població.


TRÀILER


» Veure més

14/11/2013: "30 anys de foscor"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
· Seleccionat el 2012 als festivals de Màlaga, Sant Sebastià, IDFA, Tolosa i Docs DF, entre d’altres.

· “30 anys de foscor” és una veritable joia, que fusiona entrevistes, anàlisi i animacions excel•lents en un “tot” fascinant que funciona com un ‘thriller’ intel•ligent”.
Revista “Variety”.


EMISSIÓ: dimecres 20 de novembre.



“60 minuts” presenta un reportatge peculiar. Un treball de precisió, un encaix que trama entrevistes, tesi i animacions. Nominat a Millor Documental en l’edició dels premis Goya del 2012, explica la història de Manuel Cortés, “el talp de Mijas”. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola i es van tancar les fronteres, centenars de persones es van veure obligades a amagar-se per escapar de la repressió franquista. Van viure durant dècades amagades sota tarimes o en forats darrere de les parets de les seves cases, amb la por contínua de poder ser descobertes en qualsevol moment.

Un dels “talps” més coneguts va ser Manuel Cortés , antic alcalde de Mijas, a Màlaga. Amb l'ajuda de la seva esposa, Juliana, Cortés va passar 30 anys amagat en un petit forat, entre dues parets de casa seva. Durant el primer any de captivitat, Cortés ni tan sols va poder dir a la seva filla, llavors una nena, que era viu. Va passar mesos veient-la jugar, sense poder ni tan sols tocar-la.


TRÀILER


Però això no és només una història sobre la Guerra Civil Espanyola, un exercici de memòria històrica. És un relat sobre la supervivència i la humanitat; sobre les conseqüències de la guerra i la dictadura. Amb belles seqüències animades, el documental narra el drama de la història del Manuel i de la Juliana , mentre que les imatges d’arxiu i algunes entrevistes emmarquen el context històric.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 13 de novembre.

Un treball emès al "30 minuts" ara fa un any


Suha Arafat, la viuda del líder palestí Yasser Arafat, acaba de denunciar l’“assassinat polític” del seu marit després que un grup d’investigadors suïssos hagin trobat mostres de poloni al seu cadàver. Ara, “60 minuts” ofereix el treball de la cadena de televisió Al-Jazeera que, fa més d’un any, feia pública una investigació d'impacte mundial: llavors ja alertaven que el líder palestí podria haver estat assassinat amb material radioactiu. A partir d’aquest treball televisiu, alguns fiscals francesos van demanar l’agost del 2012 una investigació pròpia per aclarir les sospites s’assassinat, a petició de la mateix viuda. Així, s’ha arribat a les conclusions de la seva mort.



Va ser una escena que va capturar l'atenció del món durant diverses setmanes: el malalt Yasser Arafat, primer assetjat pels tancs israelians al seu complex de Ramallah, després, traslladat a París, on va passar els seus últims dies sotmès a una bateria de proves mèdiques en un hospital militar francès. Vuit anys després de la seva mort, i fins ara, havia estat un misteri què va matar, exactament, el líder palestí. En les proves realitzades a París, no es van trobar rastres visibles de verí convencional al cos d'Arafat. Abundaven els rumors sobre quines podrien haver estat les causes de la mort: càncer, cirrosi, fins i tot VIH.

"60 Minuts" mostra ara la investigació de nou mesos feta per la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera. Una investigació que posava de manifest que cap d'aquests rumors era cert: Arafat es trobava en bon estat de salut fins que, de sobte, va emmalaltir, el 12 d'octubre del 2004.

» Veure més