13/11/2018: "Viva Cuba libre"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"VIVA CUBA LIBRE"


EMISSIÓ: dilluns 19 de novembre, a les 22.50, al 33.


El rap és la guerra


Una producció de Journeyman dirigida per Jesse Acevedo.



Un duo de rap cubà viu una situació complicada des del moment en què va utilitzar la seva música per protestar amb contundència contra l’estat. Apareixen del no-res i desapareixen amb la mateixa rapidesa. Les seves lletres de protesta s’han posat de moda a una velocitat de vertigen, connectant amb els cubans descontents amb el seu govern. Ho han aconseguit sense mitjans de difusió i els seus joves fans s’enfronten a la persecució de la policia. “Viva Cuba Libre” és un documental arriscat amb una potent banda sonora, una mirada decidida sobre la realitat cubana actual.

“La nostra música es distribueix sola”, diu orgullós Aldo (àlies El Aldeano), la meitat de Los Aldeanos. Ell i Bian (àlies El B) enregistren manualment els seus CD a casa i els distribueixen de forma gratuïta. Un cop entren en circulació, se’n fan centenars de còpies que es venen al carrer. Aldo és conscient dels beneficis que no té: “Algú fa els diners, però no jo”. Però ell aprofita el mercat negre conscient que la seva música està arribant al seu públic objectiu.



“Fent autoestop, agafant autobusos d’aquí cap allà, el que calgui... Beure un parell de copes de rom barat i tothom hi acudeix, no importa la distància”. Generalment són les petites ciutats allunyades de l’Havana els únics llocs on Los Aldeanos obtenen permís per actuar, però així i tot els seus concerts concentren multituds i generen situacions de gran agitació. De vegades són cancel·lats a mitja actuació, amb els carrers plens de gent de gom a gom i amb la policia intervenint amb mà dura amb els seus seguidors.
“En totes les cançons expressen la nostra realitat i la nostra veritat. És per això que els meus fills els escolten”, diu Adis Nidia Cruz. Una nit, els seus dos fills estaven asseguts al porxo de casa amb uns amics, escoltant Los Aldeanos, cantant, ballant i agitant una bandera cubana i a les 23.00 es van presentar cinc cotxes de policia, els van atacar amb gas pebre, els van colpejar i els van detenir. Van ser empresonats.

“La nostra música és directa i dura, perquè aquesta és la nostra realitat i així és el govern, també: directe i dur. Quan imposen la llei, directa i dura, no demanen permís”. Enregistrat amb gran risc per a l’equip de rodatge, “Viva Cuba Lliure” és una declaració política, un acte de rebel·lió, que ens mostra la vida a la Cuba d’avui tal i com la descriuen les cançons contundents de Los Aldeanos.

PREMIS I FESTIVALS

• Guanyador del One World Prague 2013.
• Guanyador de l’IDFA Amsterdam 2013.
• Guanyador del Krakow Film Festival 2013.
• Guanyador del Human Rights Guadalupe 2013.
• Menció Especial a Des Libertes Brixelles 2013.
• Selecció Oficial al Miami Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Vancouver Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Istanbul Film Festival 2013.
• Selecció Oficial a l’Stockholm Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al One World EU Parliament (Brussel·les) 2013.
• Selecció Oficial al Newport Beach Film Festival 2013.
• Selecció Oficial al Films That Matter 2013 .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA REVENJA DE PUTIN"


EMISSIÓ: dilluns 12 de novembre, a les 23.00, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA.




Vladímir Putin va arrasar a les eleccions presidencials russes del passat 18 de març. Una de les claus del seu triomf ha estat haver aconseguit recuperar, per a l'imaginari col·lectiu de la societat russa, l'orgull patri i l'aroma de superpotència, perduts dramàticament després de l'enfonsament de la Unió Soviètica.




I, per aconseguir-ho, li ha calgut el fantasma permanent de l'enemic exterior: els Estats Units i els seus aliats occidentals. Basant-se en el fet de l'estratègia occidental auspiciada per Washington --l'ampliació i la influència de l'OTAN cap a l'est aprofitant la debilitat de la Rússia de Ieltsin--, Putin ha desplegat durant gairebé dues dècades l'estratègia política, militar i diplomàtica de la "resurrecció nacional", com a resultat del menyspreu i la humiliació que entén que han manifestat contra Rússia els Estats Units i els seus aliats.

El reportatge "La revenja de Putin" practica una anatomia d'aquest període històric d'hostilitat, que culminaria en la presumpta intervenció del president rus en el procés electoral nord-americà a favor de Donald Trump i en contra de la que considerava enemiga acèrrima i candidata clarament favorita, Hillary Clinton. Va ser, segons els autors del reportatge, la seva gran revenja.

Al rerefons fonamental de la història, el suport reiterat de Washington a les mobilitzacions i revoltes prodemocràtiques de l'Est i dels països àrabs, que Putin considerava una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Assessors dels diferents presidents nord-americans amb què ha tractat el president rus -Clinton, Bush i Obama-, de Borís Ielstin i del mateix Vladímir Putin, analistes polítics, especialistes en la política russa, periodistes... un ampli ventall de testimonis intervenen en "La revenja de Putin" per completar fidelment el quadre històric d'una relació plena de retrets i de desconfiança, a l'estil de la guerra freda.

Un reportatge de Michael Kirk
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'OFICINA 39"


EMISSIÓ: dilluns 5 de novembre, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya).


Com pot ser que Corea del Nord, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'un enorme arsenal nuclear? La resposta: l'Oficina 39.




Cinc mesos després de la cimera històrica entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, que ha generat al menys un nou clima de diàleg amb Occident, ens acostem a un aspecte molt desconegut d'aquest país, dividit des de l'any 1953 i rèmora de la divisió en blocs del món.




Corea del Nord ha acabat formant part, d'una manera clandestina, del club d'estats que tenen armes nuclears. L'anunci fet pel règim de Pyongyang de renunciar al seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions que li ha imposat la comunitat internacional va ser la base de la cimera del 12 de juny a l'illa de Sentosa i tenia com a objectiu desescalar el conflicte amb Washington i impedir una guerra.

Però, com pot ser que aquest país, amb la prohibició internacional de proliferació d'armes nuclears i sent un dels estats més pobres del planeta, disposi d'aquest arsenal?

Des dels anys 70, centenars de treballadors han estat enviats a l'estranger per fer diners que serveixin als interessos dels líders nord-coreans i amenaçant les seves famílies si s'escapaven o parlaven massa.

L'Oficina 39, una suposada organització secreta nordcoreana, seria l'encarregada de buscar les maneres de mantenir els fons obtinguts, en divises estrangeres, per a la dinastia Kim.

Segons algunes fonts, aquesta organització manté al voltant de 5.000 milions de dòlars en aquests fons.
El reportatge investiga sobre l'existència de l'Oficina 39 i les seves pràctiques en diversos països i en tots els àmbits de l'economia, des de les empreses legals fins a l'economia submergida i, fins i tot, en el crim organitzat.

Un reportatge de Marjolaine GRAPPE

Premi Albert Londres Prize




.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA MÀFIA DELS OCEANS"


EMISSIÓ: dilluns 29 d'octubre, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


Un peix de cada cinc que consumim prové de la pesca il·legal. És un escàndol econòmic i amb greus conseqüències mediambientals. Des d’Indonèsia fins a Espanya, passant per França, aquest documental desvela les pràctiques dels cartels internacionals de la pesca clandestina.




És un escàndol econòmic i amb greus conseqüències mediambientals. La voracitat de les màfies internacionals de la pesca posen en perill d'extinció moltes espècies fins el punt de poder assegurar que l’equilibri vital dels oceans està seriosament amenaçat. I, com diu Paul Watson, de l'ONG Sea Shepherd, "Si l'oceà mor, tots nosaltres morim".




Però aquest negoci també amaga un escàndol humà. A bord d'embarcacions obsoletes i en condicions d’habitabilitat pèssimes, treballadors birmans, tailandesos o cambodjans treballen com autèntics esclaus fins a 22 hores diàries sota les ordres de capitans que no dubten a assassinar-los en alta mar quan els qüestionen.

Són els oceans el nou salvatge oest?

Els autors del documental viatgen a Espanya per investigar la indústria pesquera d’Antonio Vidal, reconegut i denunciat com un dels “capos” de la pesca il·legal; també fins a Indonèsia, per seguir de prop la lluita del secretari d'Estat de Pesca, en guerra radical contra aquests pirates: els seus vaixells són sistemàticament dinamitats; i a França, on sentim l’anàlisi d’urgència de Paul Watson.


Dirigit per Jérôme Delafosse and Jérôme Pin
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"GRÀCIES, PATRÓ!"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'octubre, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Qui no ha somiat alguna vegada amb venjar-se del seu cap? François Ruffin, el Robin Hood del segle XXI, té una sola idea al cap: desvetllar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l'home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. Una comèdia plena de suspens, emoció i fins i tot espionatge.






A Jocelyne i Serge Klur, res no els va bé: la seva empresa fabricava roba de Kenzo (Grup LVMH), prop de Valenciennes, però ha estat deslocalitzada i traslladada a Polònia. La parella està a l'atur, crivellada pels deutes i a punt de perdre la casa. Llavors François Ruffin, fundador del diari alternatiu Fakir, truca a la porta, i els diu que els salvarà.

El que ens explica Ruffin, amb totes les tècniques de les pel·lícules que et fan creure que veus una història fictícia però que és absolutament real, és un dels grans mals d'Europa: la seva renúncia a ser una regió industrial. La visió a curt termini de Arnault i similars ha estat traslladar la producció als països de l'Est d'Europa. Ja no a la Xina, que està més lluny i hi ha costos de transport, sinó a països de la UE com Polònia i Bulgària.

El documental "Gràcies patró!" (Merci, patron!") va arribar a les sales de cinema precedit d'una llegenda: es va projectar per primera vegada a la Plaça de la República de París l'abril de 2016 i es va convertir en un referent dels indignats francesos, que aquell mateix dia van decidir no tornar a casa seva i convertir-se en assemblea, el que es va denominar com la Nuit Debout, la nit de quedar-se dempeus. Va ser l'expressió de la decepció profunda pel mandat del president socialista François Hollande.

Dirigit per François Ruffin


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ROBOTS


EMISSIÓ: dilluns 15 d'octubre, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.






Els dissenyadors i fabricants de robots defensen que són uns supertreballadors infatigables, que són dòcils i incomparablement més eficients que els humans, i asseguren que, d'aquí al 2025, els robots podrien causar l'eliminació de 250 milions de llocs de treball al món.

Davant d'aquest panorama, sorgeix una pregunta: quin futur espera les persones que perden els seus llocs de treball? Un exemple de les conseqüències de la implantació de la intel·ligència artificial és el cas nord-americà. En aquest país, entre el 1990 i el 2007, 670.000 treballadors del sector industrial van perdre les seves feines a causa de la robotització de les plantes i en 20 anys no s'ha regenerat pràcticament cap nou lloc de treball per a aquests treballadors.

Alguns experts asseguren que els obrers humans tenen els dies comptats. En canvi, per altres, la robotització haurà de comportar una formació diferent destinada a les noves ocupacions que sorgiran i asseguren que la creació de nous llocs de treball està garantida, un debat, aquest, encara avui sense conclusions definitives.

Dirigit per Martin Mischi i Vincent Lepreux
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EL SILENCI DELS FUSELLS


EMISSIÓ: dilluns 8 d'octubre, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Anatomia del difícil procés de pau a Colòmbia entre el govern del llavors president José Manuel Santos i la guerrilla de les FARC. Quatre anys d'investigació periodística al servei d'una reconciliació, després de més de 50 anys de combats, que pot actuar com a model de negociació de conflictes amb postures aparentment irreconciliables.





Dos enemics irreconcialiables s'asseuen en una taula per negociar. El procés de pau de Colòmbia explicat amb un accés inèdit als protagonistes de les negociacions i amb un material d'arxiu excepcional.




Quatre anys de tenses reunions que culminen en un acord històric després de dècades de violència.

Per un costat, escoltem la visió de José Manuel Santos, en aquell moment president de Colòmbia i premi Nobel de la Pau. Per l'altre, Timochenko, el líder de la guerrila de les FARC. La directora, Natalia Orozco, mostra els arguments de les dues parts i impregna caràcter propi a una narració marcada per les seves reflexions. Mai abans havíem pogut veure les interioritats d'una negociació tan fràgil i que, contra tot pronòstic, supera les amenaces constants de trencament del diàleg.

Paticipació en festivals

- Pel·lícula Inaugural, 57 Festival Internacional de Cine de Cartagena de Indias –FICCI-, Colombia, 2017.
- Competencia Oficial Cine Colombiano, 57 Festival Internacional de Cine de Cartagena de Indias –FICCI-, Colombia, 2017.
- Secció Découvertes Fiction, 29 Cinelátino – Rencontres de Toulouse, Francia, 2017.
- Selecció Oficial, 3 Panorama Colombia - Festival de Cine Colombiano de Berlín, Alemania, 2017.
- Selecció Oficial, 4th Annual Georgetown Latin American Film Festival, EE.UU., 2017.
- Selecció Oficial Latitud, DocsBarcelona, España, 2017.
- Selecció Oficial, Festival Cine Vivo, Australia, 2017.
- Competencia de Documentales Latinoamericanos, 17 Festival de Derechos Humanos, Argentina, 2017.
- Selecció Oficial, DocMontevideo, Uruguay, 2017.
- Selecció Oficial, Competencia Panorama Continental Documental, 1 Festival Internacional de Cine de América, México, 2017.
- Selecció Oficial, Festival de Lima, Perú, 2017.
- Festival Biarritz Amérique Latine, Francia, 2017.
- Selecció Oficial, 12 Sydney Latino Film Festival, Australia, 2017.
- Competencia Oficial, DocMX, México, 2017.
- Selecció Oficial, Festival de Cine y Cultura Latinamerika i Fokus, Suecia, 2017.
- Selecció Oficial, 19 Festival Filmar en América Latina, Suiza, 2017.

Dirigit per Natalia Orozco


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
SATUDARAH, UNA SOLA SANG


EMISSIÓ: dimecres 20 de juny, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya)


Un documental íntim sobre Saturadah, una organització de “motards” internacional molt violenta associada a activitats delictives




Creada a Holanda, s’ha establert a 18 països, entre els quals hi ha Espanya




Satudarah és l’organització de motoristes més violenta i temuda dels Països Baixos. El nom vol dir “una sola sang”: “satu” vol dir “un” i “darah”, “sang”. Fundada a Moordrecht el 1990, la banda ha passat de tenir una base humil a convertir-se en una xarxa internacional establerta amb 76 seccions a 18 països, entre els quals hi ha Alemanya, Dinamarca, Indonèsia i Espanya, i que es vincula als negocis del tràfic de drogues, el contraban d’armes i la prostitució.

No és fàcil tenir accés a una banda d’aquestes característiques. Aquest va ser el repte dels cineastes guardonats amb un Emmy i un BAFTA Joost van der Valk i Mags Gavan, els quals van aconseguir un accés privilegiat al club per filmar el seu funcionament i la seva vida quotidiana.

El documental filma no només la violència que caracteritza els seus membres, sinó també la seva fragilitat. Confessions de crims, reunions de negocis, judicis o escorcolls de la policia contrasten amb moments íntims d’alguns dels seus membres amb la família o visitant al cementiri la tomba d’un familiar. El film retrata amb detall la litúrgia que acompanya la cohesió dels membres de la banda, els ascensos i els càstigs. Rituals que traspuen violència alternada amb germanor entre els membres del grup. L’enorme sentiment de pertinença que els uneix amb Satudarah s’aferma des del principi mitjançant un jurament de sang en què es comprometen a “fer qualsevol cosa que em demani Satudarah”. En Mickey, després de fer el jurament, assegura a la càmera que “faria el que fos” i que fins i tot “moriria pel club. Al mil per cent”.

“El fiscal em va dir, literalment: "Quan el veig, senyor Meerts, un calfred em recorre l'espinada. Vostè és un perill per la societat i per aquesta comunitat”, recorda en Bared, després d’explicar a càmera que va buidar el carregador de la seva arma sobre un home. Va complir condemna a la presó, un lloc d’anada i tornada freqüent entre els membres del club.
“Satudarah, una sola sang” exposa l’aterradora realitat d’una de les organitzacions criminals més notòries d’Europa.

Nominacions
Millor llargmetratge documental, Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos


Festivals
Nederlands Film Festival, Països Baixos
Visions du Réel, Suïssa
FIPA, Biarritz International Film Festival
Madrid International Film Festival
DOC Cévennes, Festival international de Lasalle, França


Dirigit per Joost van der Valk i Mags Gavan.
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
ELS NENS PERDUTS DEL CALIFAT


EMISSIÓ: dimecres 13 de juny, a les 23.00, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya).



null


Des que, el juny del 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.




Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

La periodista de l'agència Capa Sofía Amara en va trobar uns quants a l'Iraq i en el reportatge expliquen la seva vida de joves soldats reclutats forçosament, traumatitzats per la violència dels actes que van cometre.

El reportatge "Els nens perduts del Califat" recull testimonis esfereïdors i sorprenents de com ISIS tracta els nens que recluta per força, entre l'esclavitud i l'explotació sexual. Venudes o intercanviades, les nenes alimenten un mercat d'esclaves al cor de l'autoanomenat califat.

La resistència fa temps que intenta salvar aquests menors presoners, abans que sigui massa tard. La periodista Sofia Amara segueix les seves operacions d'infiltració i mostra com recuperen aquests jihadistes a la força.

La pregunta que ningú gosa respondre és: què passarà amb aquesta generació perduda? S'han de tractar els nens soldats com a víctimes o com a botxins? Serà possible tornar a recuperar aquests nens perduts del califat?

Dirigit per Sofia Amara


.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
PANTALLES ADDICTIVES


EMISSIÓ: dimecres 6 de juny, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


Una epidèmia silenciosa i perillosa – les pantalles de mòbils i de tauletes - amenaça els nens en els primers anys de les seves vides, de 0 a 3 anys.






Els experts avisen que l'ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i del son en els més petits. A França, la doctora Anne-Lise Ducanda, responsable de PMI (Protecció Maternal i Infantil), ha creat un col·lectiu amb altres professionals de la salut, pediatres, logopedes i psicòlegs, per fer reaccionar les autoritats.

Exigeixen anar més enllà dels seus estudis de camp i prendre mesures i advertir dels efectes de la sobreexposició dels infants a les pantalles, com es fa amb les addiccions a l'alcohol, el tabac i les drogues.

I l'addicció a les pantalles no només afecta els més petits. Cada cop hi ha més adults addictes a la dopamina que ens proporciona les recompenses que rebem de les xarxes socials.

Fins i tot alguns dels principals líders de la industria de les xarxes socials, com un dels cofundadors de Facebook, reconeixen que aquesta xarxa social es basa en el funcionament del cervell i en particular en els circuits neurals de la recompensa. Aquesta recompensa proporciona una dosi de dopamina, la coneguda com “l'hormona de la felicitat", al cervell.

Experts en addicions comparen el mòbil amb una veritable bomba de dopamina que, a mesura que rebem un "m'agrada" o alguna recompensa semblant, produeix una descàrrega d'aquesta substància que ens satisfà. En definitiva, des de ben petits estem consumint aplicacions que s'han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Dirigit per Paul Moreira i Adèle Flaux
.

Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.