Des del començament es va deixar clar que aquest no era un blog personal sinó el blog del canal 33. Per això s’han escrit els textos en un to impersonal i es feien servir expressions que asseguressin aquesta neutralitat de persona. Però és evident que hi ha un autor i no s’ha amagat qui era. Des del primer dia consta en una finestra emergent que es desplega si es clica sobre l’autor (al final de la columna de la dreta).

Hauré de fer una excepció. Per primera i última vegada, escric en primera persona un post triple que ha de servir per donar per tancada aquesta experiència, fer-ne un balanç provisional i donar les gràcies. És veritat que fer aquest blog ha estat una iniciativa personal i sembla raonable que, quan s’acabi, sigui en primera persona que m’expliqui.

Deixo les meves funcions com a director del 33 (i a la vegada deixaré també de dirigir el K3, el 300 i el projecte de Canals Digitals de TVC). M’han proposat que m’encarregui d’una altra missió a la CCRTV i ho he acceptat perquè és un repte, perquè és una oportunitat per aprendre i perquè em situa en un terreny més global, distant del disseny de l’oferta televisiva on he treballat els darrers anys i molt pròxim a les reflexions sobre la gestió del coneixement i l’estudi de tendències.

Hi havia la possibilitat que alguna altra persona de l’equip de programació del 33 assumís el manteniment del blog però després de parlar-ne amb els meus caps he coincidit amb el seu punt de vista: això és una iniciativa personal i no puc forçar ningú a seguir un camí que m’ha semblat correcte però que altres han de triar amb llibertat. Si més endavant algú altre creu que val la pena ja posarà en marxa aquest sistema de comunicació o qualsevol que consideri oportú. Per tant, com que aquesta setmana es fa efectiu el canvi de feina sembla adequat de tancar el blog també aquests dies.

I ho vull fer amb un “a reveure”, perquè no sabem mai on ens trobarem i perquè potser aviat, d’una o altra manera, impulsaré alguna altra via de comunicació cap enfora.

Per no carregar de lletra aquest post m’ha semblat que el comiat, a risc de semblar pesat, havia de ser triple. Acabaré amb uns agraïments i abans proposaré un breu balanç provisional.

De moment, això que deia: a reveure.