No sabem quin profit n’hem tret de cada experiència de manera immediata. Almenys no sempre és possible. Potser d’aquí a un temps veuré aquesta provatura amb més capacitat de comprensió. Ara mateix em queda una recança, tinc molt bones sensacions i no em trec de sobre un cert regust de fracàs per dues raons que comentaré al final d’aquest post.

Em queda la recança de no haver estat encara més transparent, però no m’atrevia a explicar el curs de les reunions de programació sense el consentiment absolut dels que hi participaven i en aquesta feina gairebé tothom dóna per fet que una conversa sobre programació ha de ser molt confidencial. Diria que això anirà canviant perquè a les empreses cada vegada hi haurà menys “secrets” (si és que en podem dir així, vet aquí les cometes), tant de cara endins com de cara enfora. Però de moment és com és i hauria estat vanitós provar d’anar més enllà del to general de la organització.

Les bones sensacions provenen de la convicció que participava en una experiència única, almenys fins a un cert punt. Això no ha estat un blog corporatiu i prou. No fèiem només promoció. Miràvem de donar la cara, com se sol dir. I no he sabut trobar altres blogs sobre programació ni de cap altre canal que decidís explicar-se així a l’espectador. Per aquesta banda, doncs, ha valgut prou la pena. Hem mirat d’oferir informació fiable, sense amagar els errors ni els canvis de decisió, i s’ha facilitat l’accés als dossiers de premsa i a d’altres materials que no solen arribar a l’espectador.

També hem ofert sempre les dades que Interactiva proporcionava sobre la lectura del blog. Les últimes indiquen que en aquests dies d’abril hi ha hagut 2.576 lectures i el març en van ser 3.581. Una revisió del recorregut quedaria així (s'hi inclou el gener que no s'havia donat fins ara per un descuit):

Octubre 1.398
Novembre 2.651
Desembre 2.703
Gener 2.735
Febrer 3.129
Març 3.581

(El post més llegit va ser el que informava sobre el nou programa L’HORA DEL LECTOR).

En conjunt, per tant, m’ha semblat una eina poderosa que no ha tingut temps per explotar en totes les seves possibilitats (ni he sabut donar-hi sempre el màxim rendiment, ho dic per no limitar-me a acusar el temps i quedar-me tan content).

També ha representat una obligació personal, per mirar d’explicar el 33 sense parlar per parlar alhora que evitava períodes massa llargs sense actualitzar. A diferència dels blogs de ficció o dels blogs més personals dels autors d’un programa, aquest era un blog gairebé especialitzat, que volia posar el focus en la programació del 33 i que partia de la idea que programar no és un encanteri reservat a bruixots molt savis sinó que és una feina que només s’aprèn mentre es fa i que està bé de compartir les decisions amb els espectadors i, encara més, amb tots els ciutadans, vegin o no el 33. Sempre hem considerat que una empresa pública té obligacions informatives més altes que les altres empreses.

Durant aquest temps s’ha avançat en el procés de transformació de segon canal a canal temàtic i de gènere (canal cultural i de preferència pel documental) en el context de l’oferta multicanal de TVC. Som encara a mig camí però els passos han estat prou clars com perquè sigui fàcil mantenir la direcció. Ha sigut magnífic poder viure aquest canvi mentre s’intentava explicar el com i el per què.

El petit regust de fracàs té a veure amb dues qüestions molt diferents. Per una banda hi ha hagut molta condescendència i simpatia des de l’exterior. Des de l’entorn. Potser massa. Algunes estirades d’orelles ens haurien anat bé, un xic de tensió m’hauria espavilat quan he tingut el blog adormit, un aire més crític ens hauria ajudat a comprendre millor on erràvem o allà on no sabíem explicar-nos prou bé. En fi, ha sigut genial tenir comentaris i ànims però tots plegats hem estat una mica tous.

Per una altra banda, el blog no ha aconseguit un dels seus objectius no confessats (i que ara exposo per acceptar la falta d’èxit). No ha tingut caràcter exemplar. No ha animat prou altres directius a llançar-se per aquesta via. Si se’m permet l’atreviment (que ja sé que sí) des d’aquí els animo a fer-ho. Potser interessaria a força gent tenir blogs (més personals que aquest) on els màxims responsables de les empreses de la CCRTV fessin un exercici de reflexió, exposessin idees i projectes i avancessin línies de treball a més de mostrar una actitud transparent i oberta. No n’estic segur, potser idealitzo el paper dels blogs perquè els últims quinze mesos m’he abocat sobre aquesta realitat i puc estar confós. Però si sóc sincer he d’admetre que ara mateix em sembla que estaria bé que altres persones aprofitessin aquesta experiència.

En conjunt, per tant, en faig un balanç provisional positiu que no tindrà cap valor perquè el que de veritat comptarà serà l’opinió que en tinguin aquells que hi hagin acudit a cercar-hi més elements per completar la visió del 33. I aquest altre balanç ja el farà qui l’ha de fer. Vosaltres.