Arxius

Estas veient: desembre 2012

21/12/2012: "Guerres santes"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ dimecres 9 de gener

null

Aquest documental, que s’ha rodat al llarg de tres anys, s’endinsa en la guerra contra al terrorisme i en el cor de dos fonamentalistes: Aaron Taylor, un missioner cristià que vol anar on hi ha el perill, i Khalid Kelly, un irlandès convertit a l’islamisme radical. Tots dos lluiten amb cos i ànima perquè el seu déu s’imposi en els últims dies de la història de la humanitat. L’autor del documental és conscient que les creences religioses no són les que provoquen conflictes violents, i per això estudia els factors polítics, econòmics i psicològics que afavoreixen aquest xoc mundial.



Al final, una intervenció de l’autor permet un mínim diàleg entre els dos bàndols i demostra que el nostre món ple de canvis pot transformar fins i tot els creients més radicals.

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Emissió, 2 de gener de 2013

El món de l’alta costura és com un club privat. Les seves membres són molt riques i molt discretes i la roba que porten és la més cara del món. En un viatge que la fa anar de París a Los Angeles passant per Nova York, la periodista Margy Kinmonth busca les milionàries clientes dels dissenyadors més famosos del món per introduir-se en aquest sector anacrònic i poc conegut de la indústria de la moda. Quines són les regles no escrites que regeixen aquest club privat? I per què tot es fa tan d’amagat?

null

Aquest documental ens introdueix en un món ocult a través dels principals protagonistes de l’alta costura, un món que no viu la crisi, i que pot semblar anacrònic, però que continua formant part de les persones més riques del planeta, encantades d’estrenar peces de roba úniques a preus desorbitats.. La periodista Margy Kinmonth ens ensenya, des de París a Los Angeles, els dissenyadors i els clients, i la manera de treballar i de gastar, de la indústria de la moda. També ens permet reflexionar sobre el fet que als Estats Units, una part dels clients s’han anat fent grans i les estratègies per fer que clients joves comencin a formar part d’aquests clubs exclusius i això permeti la supervivència d’una indústria dedicada a un món exclusiu.



» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Emissió, dimecres 19 de desembre del 2012

Aquest documental analitza l’èxit de la xarxa social del Facebook, convertida en tot un fenomen a nivell mundial, i la trajectòria vital del seu jove creador, Mark Zuckerberg. El treball, fet per la periodista de la BBC Emily Maitlis, examina com ha arribat a més de 900 milions d’usuaris i com s’està plantejant augmentar el seu negoci amb els nous inversors que esperen ampliar el negoci.


null

Amb una exclusiu accés a l’entorn de Mark Zuckerberg, que surt entrevistat en el programa, i als seus principals col•laboradors, s’explica la història de l’èxit de Facebook, i com ha anat l’evolució de la xarxa social i la seva conquesta del mercat publicitari i del fet de convertir-se es una de les principals eines actuals d’intercanvi de informació personal i de relació social. L’èxit de Facebook es inqüestionable, però s’ha arribat a un moment en què pot començar la seva decadència, per l’arribada de nous competidors.



L’entrevista amb Mark Zuckerberg exposa la seva manera de concebre un món connectat i com això es el gran canvi propiciat per les noves tecnologies, que estan transformant de forma total, tant la manera de relacionar-se, com amb qui es produeix la relació, que ara no té límits físics ni geogràfics. Mark ens ensenya la seva casa de Califòrnia i ens presenta alguns dels col•laboradors que han vist créixer amb ell l’empresa.

» Veure més

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Estrena dimecres 12 de desembre
El perquè de la pobresa / Why poverty?

Els beneficis de les empreses han de tenir un límit?

Rüschlikon és un poblet suís els residents del qual són molt rics i paguen molt pocs impostos. Però, tot i això, la seva hisenda municipal recapta tant que l’Ajuntament no sap en què gastar-se els diners. I deu aquesta situació de privilegi, sobretot, a Ivan Glasenberg, el president de Glencore, una empresa que explota mines de coure a Zàmbia, però tributa molt poc en aquest país africà. Zàmbia té les terceres reserves de coure més grans del món, però el 60% dels seus habitants viuen amb menys d’un dòlar al dia, i el 80% no tenen feina. Basant-se en documents oficials que fins ara no s’havien estudiat en detall, aquest reportatge descriu l’estratègia fiscal amb què les multinacionals operen a l’Àfrica.



Rüschlikon és un poblet suís molt tranquil on el preu de les cases puja sense parar, l’atur és pràcticament inexistent i els problemes socials, molt escassos. La divisa del municipi és la discreció. Tal com diu Bernard Elsener, el seu alcalde: “Si ets molt ric, sisplau, dissimula”. La bona estrella de Rüschlikon es va consolidar definitivament no fa gaire, amb l’arribada d’Ivan Glasenberg, el president del gegant empresarial Glencore, que l’any 2011 va obtenir 9.600 milions de dòlars de beneficis amb el simple fet de sortir a la borsa. De fet, quan Glasenberg va tributar per primera vegada a Rüschlikon, l’alcalde va quedar tan impressionat per l’allau de diners, que va decidir abaixar els impostos municipals.

Els zambians no tenen tanta sort com els veïns d’aquest poble suís. Els propietaris de les mines de coure del país són estrangers i no són gaire generosos amb la població local. Zàmbia té les terceres reserves d’aquest mineral més grans del món, però el 60% dels seus habitants viuen amb menys d’un dòlar al dia, i el 80% no tenen feina. El vicepresident Guy Scott, que va arribar al càrrec l’any 2011 gràcies a la promesa electoral de posar fi al sistema amb què les multinacionals treballen actualment al seu país, comenta: “El continent africà perd cada any més diners a causa dels impostos que les empreses estrangeres deixen de pagar dels que hi arriben en forma d’ajudes dels països on aquestes empreses tenen les seus”.



Però les condicions del rescat per part del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional que Zàmbia va acceptar l’any 2000, quan els preus del coure van tocar fons, dificulten molt un hipotètic canvi de la situació. L’any 2000, el país estava a punt de fer fallida, i es va haver de vendre els jaciments de coure. “Més que ministra del meu país, em sentia captaire”, recorda Edith Nawakiwi. Uns anys després, el preu del coure havia augmentat un 350%, però era massa tard perquè Zàmbia es beneficiés de la pujada.


» Veure més