Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"FÀRMACS FALSIFICATS LETALS"

EMISSIÓ: dimecres 18 d'octubre, a les 23.00, al 33 i 30 dies a Internet (geolocalitzat a Espanya)

Els fàrmacs falsificats maten més de mig milió de persones anualment. Falsificar medicaments s'ha convertit en un negoci il·legal global i increïblement lucratiu.




Els fàrmacs falsificats maten més de mig milió de persones anualment. Falsificar medicaments s'ha convertit en un negoci il·legal global i increïblement lucratiu. Els fàrmacs falsificats són una amenaça creixent per a la salut pública. La lluita contra aquesta amenaça no és fàcil perquè hi ha implicades moltes capes de la societat i la burocràcia.

Cecilia Fant, una agent d'intel·ligència i cap de la Operació Pangea de la Interpol, té una missió. Ha renunciat a la vida de família i treballa contra rellotge amb col·legues de diferents països del món per propiciar un canvi.

Aquest documental investiga què passa quan la societat comprèn que s'enfronta a una amenaça tan gran que no sap com derrotar-la. Però, encara que la situació sigui crítica, hi ha unes persones dins del sistema que han emprès aquesta tasca sisífica que va molt més enllà del deure.



Dirigit per Morten Krøgholt






.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA CÀRREGA DE LA PAU"

EMISSIÓ: dimecres 11 d’octubre, a les 23.00, al 33 i 30 dies a Internet (geolocalitzat a Espanya)


La història de la primera dona a Guatemala elegida fiscal general i la seva batalla contra la impunitat i pel processament per genocidi d’antics dirigents del país.







Guatemala viu en un estat de violència permanent. Només el 2% dels casos d’assassinat s’han resolt. La immensa majoria de crims de la dictadura militar dels anys 80 encara els envolta la impunitat total. La societat ha perdut l’esperança i la fe en la justícia. És en aquest context que Claudia Paz y Paz, nomenada fiscal general del país el 2010, mira de canviar l’espiral de corrupció, violència i impunitat.

L’antic dictador Ríos Montt ha estat condemnat per genocidi. És el cas que Claudia ha pogut exposar per mostrar a tot el país que les coses poden canviar. Però pot ser capaç de deixar un llegat a partir del qual el país pugui construir un futur en pau?

“La càrrega de la pau”, a partir d’un accés privilegiat a la figura de la fiscal general, a la seva carrera professional i compromís ètic, ens mostra el perfil actual de Guatemala. La seva obstinació, però, té un elevat preu: les nombroses amenaces que rep i una dotzena de guardaespatlles que li recorden diàriament els perills que l’assetgen.


Director: Joey Boink


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CAMPS ENVERINATS"

EMISSIÓ: Dimecres 4 d’octubre, a les 23.00, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)


Aquest documental aborda la controvèrsia sobre l'ús dels herbicides basats en el glifosat i els efectes que poden tenir sobre la salut dels animals destinats al consum i, per tant, de retruc, sobre la salut de les persones.




El glifosat és un dels herbicides més utilitzats arreu del món. Hi ha experts en salut pública que el consideren inofensiu, mentre que d'altres consideren que és una greu amenaça per a les persones i els animals.

L'OMS considera carcinògena aquesta substància química, fabricada pels laboratoris Monsanto, Syngenta i BASF, i demana que se'n prohibeixi l'ús agrícola.

El documental examina les investigacions proporcionades per agricultors, veterinaris i científics independents a Alemanya, Dinamarca i els Estats Units.

Més informació
http://www.newdocs.de/poisoned-fields-glyphosate-an-underrated-risk/

Dirigit per Volker Barth.





.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 12 de juliol, a les 22.35 i les 23.25, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

"LA REVOLUCIÓ DE L'ALTRUISME"

Una coproducció d’ARTE France i Via Découvertes

Durant moltes generacions hem cregut que l’home es mou per un cruel interès propi. En paraules de Richard Dawkins –que va escriure el best-seller “El gen egoista”- “naixem egoistes”. Però durant la dècada passada, aquesta idea ha estat cada cop més refutada. Noves investigacions en el camp de la ciència política, la psicologia, la sociologia i l’economia experimental estan forçant a repensar les accions humanes i la seva motivació.





Hi ha poderoses raons biològiques per creure que els grups de cooperació poden lluitar contra l’egoisme. Els nens petits mostren un comportament altruista quan amb només un any són capaços de conformar i comprometre’s amb un objectiu comú amb els adults. Hi ha incomptables exemples de comportaments desinteressats a la natura. Lleones que alleten cadells d’altres lleones, ocells que arrisquen la vida per avisar la bandada que s’aproxima un falcó o ratolins que passen gana abans que ho facin uns altres ratolins ferits.

En molts casos hi ha un imperatiu biològic per cooperar, especialment entre els individus que estan estretament relacionats i quan la supervivència del grup és més important que la de l’individu. La cooperació, juntament amb la mutació i la selecció, podria ser el tercer component de la història de l’evolució de Darwin.




Però si l’altruisme és intrínsec a l’home i podem beneficiar-nos d’actuar d’una manera desinteressada, llavors hauria de ser possible una societat estructurada al voltant de l’altruisme. L’escriptor de best-sellers Matthieu Ricard és el pioner d’un nou moviment que propugna la cooperació per afrontar els reptes globals. Els seus treballs s’ensenyen a l’Escola de Negocis de Harvard i ha influenciat molta gent, com el màxim directiu de Mars o l’economista Jeffrey Sachs.

“La veu de l’altruisme” analitza les raons científiques que hi ha darrere de la crida a una societat més solidària i cooperativa, l’aposta d’un grup d’investigadors, entre els quals hi ha primatòlegs, economistes, neurocientífics, psicòlegs... i un monjo budista.


Dirigit per Sylvie Gilman i Thierry de Lestrade.


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 5 de juliol, a les 22.35 i 23.25, al 33 i 30 dies a internet

La història d’un petit poble de pescadors fa un gir radical quan s’hi construeix una estació de tren internacional i es converteix en un punt neuràlgic de transbordament de passatgers i de mercaderies entre França i Espanya durant gairebé 80 anys. Aquest és l’eix argumental de “Cervera, vila frontera”, que anirà seguit de la reemissió de “Tetes noves”, de Sacha Polak. La directora sap des de fa anys que és portadora del gen hereditari BRCA1 i que té moltes possibilitats de desenvolupar el càncer que va matar la seva mare als vint-i-nou anys, però li costa fer el pas d'extirpar-se els pits preventivament: té por de sotmetre's a un procés llarg i difícil per no res, encara que el seu entorn l'anima a fer-ho. La Sacha decideix plasmar en un documental quines són les seves opcions.



“CERVERA, VILA FRONTERA”

EMISSIÓ: Dimecres 3 de maig, a les 22.35, al 33 i 30 dies a internet

La construcció d’una estació de tren internacional, determinant en el caràcter i la història de Cervera


Una coproducció de France Télévisions i Les Productions de la Main Verte




Cervera de la Marenda, poblet rossellonès de pescadors situat al cor d'una petita cala mediterrània a la frontera espanyola, es va convertir en una "ciutat fàbrica" sota l'impuls del desenvolupament industrial i comercial del final del segle XIX. L'arribada del tren i la construcció d'una estació internacional va trasbalsar la vida d'aquest enclavament, amb la diferència d'amplada de les vies espanyoles. Això va suposar un transbordament de passatgers i de mercaderies durant gairebé 80 anys. Aquesta situació serà l'origen d'importants vagues, com les del 1906 - segons algunes fonts, les primeres a França impulsades i protagonitzades per dones -, i de la riquesa de Cervera de la Marenda fins a l'obertura de les fronteres als anys 90 i la intensificació del transport per carretera.
Situat entre els Pirineus i el Mediterrani, la història d’aquest poble tan particular representa el curs social i econòmic del continent europeu al llarg del segle XX.





Dirigit per Michel Chinaski.



.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 28 de juny, a les 22.35 i 23.26, al 33 i 30 dies a internet

“La revolució turística” mostra la transformació radical de les illes d’Eivissa i Formentera, que fa 60 anys vivien amb una economia de subsistència i, ara, són una destinació turística de primer ordre. I després, “Grans tabaqueres, consumidors petits”. La investigació d’aquest documental dirigit per Paul Moreira amb la col·laboració de Pedro Brito da Fonseca mostra la cara més fosca de la indústria del tabac: com reclutar nous clients, sobretot nens, tot i que tracta de mantenir-ho amagat.




“LA REVOLUCIÓ TURÍSTICA”

EMISSIÓ: dimecres 28 de juny, a les 22.35, al 33 i 30 dies a internet

Com han canviat Eivissa i Formentera durant els últims anys?


Una producció de Pauxa Films


L’arribada del turisme a les illes Pitiüses ha suposat una transformació radical, ja que ha passat, en poc més de mig segle, d’una economia de subsistència gairebé ancorada a l’edat mitjana a ser una societat moderna i rica, dedicada al turisme i als serveis. Unes illes convertides, ben aviat, en destinació turística de primer ordre i reconegudes mundialment.





“La revolució turística” recorre els últims anys d’aquestes illes i mostra els grans canvis en la seva societat i territori, partint de com eren Eivissa i Formentera en els anys cinquanta del segle XX, i avançant dècada rere dècada fins a l’actualitat. Des de l’arribada dels primers viatgers i de la seva trobada amb un territori verge i una societat molt tradicional, bàsicament rural, que els sorprèn i els captiva, fins als nostres dies, amb una anàlisi dels aspectes econòmics, socials, culturals, arquitectònics, antropològics, mediambientals i paisatgístics de la zona.

El documental compta amb l’actriu eivissenca Tita Planells com a conductora i amb el testimoni d’un ampli ventall d’entrevistats, entre els quals hi ha Javier Mariscal, Antonio Isasi, Carles Sans, Vicente Valero, Abel Matutes, Erwin Bechtold, Antonio Colinas, Silke, Charo Ruiz, Carlos Martorell, Pau Riba, Enric Majoral, Gerard Quintana o Míchel.




La transformació progressiva de les illes es mostra a partir de les imatges d’arxiu i infografies que permeten comparar les recreacions dels passat amb les imatges actuals corresponents.

Pel que fa a la banda sonora, hi participen músics com Pau Riba, Caïm Riba, Paco Fernández, Manolo Díaz, Known Rebel, Takeoff Studios, Ressonadors, Hugh Levick, Palermet, Marcial Rodríguez o Fernando García.

“La revolució turística” acosta al públic la complexa realitat de les illes Pitiüses, reflexiona sobre com eren, com han evolucionat i com preparen el futur.


Podeu veure’n el tràiler aquí.


Premis
Premi al millor documental de promoció turística, Festival de Cinema El Món del Viatge, Lloret de Mar, 2015.


Festivals
Atlantidoc, Festival Internacional de Cine Documental d’Uruguai, 2014.


Dirigit per Pablo Alcántara i Rafael Alcántara.




.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 14 de juny, a les 22.45 i 23.45, al 33 i internet

El 2001, la locutora de ràdio Obaidah Zytoon celebra amb els seus amics als carrers de Síria la Primavera Àrab. Amb el temps, els seus somnis d’esperança i llibertat donaran pas a la repressió, la guerra, l'emigració forçada i l'extremisme. Després de “L’espectacle de la guerra”, “60 minuts” reemet “Els guardians”, un treball dirigit per Dror Moreh nominat a la millor pel·lícula documental als Oscars 2013. Per primera vegada, sis excaps de l’agència de seguretat israeliana Shin Bet parlaven públicament sobre l’ocupació israeliana.




“L’ESPECTACLE DE LA GUERRA” (“THE WAR SHOW”)


EMISSIÓ: Dimecres 14 de juny, a les 22.45, al 33, i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

De la revolució a la guerra a Síria en set passos


El març del 2011 Obaidah Zytoon, locutora de ràdio, i una colla d'amics surten al carrer a manifestar-se contra el règim opressor del president sirià Bashar al-Assad. Sabent que la Primavera Àrab canviarà per sempre el seu país, aquest grup d'artistes i activistes comença a gravar la seva vida i els esdeveniments que viu Síria. La resposta violenta del règim aboca el país a una cruenta guerra civil, i la brutalitat, la presó i la mort posa a prova les seves esperances d'un futur millor.




Obaidah Zytoon i els seus amics van treballar amb el director danès veterà Andreas Dalsgaard per donar forma, narrar, i editar anys de metratge amb una narrativa personal. “L’espectacle de la guerra” (“The Whar Show”), subtitulat "De la revolució a la guerra en set passos," destaca respecta a altres pel·lícules sobre Síria en molts sentits. En lloc d'insistir en escenes de vessament de sang, se centra en el que la revolució significava per a la gent comuna. La majoria dels amics de Zytoon no són agitadors polítics. Ells comparteixen aspiracions similars als joves de tot el món: alliberar-se de les restriccions de la religió i la repressió.






Però els somnis de revolució es converteixen en la realitat d’una guerra civil. Zytoon es veu obligada a marxar d’Homs al seu poble natal, Zabadani, prop del Líban, i al nord de Síria, on coneix rebels que estan lluitant que testimonien l’ascens de l’extremisme.

Dividida en set capítols (Revolta, Supressió, Resistència, Setge, Records, Fronts i Extremisme), la pel·lícula segueix durant anys la trajectòria d’Obaidah Zytoon i els seus amics, unes vides estroncades per la guerra i amenaçades per la violència, la presó, l’exili, la tortura i la mort.

Podeu veure el tràiler aquí.



Festivals
TIFF, Toronto International Film Festival, 2016
Giornate degli Autori Venice Days, 2016
IDFA, International Documentary Film Festival Amsterdam, 2016


Més informació
Web: http://www.thewarshow.com/


Dirigit per Andreas Dalsgaard i Obaidah Zytoon.



.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 7 de juny, a les 22.47 i 23.40, al 33, i durant 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

El cineasta Miguel Bardem dirigeix “Pacha: l’arquitecte de la nit”, un documental que ens presenta el fundador de l’imperi Pacha, Ricardo Urgell, i que repassa l’inevitable canvi del món de la nit en quaranta-set anys. A continuació, a “112 casaments”, el realitzador de documentals Doug Block, que ha combinat aquesta feina amb la d’enregistrar casaments durant vint anys, localitza alguns dels protagonistes dels casaments més memorables que recorda per esbrinar si la vida matrimonial que han viscut era la que s’havien imaginat i com han fet front als alts i baixos del matrimoni al cap dels anys.




“PACHA: L’ARQUITECTE DE LA NIT”

EMISSIÓ: Dimecres 7 de juny, a les 22.47, al 33, i durant 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

La història de com la discoteca Pacha va esdevenir el “nightclub” més important del món





L’arquitecte de la nit, Ricardo Urgell, ha dedicat la seva vida a perseguir un somni: crear una manera global d’entendre l’oci a través d’un missatge de llibertat, festa, música, diversió i ball. Amb aquest esperit va crear la marca Pacha, el 1967, a Sitges. Quatre dècades després dels inicis de la marca, Pacha s’ha exportat a més d’un centenar de locals, no només de ball, sinó de moda, i a restaurants i hotels d’arreu del món, des d’Eivissa fins al Brasil, passant pels Estats Units, Alemanya, Portugal o Austràlia.



Ricardo Urgell


Per primera vegada, Ricardo Urgell ens explica la seva vida i les interioritats del seu negoci davant d’una càmera. A través d’entrevistes a músics, DJs de primera fila, artistes, models i les figures que han format part de la història de la marca, el documental explica per què Urgell s’ha convertit en un home de culte i en una referència mundial de la indústria de l’entreteniment nocturn.

La història comença al Sitges rural i tímid de la dècada dels 60, passa per l’Eivissa hippy i embogida dels 70 i arriba fins a la “movida” madrilenya. Un viatge per l’evolució de l’oci nocturn que es tanca amb l’imperi dels DJs i la música electrònica de l’Eivissa dels nostres dies.




Primeres figures de la música com David Guetta, Steve Aoki o Bob Sinclar il·lustren, amb els seus comentaris, un documental farcit de cares famoses de l’espectacle i l’oci nacional i internacional.

Podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Miguel Bardem.




.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimecres 31 de maig, a les 22.45 i 23.40, al 33 i 30 dies a internet

Durant els últims 30 anys el nombre d’al·lèrgies ha proliferat. Un repte per a la medicina que s’enfronta al nostre món modern; amb els canvis alimentaris, les contaminacions i les espècies vegetals que jo no tenen fronteres. “Al·lèrgies planetàries: De qui és la culpa?” presenta les últimes investigacions sobre aquest tema i els nous tractaments per als malalts.
A continuació, “El preu del sexe”, una investigació sobre el tràfic sexual i l’abús de dones joves a l’Europa de l’Est. Un documental íntim, punyent i revelador, narrat per les mateixes protagonistes, que trenquen el mur de silenci que els imposen la vergonya, la por i la violència.




“AL·LÈRGIES PLANETÀRIES: DE QUI ÉS LA CULPA?”

EMISSIÓ: : Dimecres 31 de maig, a les 22.45, al 33 i 30 dies a internet

Quins són els factors responsables de l’augment de les al·lèrgies al món?





Als països industrialitzats, la nostra manera de viure ha canviat més en 30 anys que en diversos mil·lennis. Mentre que la nostra esperança de vida s'ha més que doblat als països desenvolupats, el nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat allà on la vida diària s'ha urbanitzat. El nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat per set i prop d'un 40% de la població presenta manifestacions al·lèrgiques. Les reaccions més freqüents són: rinitis, conjuntivitis, asma o èczema. Majoritàriament les al·lèrgies són benignes, d'altres poden ser mortals.

Què és l’al·lèrgia? Com s’expliquen els seus mecanismes, encara envoltats de misteris? El documental explora les diferents hipòtesis a través dels darrers experiments científics. A mesura que la manera de viure canvia i que l’hàbitat s’urbanitza, les al·lèrgies augmenten.

L’herència genètica és un factor de predisposició. Si els pares no són al·lèrgics, el fill només té un 15% de probabilitats de desenvolupar al·lèrgia. Però si un dels dos pares sí que ho és, augmenten a un 40% i si tots dos ho són, a un 80%. És una malaltia multigènica, en què entren en joc nombrosos factors, incloent-hi molts factors genètics.




Les al·lèrgies es manifesten per mitjà de malalties diferents. L'asma n'és una. L'Organització Mundial de la Salut calcula que hi ha 300 milions d'asmàtics al món i, només a França, l’asma provoca 63.000 dies d'hospitalització l'any. Els estudis científics han mostrat que els pics de contaminació estan relacionats amb més hospitalitzacions, consultes i tractament de crisis. Però, encara que no hi hagi pics, a les ciutats estem exposats a una contaminació crònica que pot tenir repercussions sobre l’aparell respiratori. D’una banda, hi ha la contaminació exterior causada per la contaminació dels automòbils, l'ozó, les partícules del gasoil, i, de l’altra, la contaminació interior relacionada amb els compostos orgànics volàtils que hi ha a les coles, els vernissos, a les coses que portem a la tintoreria o el tabac. Avui se sap, per exemple, que el que agreuja les al·lèrgies i l'asma són les partícules nocives del gasoil. En canvi, als llocs sense industrialitzar ni urbanitzar, com l’Àfrica o les comunitats amish dels Estats Units, hi ha moltes menys al·lèrgies.

El documental fa preguntes sobre les conseqüències d’aquests trastorns en la nostra salut, presenta els resultats de les últimes investigacions sobre aquest tema i també explica les noves vies terapèutiques per alleujar els malalts.

En podeu veure el tràiler aquí.

Dirigit per Piérrick Hordé i Véronique Berthonneau.









.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: Dimarts 24 de maig, a les 00.05, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Tradició versus modernitat, a la Xina


A la Xina actual, les tradicions ancestrals segueixen tenint un pes importantíssim, sobretot a les zones rurals, i aquesta és una dificultat més que han de superar els gais i les lesbianes en aquest país, on l'acceptació de l'homosexualitat encara ha de recórrer molt de camí. La societat, els veïns i els pares pressionen perquè els seus fills i filles es casin i tinguin descendència tal com dicta la tradició, i l'única solució que tenen els homosexuals xinesos dels dos sexes per fer contenta la família és buscar-se entre ells i aparellar-se per formar matrimonis i famílies de conveniència.




Segons el portal web china.org.cn, es calcula que 16 milions de dones xineses estan casades amb homes homosexuals, dels quals el 90% no han sortit de l’armari majoritàriament per pressions familiars. “A dins de l’armari xinès” (“Inside de Chinese Closet”) descobreix la història de dues persones entre aquests centenars de milers: la Cherry i l’Andy.

La Cherry és una noia jove, és lesbiana i està casada amb un noi homosexual. Els seus pares, lluny d’estar contents amb aquesta decisió, li exigeixen que adopti un fill per així mantenir les aparences socials. L’Andy, un arquitecte d’èxit que viu a Xangai, decideix sortir de l’armari, però el seu pare, avergonyit i decebut, li reclama que es casi amb una dona per mantenir l’honor de la família: “Hauries de trobar una noia, una lesbiana. Casa't tan aviat com puguis. Fes-ho per nosaltres”. El fet de tenir una parella o concebre un fill es converteix en un acte més proper a l’intercanvi comercial i la felicitat personal queda relegada a un segon pla. Això suposa una pressió brutal per aquests joves que intenten atenuar el trencament brutal entre la seva generació i la dels seus pares.




Com s’acostuma a dir, la Xina avança a passos de gegant. La pregunta és: en quina direcció avança? L’homosexualitat no és delicte a la Xina, però socialment segueix sent inacceptable. Aquest escenari amaga una realitat molt més terrible i desemmascara un tabú socialment acceptat, com és el de comprar nadons abandonats als orfenats o pagar un ventre de lloguer. La situació ha arribat a tal punt que han aparegut grups de suport a pares i mares amb fills homosexuals, que ajuden a la mediació i comunicació entre les dues parts. L’esforç de l’Andy i la Cherry per aconseguir una vida plena a costa de fingir certs estereotips socials i culturals posa en evidència tot un sistema de valors. Desesperats, però sempre mirant endavant, el seu coratge mostra una Xina moderna i jove que busca el seu espai de llibertat en una societat marcada per forts valors tradicionals.

“Dins l’armari” és el retrat d’una distòpia feta realitat, en què tradició i progrés conviuen en silenci i en què les relacions familiars marcades per la tradició entorpeixen el lliure desenvolupament de les noves generacions que demanen a crits ser socialment acceptats, independentment de la seva condició sexual.


Podeu veure el tràiler aquí.


Festivals (selecció)
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental, Barcelona, 2016
Berlinale, Berlin International Film Festival, Alemanya, 2016
Thessaloniki Film Festival, Grècia, 2016
One World, República Txeca, 2016
BFI Flare, London LGBT Film Festival, Regne Unit, 2016
Belfast Film Festival, Regne Unit, 2016
HRWFF New Yor, Estats Units, 2016
IDFA, International Documentary Filmfestival Amsterdam, Països Baixos, 2015


Més informació
Web http://witfilm.nl/film/inside-the-chinese-closet/
Facebook @insidethechinesecloset


Dirigit per Sophia Luvarà.


Fitxa tècnica
Direcció: Sophia Luvarà
Edició: Diego Gutiérrez i Stefan Kamp NCE
Producció executiva: Boudewijn Koole i Iris Lammertsma
Fotografia: Ton Peters NSC
So: Qiao Xin, Mike Hough, Amos Ho, Jia Xia i Eric Zheng
Música: Alex Simu
Una producció de Witfilm
Països Baixos (2015)
72 minuts
VO en anglès i xinès subtitulada en català

Sophia Luvarà, directora

Va néixer a Itàlia. Es va graduar amb honors al Màster en Biotecnologia Mèdica de la Universitat de Torí, on també va doctorar-se en investigació sobre el càncer. El 2007 va deixar els estudis i va marxar a Londres per continuar la seva passió: realitzar documentals.
.

Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.